Valencià i catala comparatsPer Josep Maria Guinot i Galan
I DIFERENCIES MORFO-SINTACTIQUES II MORFOLOGIA DEL VERP III SINTAXIS DEL VERP IV L´ADVERBI V PREPOSICIONS VI CONJUNCIONS VII SINTAXIS ORACIONAL VIII LES DIFERENCIES LEXICALS IX COLOFO
I DIFERENCIES MORFO-SINTACTIQUES
No es tracta, com indica el titul d´esta conferencia, de fer un estudi complet de les diferencies que hi ha entre les llengües valenciana i catalana, sino de les principals diferencies morfo-sintactiques, o siga, en lo que actualment i en sentit estricte se diu "Gramatica".
Els llingüistes definixen la Gramatica com el sistema de mijos d´expressio, comprenent en ella la morfologia i la sintaxis, deixant fora la lexicografia, o ciencia de les paraules. La Morfologia tracta de les diverses categories de paraules (substantius, adjectius, pronoms, etc) i de les diverses formes de flexio (declinacio, conjugacio). La Sintaxis te per objecte les "funcions" que realisen les unitats llingüistiques. D´eixa manera, Morfologia i Sintaxis se repartixen respectivament les formes i les funcions. Pero esta distribucio es molt ilusoria, perque en la practica es dificil separar una cosa de l´atra. Separar la lexicologia de la Gramatica tampoc es llogic (per la necessitat de reconeixer en moltes paraules una funcio gramatical o equivalent a ella), pero estan tots d´acort en que lo mes practic es prescindir d´ella en un tractat gramatical. Per lo tant, prescindim de la lexicologia, com tambe de la formacio de les paraules, de la Fonetica (la qual li dona ya les paraules fetes a la Morfologia) i de la Ortografia, que no es mes que l´expressio dels sons de la llengua i la seua part mes periferica. La Fonetica, per atra part l´hem estudiada en nostre modest tractat de FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, publicat per Valencia 2000, i l´Ortografia no presenta problemes a partir de la seua normalisacio per l´Academia de Cultura Valenciana.
Ans d´entrar en materia es necessari justificar el tema, perque hi ha qui diu que catala i valencià tenen la mateixa Gramatica, per cert apoyant-se en una frase del P. Fullana.
L´apostol de la llengua valenciana i maxima autoritat en ella, el P. Fullana, en el prolec d´un treball premiat en els Jocs Florals de Valencia (1909) diu lo següent: "Escriure totes les caracteristiques catalanes usades dins del Regne de Valencia, equivaldria a escriure una gramatica catalana i posar en la portada: Gramatica valenciana".
¡Hi ha que vore lo que s´ha abusat d´esta frase per a negar-li al valencia el dret a tindre una gramatica propia!. Naturalment, si la gramatica no conté mes que allo en que coincidixen valencià i catala, sera lo mateix dir gramatica valenciana que catalana: la frase del P. Fullana té una explicacio. (Tal volta no havia en ella mes que unes paraules falagueres per a l´Ajuntament de Barcelona, entitat donant del premi al referit tema). Igualment seria posible un canvi de noms entre dos gramatiques d´atres llengües, si es fera una gramatica purament de coincidencies. ATra cosa totalment distinta haguera segut si el tema s´havera redactat "caracteristiques catalanes NO usades en el Regne de Valencia". Entre el catala i el valencia, com entre totes les llengües romaniques, es precis que hi hagen moltes coincidencies, per ser totes elles derivades del mateix tronc llingüistic, pero lo que compon per a la identificacio d´una llengua no es lo que te de comu ab una atra, sino lo que te de propi i caracteristic o diferenciat. La prova de que el P. Fullana creia en l´identitat de la Gramatica valenciana i de que no va dir aquella desafortunada frase en el sentit que li donen els malevols, es el fet (que te mes força que les paraules) de que despres d´aixo va compondre la seua Gramatica de la Llengua Valenciana, en la que si que figuren les caracteristiques que la diferencien de la gramatica catalana, i que nosatres farem constar en part en el present escrit.
Feta l´anterior digressio, que nos pareixia necessaria, podem entrar ya en materia.
La llengua valenciana, com totes les llengües, compren tres nivells o plans fonamentals: el fonologic, el morfo-sintactic i el lexical, tots ells intimament relacionats, formant unas a manera de circuls concentrics, en mutua dependencia, i tots ells importants. L´element mes important, evidentment, es el fonologic, ya que la fonetica es lo que radicalment diferencia unes d´atres les llengües romaniques. pero deixant de costat la Fonetica i la Lexicologia, encara queda un marge de punts de la llengua, que constituixen l´objecte d´estudi de la Gramatica, i en el que les diferencies entre dos llengües, ben estudiades, poden refermar la seua constitucio diferenciada. Eixa es la faena que hem mampres a l´estudiar les diferencies morfo-sintactiques entre les llengües valenciana i catalana.
Per a major garantia d´objectivitat en l´exposicio d´estes diferencies, compararém el catala segons la preceptiva de l´Institut d´Estudis Catalans, tal com se conté en les gramatiques de Pompeu Fabra, de Antoni Mª Margarit i en la del colectiu "MARVA", una de les mes acreditades en Catalunya. Per al valencià nos servirém, com a punt de referencia, de la Gramatica del P. Fullana, completada pel parlar del poble valencia mes cult, cosa normal tractan-se d´una llengua viva. Mentres anem pel cami, nos abstindrem de fer cap jui de valor. Al final de la carrera sera el moment de parar-se a reflexionar si entre el catala i el valencià, a mes de les radicals diferencies fonetiques hi ha o no una gramatica totalment diferent en morfologia i sintaxis.
Es natural que entre la gramatica catalana i la valenciana hi haja moltes coincidencies, com les hi ha entre cadascuna d´estes llengües i el castella, portugues o italià. Per una part, el llenguage es la manifestacio -i com el vestit- del pensament, i per tant, te que anar sempre darrere de la llogica. En efecte, les gramatiques neo-llatines son revestiment del pensar greco-roma, fins al punt de que es podria palar d´una gramatica general de les llengües neo-llatines. Per aixo es tan facil la traduccio d´una llengüa ad atra dins de la familia neo-llatina. Eixa similitut entre les gramatiques i entre les llengües es tan major quant mes nos remontem als origens, o siga, al llati vulgar. Pero, per atra part, a partir del llati, hi ha una evolucio diferent en cada pais, dels que es erpartixen l´herencia del llati, evolucio que s´estudia en la Gramatia historica, que tambe pot ser "comparada". Nosatres no anem a fer eixe estudi historic, sino que nos limitarem a pendre les dos llengües, que comparem en son estat actual i, empiricament, ascendirem al descobriment de sa respectiva normativa diferenciada.
No volem començar les diferencies pel nom de les lletres: efa, ela, ema, ena, erra, en catala, quan en valencià diem efe, eme, ene, erre, esse, perque esta diferencia nos pareix poc relevant.
Metodo a seguir:
Repassarém una a una les parts de l´oracio, estudiant juntament morfologia i sintaxis, donant al verp un tractament especial, per rao de la seua importancia en la formacio de les oracions, sobre tot de l´oracio composta.
A EL SUBSTANTIU
L´estudi del nom substantiu comprén l´analisis del genro i del numero.
1. El genero. El genero es conserva el mateix, en general, en totes les llengües romaniques: el que tenien en llati. No obstant aço, notarem algunes diferencies entre el valencia i el catala.
-El catala forma el femeni de hereu, jueu, Andreu, etc. en hereva, jueva, Andreva;
-El valencià, en hereua, jueua (o judia), Andreua, etc.
-El catala diu o escriu duquessa, princessa, baronessa; el valencià (excepte "l´apichat"), duquesa, princesa baronesa, alcaldesa, etc.
-Hi ha un lot molt surtit de noms abstractes que el catala te com femenins, tots ells acabats en -OR, que en valencià antic tambe ho eren, pero que no ho son en la actualitat. Son estos: amor, ardor, color, dolor, error, sopor, temor, valor, estupor, rencor, (catala, rancor) rigor, rubor.
-Hi ha substantius de diferent genero en valencia i en catala:
a) Masculins en catala i femenins en valencià.
Catala: la arada
Valencia: el aladre.
Molts noms d´ofici o professio, en catala van terminats en A, sent masculins, mentres que en valencià acaben en E. Catala: el maquinista, el periodista, el caixista, etc. Valencià: el maquiniste, el periodiste, el caixiste.
2.El numero Hi ha tambe diferencies en quant al numero.
No farem mencio de la diferencia que hi ha en el tracte del plural dels noms que en singular acaben en R, la qual perden en catala en el plural, perque la diferencia queda dissimulada per l´ortografia.
Catala: papés, carrés, retós.
Valencià: carrers, papers, retors.
Hi ha paraules terminades en E atona en singular, que passen al plural en catala afegint una sola S, i en valencia, com en epoca classica, afegint NS.
Catala: homes, joves, orfes, termes
Valencia: homens, jovens, orfens, termens.
Noms que en catala fan el plural en OS, perden la O en valencià
Catala: boscos, gustos, presupostos, etc
Valencià: boscs, gusts, presuposts.
Noms masculins terminats en catala en E i en plural en ES, i en valencià en O i OS respectivament.
Catala: generes, quadres, modes, metres, litres, quilometres,
Valencià: generos, quadros, litros, quilometros, etc
Noms que en valencià acaben en OS i en catala suprimixen la O
Valencià: gojos, desijos, passejos
Catala: goigs, desigs, passeigs, (no solen pronunciar la S final)
Noms que en singular en valencià terminen en dos consonants, i als que en plural s´afig una S; en catala en sigular s´afig una E eufonica, que es conserva en plural.
Valencià: assunt, cult
Catala: assumpte / assumptes, culte / cultes
B. L´ADJECTIU
Resumint, direm que els adjectius, en quant al plural, presenten els mateixos fenomens que els substantius.
Catalamillos, pijosariscos, vistos, foscoscomodes, omnimodes, vaguescultes, presumptesroigs, migs, lleigs Valenciàmillors, pijorsariscs, vists, foscscomodos, omnimodos, vagoscults, presuntsrojos, mijos, llejos
1. Adjectius i pronoms possessius.- S´observen diferencies d´orde morfologic i sintactic.
En el femeni, tant en singular com en el plural de adjectius i pronoms personals:
Catala: meva, teva, seva, meves, teves, seves
Valencià: meua, teua, seua, meues, teues, seues
Us de les formes possessives mon, ton, ma, ta, sa, etc.
En catala, us restringit.
En valencià, sense cap llimitacio
Prohibicio en catala de l´us de l´articul neutre LO, sempre, i per tant davant dels pronoms possessius. En valencià, us normal del articul neutre LO davant d´eixos pronoms: lo meu, lo teu, lo seu, lo nostre, lo vostre, lo d´ells.
2. Adjectius demostratius.- Diferencies morfologiques i sintactiques.
En catala s´usen els adjectius arcaics composts aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueixos, aqueixes. En valencià totes eixes formes estan considerades com arcaiques i fora d´us, empleant en son lloc les formes: est o este, eix o eixe, eixa, eixos, eixes.
En catala no esta clara la distincio entre aquest i aqueix. En valencià no pot haver confusio entre este o eixe.
3. Adjectius numerals.- Se presenten notables diferencies en cardinals, ordinals, partitius i colectius.
a) Cardinals
Catala: vuit, dissét, divuit, dinou, seixanta, vuitante, dues centes, milio, bilio, etc
Valencià: huit, désset, díhuit, déneu, xixanta, huitanta, dos cents, millo, billo, etc.
b) Ordinals
Catala: usa les formes d´orige popular: cinqué, sisé, seté, vinté,
Valencià preferix les formes cultes tretes directament del llati: quint, sext, septim, octau, non, decim, undecim, vigesim, etc.
c) Partitius i colectius
Catala: meitat, miler (decim, centesim, milesim ab S sonora)
Valencià: mitat, miller o millar (decim, centesim, etc. ab S sorda).
d) Adjectius quantitatius.- Hi ha diferencies morfologiques i sintactiques.
En catala tenen plural noms com prou, massa i força (prous, masses, forces)
En valencià, prou i massa son invariables, i força no existix en el lexic ni com adjectiu ni com adverbi.
Sintacticament en catala l´us dels quantitatius varia molt, segons vagen en o sense preposicio. Posarém alguns eixemples per a que es veja la diversitat.
Construccio catalanaquant pafa molt fretmenge molta chocolatacullen tant blat com en casatenim poc vibastant de visitesja n´has comprades forçaquanta de neuportava menys de maletes Construccio valencianaquant de pafa molt de fretmenge molt de chocolatecullen tant de blat com en casatenim poc de vibastantes visitesya n´has comprades moltesquanta neuportava menys maletes
5. Adjectius indefinits.- Diferencies morfologiques
Catala: altre, altra, altres; abdues, nombros, nombrosos/es.
Valencià: atre, atra, atres, les dos, numerós, numerosos, etc
6. Atres adjectius.- No existixen en valencià certes prohibicions de la normativa catalana sobre l´us de mateix, demes, varis.
C. L´ARTICUL DEFINIT
Diferencies morfologiques i sintactiques:
1. El catala no usa l´articul neutre LO. El valencià el té com un enriquiment i fa us abondos d´ell.
2. El catala lliterari ha proscrit l´articul masculi en les formes LO i LOS. El valencià els mante vius al costat de EL i ELS ( En algunes comarques, com en el Maestrat, son les formes usades habitualment : lo sinyó retó, los jovens)
Per a que es veja el distint us sintactic d´estos articuls posarém alguns eixemples:
Construccio valencianaNo sabia lo animal que eres¿Saps lo que he pensat?Ara serviran lo atreVine lo mes pronte que puguesLo maravillos d´esta persona Construccio catalanaNo sabia com eres d´animal¿Saps el que he pensat?Ara serviran el atreVine el mes aviat que puguisEl que es maravillos d´aquesta persona
Resumint: en valencià es pot usar l´articul neutre:
a) davant d´un adjectiu: lo bo del cas
b) davant d´un pronom: lo meu, lo teu, lo seu
c) davant d´un adverbi: lo pronte que has vingut
d) davant de tota una oracio: va fer lo que li van manar.
Tots estos giros estan prohibits en el catala normatiu.
A mes, en valencià sol ser incorrecte posar l´articul davant de noms propis (No direm "la Maria, el Jordi"). Tampoc s´usa ya anteposar En o Na als noms propis d´home o dona, respectivament ( No diem ya En Josep o Na Monserrat) En catala s´acostuma fer lo contrari.
D. EL PRONOM PERSONAL
Existixen en este punt diferencies morfologiques i sintactiques:
1. Morfologicament, hi ha que notar l´us en catala de JO i US (primera persona del singular i segona del plural) quan en valencià estes formes estan representades per YO i VOS.
Igualment, s´ha d´observar la preferencia del nostre poble per NOS en relacio a ENS, la unica forma, esta ultima, usada pel catala
2. Molt important es l´ausencia en valencià del pronom reflexiu HOM propi del catala. En valencià en son lloc s´usen indistintament SE o ES (No se dira "jo us desijo", sino "yo vos desige"; ni tampoc "hom diu per tot arreu" sino "se diu o es diu per tot arreu").
3. En quant a diferencies sintactiques, indicarém les següents:
a) En valencià es pot dir, referint-se a persones o coses, A ELL o D´ELL, en catala, quan es referix a coses, hi ha que valdre´s d´algun rodeig per a evitar-ho. Exemples:
Valencià: torném a parlar d´ell (d´algun assunt)
Catala: en tornem a parlar.
b) En catala hi ha frases com "davant meu, davant teu, darre meu, darrere teu", desacostumbrades en valencià. (En valencià direm: darrere o davant de tu o de mi. Igualment, en catala es pot dir "aixo es fet meu, o pintat meu"; en valencià s´ha de dir "aixo esta fet per mi o pintat per tu".
c) En catala el tractament corrent es "VOS";
En valencià, VOSTE
d) El catala està usant constantment el pronom adverbial HI el cual sobra casi sempre en valencià.
Catala: ¿Que no hi es?
Valencià: ¿Que no està?
Mes avant direm quan el valencià usa el pronom HI cosa que ocorre en contades ocasions.
E. EL VERP
En el verp es a on les diferencies entre catala i valencià son mes grans, per lo que farem un examen mes detallat.
II MORFOLOGIA DEL VERP
1.- Les diferencies comencen ya en la nomenclatura.
En catala: mode, nombre, perfet, imperfet, plusquamperfet
En valencià: modo, numero, perfecte, imperfecte, plusquamperfecte
Es tan diferent la conjugacio valenciana de la catalana que, per donar una idea completa, hauriem de recorrer les conjugacions regulars e irregulars des del principi al fi: seria interminable. Nomes farem mencio de les diferencies generals que constituixen cadascu dels temes de la conjugacio.
2.- No sé si val la pena mencionar el fet de que les gramatiques catalanes fan un sub-grup de la conjugacio regular, que no el te la gramatica valenciana, perque esta particularitat no la considerem relevant. A saber, la segona conjugacio es catala te un sub-grup ab l´infinitiu en -ER tonica, la E de la qual en catala es oberta, quan en valencià es tancada.
Valencià: saber, soler, voler, valer (valdre), haver, poder, en E tancada
Catala: saber, soler, voler, valer, poder, en E oberta
3.- A la terminacio de la 1ª persona del singular del present d´indicatiu, en catala en -O, li correspon en valencià una terminacio en -E, o la perdua de la vocal final, en la generalitat de la regio.
Catala: canto, perdo, temo, sento, serveixo, dormo
Valencià: cante, perc, tem, sent, servixc, dorc.
4.- Hi ha infinitius que tenen distinta forma en catala que en valenciá.
Catala: tenir, venir, veure i sos composts
Valencià: tindre, vore, etc.
5.- En el present de subjuntiu, a una A o E valenciana, correspon en catala una I o una E.
Valencià: prengue, prengues, prenga, prengam, prengau, prenguen
Catala: prengui, prenguis, prengui, prenguem, prenguen, prenguin.
6.- El mateix fenomen reapareix en l´imperatiu plural
Catala: prenguem, prengueu, prenguin
Valencià: prengam, prengau, prenguen
7.- En l´imperfecte de subjuntiu, les formes lliteraries valencianes generalisades (excepte en la zona llimitant en Catalunya) son les en -ARA, -ERA o -IRA, totes les demes son arcaiques o dialectals.
Formes valencianes: en -ARA: cantara, cantares, cantara, etc
en -ERA: temera, temeres, temera, et.
en -IRA: partira, partires, partira, etc.
Formes totes extranyes al catala lliterari.
Formes catalanes: en -ES: donés, donessis, donés, donessim, donessis, donés. Rebés, rebessis, etc.
en -IS: sofris, sofrisis, sofris, sofrissim, sofrissiu, sofrissin.
NOTA.- Hi ha una forma valenciana antiga, que es conserva com a dialectal, la qual té un imperfecte de subjuntiu en -ES o en -IS, distinta del catala. En -IS: sofrisses, sofrisseu, sofrissen.
8.- Diferencia en la formacio dels temps composts (apart les diferencies que naixen de l´us del verp auxiliar SER o HAVER). En la veu passiva el valencia forma els temps ab el verp SER i el catala ab el ESTAR.
Valenciahe segut convidathavia segut convidathagui segut convidathauré segut convidat, etc. Catalahe estat convidathavia estat convidathagui estat convidathauré estat convidat, etc.
A. PARTICULARITATS FONETIQUES DE LA 1ª CONJUGACIO
Com no figuren en el tractat de Fonetica, creem convenient posarles aci, per a que es vegen les diferencies que hi ha, en certs punts, entre el valencià i el catala, originades per la conjugacio. Com es llogic, no farem esment de les diferencies que resulten de la pronunciacio en U de les O atones, aixina com de la pronunciacio per la vocal neutra E catalana de les vocals atones A i E, fet general que se propaga a tota la fonetica catalana. Apart d´aixo, hi ha atres diferencies entre valencià i catala, que son les que volem fer notar. Dir-les totes seria molt entretengut. En direm algunes:
1.- La E neutra catalana, en el curs de la conjugacio passa a E oberta, pero no en valencià, en els casos següents:
a) en els verps acabats en -EAR, com crear (creeu)
b) en els verps terminats en -EJAR, com envejar (envegen)
c) en els verps en -EGAR, com combregar (combreguen)
d) en els verps derivats de noms que en catala tenen E oberta i en valencia E tancada (seques)
e) en un grup determinat de verps com pecar, vedar, remeiar, veremar, semblar, arrencar (en valencià arrancar), trencar, pescar (en valencià, peixcar), abeurar, etc.
2.- Els verps que tenen una O atona pronunciada en catala U, son innumerables. Citarem tan sols uns eixemples: adobar, sofocar, poder, escolar-se, redolar (escrit rodolar), colgar, escoltar, escombrar, sopar, evaporar, destorbar, corcar-se, formar, etc.
En valencià pronunciats tal com estan escrits. En catala
En catala pronunciats: supà, adubà, sufucà, pudé, escular-se, rudulà, escumbrà, evepurà, desturbà, curcar-se, furmà, etc.
B. PARTICULARITATS MORFOLOGIQUES I SINTACTIQUES DE LA 2ª CONJUGACIO
La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valencià i en catala, en moltes ocasions. D´elles, unes afecten al radical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns, i repetirem atres, per a una major sistematisacio.
a) Infinitius diferents.
Catala: neixer, treure, veure, tenir, venir
Valencià: naixer, vore, tindre, vindre,
Apart, els verps catalans, que no té el valencià, o els valencians, que no té el catala, com els catalans sure, asseure, ensopegar, i els valencians sentar-se, entropeçar, etc.
b) Verps que en la 1ª persona del singular del present d´indicatiu en catala acaben en vocal, i en valencia en consonant.
Catala: temo, perdo
Valencià: tem, perc.
c) Verps que en el tema de present, en catala tenen el digraf SC (el qual se traslada als temps derivats del sistema de present) pero en valencià el tenen en XC.
Catala: visc, cresc, cresques, visques
Valencià: vixc, creixc, creixques, vixques.
d) Verps que en valencià tenen E tancada, i en catala la tenen oberta: coneixer, pareixer, mereixer, vencer, ofen, depen, suspen.
e) Intercalacio en catala d´una I antihiatica entre l´arrail i les desinencies, en determinades formes verbals, fenomen que en valencià es sols un localisme.
Catala: caiem, caieu, creiem, creieu,
Valencià: caem, caeu, creem, creeu, etc.
f) Presents de subjuntiu velarisats en valencià, i no en catala, o no ho estan en el present d´indicatiu.
Valencià: perga, pergues, creixca, creixques, etc.
Catala: perdi, perdis, creixi, creixix, etc.
g) Algun participi catala inusitat en valencià, com rigut, per rist.
h) Futurs i condicionals diferents, per ser diferent el tema d´a on procedixen.
Valencià: voré, voria
Catala: veuràs, veuries, etc
i) Verps en radical en NY, la qual en valencià es conserva, i en catala es convertix en N.
Catala: planguí, plangui
Valencià: planyguí, planyga.
j) La terminacio de la segona i tercera persona del plural del subjuntiu i imperatiu de la segona conjugacio, en catala en EM i EU; en valencià, es en AM i AU
Catala: vinguem, vingueu
Valencià: vingam, vingau.
C. PARTICULARITATS MORFO-FONETIQUES DE LA 3ª CONJUGACIO
a) El valencià conserva major numero de verps purs de la tercera conjugacio que el catala. Per eixemple,
el valencià diu gruy, muny, cruix, lligc;
el catala diu grunyeix,munyeix, llegeixo (pronunciat "llegeixu")
Pel contrari, verps que en catala nomes conserven la forma pura, en valencià tenen les dos formes, la pura i la incoactiva. Per eixemple:
catala: acut, presum, consum;
valencià: acudix, presumix, consumix.
b) Diferencia fonamental es l´us en catala del increment EIX en els verps incoatius, quan el valencià usa IX. Per eixemple
catala: converteix, pateix, serveix, etc
valencià: comvertix, patix, servix.
c) Hi ha detalls diferents en alguns verps purs, com per eixemple ,
catala: obre, omple
valencià: obri, ompli
d) Participis passats diferents. Per eixemple
catala: sofert, establert, omplert, complert, suplert;
valencià: sofrit, omplit, complit, suplit.
e) Canvis de conjugacio: En valencià al costat de amansir, amansar; acovardir, acovardar; espessir, espessar.
D. PARTICULARITATS EN VERPS IRREGULARS
1. Segona conjugacio. Velarisacio en catala i no en valencià (excepte en zona dialectal).
catala: sapiga, sapigues, capiga, capigues
valencià: sapia, sapies, capia, capies.
2. En catala existencia de una I antihiatica ab diftonc tematic (vocal mes U), que no està en valencià.
catala: veiem, veieu
valencià: veem, veeu
3. Verps irregulars de la tercera conjugacio en tema diferent en el present de subjuntiu.
catala: culli, cullis, culli, etc.
valencià: cullga, cullgues, cullga, etc
El mateix fenomen en imperatiu
catala: culli
valencià: cullga.
Els fenomens de velarisacio del radical son molt freqüents en valencià, sense correspondencia en catala. Eixemples en els verps cosir, tossir, eixir, etc
catala: tusso, tussi, cuso, cusi, cusis, eixo, eixi, etc Imperatiu cusi
valencià: tusc, tusca, tusques, cusc, cusca, cusques, etc.
III SINTAXIS DEL VERP
Les sintaxis valenciana i catalana, al costat de moltes coincidencies, com es natural que´n tinguen, tenen moltes divergencies de les quals vorem algunes a continuacio.
1. El valencia posa la preposicio A davant del complement directe del verp en molts casos en els quals no ho permet el catala. Per eixemple:
catala: he vist mon pare, he vist la Maria, Cesar vencé Pompeu, ¿estimes algu? ¿qui has vist?, busco el meu criat, he vist al ministre.
2. La preposicio A en catala s´ampra per a indicar el lloc a on s´està, inclus davant de nom propi: en valencià en estos casos s´usa la preposicio EN
catala: viuen a Galicia, aixo ha passat a Valencia
valencià: viuen en Galicia, aixo ha passat en Valencia
3. Els verps que indiquen companyia, en catala porten la preposicio AMB, extranya al valencià, el qual porta la preposicio EN en llenguage parlat i AB en llenguage lliterari
catala: vaig amb un amic
valencià: vaig en un amic
Tambe es contruixen en valencià ab EN o AB, i en catala en AMB, els verps que indiquen relacio d´instrument o mig del qual u se vall
catala. arruixar amb una galleda, adornar amb flors, ferir-se amb el ganivet, rodejar amb la ma
valencià: arruixar en un poal, adornar en flors, ferir-se en el gavinet, rodejar en la ma
Igualment diferixen frases que indiquen modo o manera i els verps que indiquen comparacio.
catala: amb prudencia, amb bons modes, amb altres termes
valencià: en prudencia, en bons modos, en atres termens
4. El valencià distinguix molt be entre ser i estar . En catala s´usa el verp estar per ser o viceversa, en moltes ocasions
catala: ya hi som aqui, he estat nomenat secretari
valencia: ya estic aci, he segut nomenat, secretari
5. Molts verps en catala van seguits de la preposicio DE i no en valencià. Eixemples: acordar, aconsellar, assajar, decidir, deliberar, desdenyar, desijar, esperar, exigir, jurar, oferir, permetre, pregar, pretendre, procurar, resoldre, sugerir, etc.
catala: m´agradaria de veure el fill
valencià: m´agradaria vore al fill
6. En valencià (ab precedents classics) es pot possar la contraccio AL davant de l´infinitiu. En catala es fuig d´eixa construccio, posant en son lloc EN
catala: en vindre, pel cami he trobat un amic.
valencià: al vindre, pel cami he trobat a un amic
7. En catala s´introduix una oracio impersonal per mig del reflexiu HOM, cosa que no fa mai el valencià, que usa en son lloc SE o ES.
catala: hom ha de fer-se correr la veu; hom reconeix
valencià: s´ha de fer correr la veu; es reconeix o se reconeix
8. En catala no es permet l´us de l´articul davant de l´infinitiu mentres que en valencià es usual.
catala: correr massa es el que t´ha perdut
valencià: el correr massa es lo que t´ha perdut
9. En valencià es precisa el valor momentaneu o perfectiu del verp quan la frase porta el verp auxiliar davant d´un participi, cosa que no distinguix be el catala.
catala: el bou ha estat mort pel torero (pronunciat toreru)
valencià: el bou ha segut mort pel torero (accio momentania).
10. El catala usa en molta freqüencia el giro compost TOT i el participi de present o gerundi. Esta construccio no s´usa en valencià.
catala: tot content, tot rient, tot parlant.
valencià: content, rient o parlant encara
11. El catala fa concertar el participi passat, que entra en una frase perifrastica en tots els casos. El valencià no sol concertar-lo quan el participi passat es masculi i plural, referit a un pronom.
catala: no els he poguts vendre
valencià: no els he pogut vendre
IV L´ADVERBI
A. ADVERBIS DE LLOC
Catala:aquienllocdeçà i dellàllunysota, dessotadintre, endintre, endinsenforarere, darrera, enreraendavantendarreraal davant, al darreraal damunt, a dalt, a baix Valencià:aci (dialectal, aqui) enllocen algun lloc o en cap llocd´ença, d´enlla (cap aci, cap allallunt (renegament, lluny)baix, baix dedins, per dinsfora, per fora, aforaarrere, cap arrere, cap a darreredavant, cap avant, per davantcap a rere, darreredavant, darreredamunt, dalt, baix
B. ADVERBIS DE TEMPS
Catalaaleshoresde jornmai noavuid´hora, aviatde nitsde part de vespreal cap vesprea la tarda, cap al tarta entrada de foscentre dues llumsal foscant de la nitun cop, un picdema passatdema passat l´altreabans d´ahirmentreen l´endemig Valenciàentonces (diccionari de Escrig) en aquell moment, araben demati, de matinetno maihui (avui, dialectal)pronte, molt de matide nitcap a de nit, etcal fer-se de nita la vesprada, al finad de la "vespra"a boqueta de nit, al fer-se de nitentre dos llumsal fer-se fosc o al fer-se de nituna volta, una vegadadespus-demadespus-dema l´atredespus-ahirmentresen mig, en l´entre mig
Tambe es distint el modo de contar les hores.
Catala: dos quarts de nou
Valencià: les huit i mija
C. ADVERBIS DE MODO
Catala:aixiendebadesdempeus Valencià:mes freqüent, aixina (tambe aixi)debadesde peu, dret
Entre les locucions adverbials mes freqüents son:
a balquena, a betzefa la babalàa la valentaa rosegonsamb prou feinesamb un girar d´ullsamb un xic mesde bursadade cap i voltade cop sobtede debòde dretde francde mancadade retopde trascantód´un plegaten doinaen sopolsmes aviat en abundanciaal tum, tum; a l´animalàen totes les forcesa rastres, a rastronsen bastants esforçosen un girar d´ullsen un poquet messense perseveranciasens avisarde repentde veresdirectamentlliure, sense pagarque va a menysindirectamentd´improvisd´una vegadaen desordea polsmes pronte, mes be
Ara es tambe el moment d´observar que, quan s´ajunten mes d´un adverbi dels terminats en -ENT, el catala posa la terminacio en -MENT al primer i no al segon, mentres el valencià actual sol fer-ho al reves.
Catala: astutament i sabia
Valencià: astuta i sabiament
D. ADVERBIS I EXPRESSIONS D´AFIRMACIO, NEGACIO I DUBTE
En este punt farem tambe algunes observacions.
a) En catala s´usa la particula francesa PAS per a la frase negativa. En valencià esta paraula no existix per a tal funcio.
Catala: no ha vingut pas; no facis pas aixo
Valencià: no ha vengut: no faces aixo.
b) El catala sol posar l´adverbi NO darrere de les particules MAI, CAP, GENS, NINGU, etc. mentres el valencià sol posar-lo davant.
Catala: Mai no vindrascap home no ho ha conegutgens de por no me faenlloc no s´ha treballat avuini tu ni jo no el coneixem Valencià:No vindras maino ho ha conegut cap homeno me fa gens de porhui no s´ha treballat en cap llocni tu ni yo el coneixem
V PREPOSICIONS
Les llengües neo-llatines han heretat les preposicions llatines, en poques modificacions, pero no han pers el mateix us sintactic en cada una d´elles. Vejam algunes diferencies entre valencià i catala:
a) En catala hi ha prohibicio d´amprar les preposicions A, DE, EN, davant d´una oracio introduida per mig de la conjuncio QUE. Esta prohibicio no existix en valencià.
Catala: ho hem conseguit gracies que; es queixaven que; s´entesta que li donin la pilota
Valencià: ho hem conseguit gracies a que; es queixaven de que...
s´encabota en que li donen la pilota
b) En catala a vegades es posa la particula A davant de l´infinitiu, quan en valencià s´emplea EN.
Catala: pensar a dir-ho
Valencià: pensar en dir-ho
c) El valencià determina millor si es tracta del lloc a on se va o del lloc a on s´està.
Catala: "a Valencia" indica igualment a on se va que a on s´està
Valencià: vaig a Valencia i estic en Valencia
Tampoc s´usa en valencià EN per a la direccio, mentres està permes en catala.
Catala: anar en algun lloc; pujarem en aquella muntanya
Valencià: anar a algun lloc; pujarem a aquella montanya
d) Al parlar del regimen del verp hem indicat la gran quantitat de verps transitius que en catala porten la preposicio DE introduint un complement directe, construccio que no te lloc en valencià.
Catala: prometre d´ensenyar
Valencià: prometre ensenyar
e) En catala es pot igualment introduir per mig de la preposicio DE un infinitiu que va de subjecte d´una oracio que va darrere del verp principal
Catala: no m´era permes d´anar-hi
Valencià: no m´estava permes anar (alli)
f) El catala moltes vegades no aclarix si un PER es final o causal. El valencià estalvia eixa ambigüetat, amprant PER com causal, i PER A com final
Catala: pis per llogar (que no esta llogat o que s´intenta llogar)
Valencià: pis per llogar i pis per a llogar (significat clarament distint)
g) Hi ha casos en que el catala usa A a on el valencia usa PER
Catala: a la tarda, al mati,
Valencià: pel mati, per la vesprada
h) El catala usa el giro DES QUE. El valencià, no
Catala: des que va aço
Valencià: des de que va aço
La preposicio SENSE en catala nomes se convertix en SENS en contades ocasions (sens dubte, sens, perjui). En valencià pot adoptar dita forma sempre que va davant de vocal (sens amo, sens anar)
Les formes BAIX i SOTA, en catala no poden ser usades ni com adjectius ni com adverbis. En valencià SOTA no s´usa, i BAIX pot ser les dos coses; el carrer baix, i estar baix la direccio del mestre
i) Hi ha giros preposicionals que son exclusivament catalans, desconeguts en valencià.
Catala: a sabuda desense sabuda deal davant deal damunt deal darrere deal dessota deal defora deal volt demalgrat Valencià:sabent-hosense saber-hodavant dedamunt dedarrere debaix defora dea les voltes dea pesar de
VI CONJUNCIONS
Ab el fi de simplificar est apartat, direm simplement, enumerant-les tan sols, quines son les conjuncions catalanes i quines les valencianes corresponents.
Condicionals Catala: mentre que, amb que
Valencià: mentres que, en que
Causals Catala: per què
Valencià: per qué ( en E tancada)
Finals Catala: per què, a fi què, per tal com
Valencià: per a que, a fi de que, per a que
Modals Catala: aixi
Valencià: aixi i aixina
Concesives Catala: magrat que
Valencià: a pesar de que
Temporals Catala: mentre
Valencià: mentres
Copulatives Catala: sia ..... sia....
Valencià: siga... siga...
Adversatives Catala: però (en O oberta i accentuada)
Valencià: pero (en O tancada i atona).
A mes d´aixo, en catala PERO sol anar darrere i en valencià davant. Eixemples:
Catala: els homes, però....
Valencià: pero els homens....
Ademes, al catala "altrament", en valencià correspon "d´atra manera".
Atres conjuncions adversatives
Catala: amb tot, mes aviat, aixi i tot,
Valencià: en tot o per tot, en aixo, mes pronte, aixina i tot.
VII SINTAXIS ORACIONAL
La Sintaxis de l´oracio es molt pareguda en totes les llengües neollatines, per sa estructura, pero diferent per les conjuncions que introduixen les oracions coordiandes o subordinades, aixina com per les diferents preposicions que acompanyen al verp. A on hi ha mes diferencia entre catala i valencià és sobre l´us de les preposicions A, EN, DE, PER i la conjuncio QUE. Prescindim ara de fer eixe estudi comparatiu, perque nos portaria a una casuistica massa llarga. Vorem tan sols l´introduccio d´oracions que diferixen en catala i en valencià, no per les diverses conjuncions coordinants o subordinants, sino per la seua construccio.
1. Oracions d´emocio. Estes oracions en catala s´introduixen per giros com "em sap greu" o "em fa pena". En valencià per "me sap mal" o "me dona pena".
2. Oracions de necessitat. En valencià s´usa poc el verp "caldre" en oracions afirmatives. En catala se fa d´ell un us abundant. Eixemple: Catala: caldria que aleshores tinguessis uns mots adients.
Valencià: seria convenient que ara tingueres unes paraules adecuades.
3. Oracions de temor. Regint una oracio de subjuntiu, el catala utilisa les formes catalanes del preterit d´imperfecte, mentres el valencia ampra les valencianes del parlar general en -ARA, -ERA, -IRA (cantara, vinguera, cosira). Eixemples:
Catala: tenia, por que vinguessis
Valencià: tenia por de que vingueres.
4. Oracions negatives. El catala, a imitacio del frances, reforça la negacio ab la particula PAS. En valencià dita construccio es inadmisible, ya es tracte d´oracions negatives, comminatives o interrogatives
Catala: ¿No has estudiat pas?, No vinguis pas; no passegis pas avui
Valencià: ¿No has estudiat?, No vingues, No passeges hui
VIII LES DIFERENCIES LEXICALS
No podem resistir la tentacio de dir algunes paraules sobre el lexic, el qual hi ha qui diu que és tambe una part de la Gramatica. Les diferencies lexicals entre el valencià i el catala les podem vore a traves del llenguage parlat, els llibres escrits i els diccionaris. La llengua viva valenciana la podem oir en qualsevol conversacio dels qui entre nosatros la parlen: la catalana, en els programes de la televisio de Barcelona. Ara be, basta escoltar-la uns minuts per a donar-se conte de que no estan parlant la nostra llengua. Entre els llibres escrits hem volgut seleccionar-ne un, que pren continuament com a model de gramatica catalana el professor Badia Margarit, a saber, la gramatica superior de MARVA (Curs superior de Gramatica Catalana de MARVA pgs 194-198). D´esta obra prenem unes pagines seguides, les corresponents a les funcions difeernts que poden representar els pronoms debils (febles) dins de la frase. Posarém la frase de Marva a l´esquerra, i a la dreta la traduccio valenciana.
MarvaCada dia em llevo a les sisMai no ens agafenNosaltres ens trobem cada dia¿Vols que the renyin?¿Per què t´ajups?No us vestiu tan aviatYa les tres (les gallines)En Pau i En Gil es cartegenAgafeu cireres i feu-vos-en un tipSempre m´arrenco la crestaNosaltres ens fem la feinaMai no et traus la gorraLa Maria us prepara el sopar(pronunciat supà)Vesteix el nen¿Qué es en Pere, o no l´est?Semblaven el teus parents i noels eren Em creia que eren les meves cosines pero veig que no les sonAquest noi es eixerit encara que no sembli¿Es recorda gaire de mi?¿A quina hora tornareu de Tiana? En tornarem a les vuitPuja en aquest vagoJo tambe hi pujareSempre passo per aquest carrer¿Tu no hi passes? Traduccio valencianaTots els dies m´alce a les sisNo nos agarren maiNosatros nos trobem tots els dies¿Vols que te rinyen?¿Per que t´ajupixes?No vos vistau tan pronteYa les tracEl Sr. Pau i el Sr. Gil se cartegenPrengau cireres i assecieu-vosSempre m´arranque la crestaNosatres nos fem la faenaNo te lleves mai la gorraMaria vos prepara el soparVestix el chiquet¿Està Pere, o no està?Pareixien els teus parents i no erenEm creia que eren les meues cosines.... i no son (o no ho son)Este chiquet es dispost encara que no ho parega¿Se´n recorda molt de mi?Tornarem a les huitPuja en o a este vagoYo tambe pujareSempre passe per este carrer¿Tu no passes?
Sol objectar-se la gran cantitat de paraules que son iguals en catala i en valencià. Lo mateix podem dir nosatros del catala i el castella. Lo que les diferencia es la pronunciacio: la fonetica. Anem ara a la prova del Diccionari
Obrim el diccionari de Pompeu Fabra pel mig (edicio de 1981). Ha tocat la lletra F. Escrivim les cinquanta primeres paraules seguides, sens interrupcio: Fa, fabricies, fabaria, fabrica, fabricacio, fabricador, fabricant, faricar, fabril, fabulista, fabulos, fabulosament, faç, façana, faccio (n), faccios, facecia, facecios, faceciosament (e), faceta, facial, facies, facil, facilitacio (n), facilitar, facilitat, facilment (e), facineros (o), facsimil, factible, factici (o), facticiament (e), factiu, factor, factoria, factorial, factotum, factura, facturacio (n), facturador, facturar, facula, facultar, facultat, facultatiu -va, facultativament (e), facundia, facundios, facundiosament (e), fada, fadiga, fador, fadri, (i 4 derivats de fadri), fadristern, faedor. Total, cinc columnes. Ara pregunte: ¿son diferentes eixes paraules de les castellanes? Entre les cinquanta, no n´hi ha mes que tres propiament catalanes: façana, fada (pareguda al castella hada) i fadristern, institucio tipicament catalana.
Les diferencies que hi ha entre el lexic valencià i el catala son tan o mes importants que les que medien entre el catala i el castella. Clar que valencià i catala tenen moltes paraules iguals, ¿com no les ha de tindre si les dos llengües han heretat el patrimoni lexical del llati?. Pero, les paraules han sofrit distinta evolucio fonetica, i aixo es lo que les ha fet diferents. Eixa diferencia es voria millor en seguida si el catala s´escriguera en una transcripcio fonetica i no en l´ortografia actual, que no es correspon en la pronunciacio d´aquella llengua.
IX COLOFO
Per a posar terme ad este llarc i arit estudi, vullc convidar a tots a reflexionar sobre les diferencies morfologiques i sintactiques, entre el valencià i el catala, que hem expost, i a que, despres d´una reflexio sincera, emitixquen el seu veredicte sobre si el valencià té la mateixa gramatica que el catala, o pel contrari te motius sobrats per a alardejar de gramatica propia.
Per ma part, encara que pose tota ´importancia en la Fonetica, per a la diferenciacio de llengües procedents del mateix tronc comu, no deixe de senyalar l´importancia del lexic i de la Gramatica, perque les diferencies en este camp, afegides a les fonetiques, nos confirmen en la autoctonia de la llengua valenciana i la seua independencia de la catalana, en l´estat actual de les dos llengües.
Per a acabar, permitiu-me que aporte aci el testimoni de Josep Pla, premi de les lletres catalanes, insigne escritor, qui en el volum 28 de les seues obres completes, en un articul titulat "Direccio Lisboa", diu textualment: "Els llingüistics tenen rao: tots els dialectes neollatins situats des del Loira fins l´Algarve i els ultims caps de Sicilia, tenen la mateixa construccio: El que els diferencia es la fonetica. Es la fonetica el que crea ( en llenguatges que tenen la mateixa arrel, en aques cas el llati), la inintel.ligibilitat, inintel.ligibilitat que, en definitiva, es total."
Finalment, repetixc una atra autoritat que ya vaig invocar en una atra ocasio: Salvador de Madariaga en el seu famos llibre ESPAÑA (pagina 186) diu: " Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua difiere lo bastante para poder permitirse gramatica y vocabularios propios, si sus literatos quisieran construirselos". I en aixo estem.
citesLa lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
viernes, 13 de julio de 2007
Barcelona incluye a los bomberos de Castellón y Alicante dentro de Cataluña
13.07.07 02:00. Archivado en Gent
Ignacio Cabanes (Vh).- Las tretas de los catalanistas para incluir los territorios valencianos en su sueño irrisorio de los ‘Països Catalans’ llega hasta tal punto de aglutinar dentro de la sección de ‘Bombers de Catalunya i Balears’ de la página oficial de los Bomberos de Barcelona, a los cuerpos valencianos de Castellón y Alicante.
Como si fueran un servicio de la Generalitat Catalana, en la lista de enlaces a páginas webs de Bomberos y Protección Civil de Cataluña y Baleares aparecen las webs de: Cos de Bombers d’Alacant, Associació Bombers Muntanya Alacant y Companyia de Bombers de Castelló.
Si entramos en la dirección web: http://www.bcn.es/bombers, página oficial de los Bomberos de Barcelona, dependiente del propio Ayuntamiento de la ciudad condal, observamos que en la parte inferior de la pantalla aparece un enlace llamado ‘Webs d’ Interès’. Si pinchamos en dicho enlace se abre ante nosotros una nueva página en la que se enumeran una serie de direcciones de Internet correspondientes a distintos cuerpos, organismos e instituciones relacionadas con los bomberos y la protección civil.
Todo sería perfecto de no ser porque esta larga enumeración se encuentra subdividida en tres grupos: ‘Bombers i Protecció Civil de Catalunya i Balears’, ‘Bombers i Protecció Civil d’Espanya’ y ‘Parcs i associacions de Bombers de fora d’Espanya’. De forma sutil pero sin cortarse un pelo el Ayuntamiento diferencia claramente entre lo que son los cuerpos de bomberos catalanes y los del resto de España, incluyendo los Bomberos de Alicante y Castellón en la primera de estas subdivisiones.
ignaciocabanes@valenciahui.es
COMENTARIO:
Como podeis observar ya estamos cada ves más inmersos en los PPCC (paisos cacalans).Yo solo os pido que abrais los ojos y valencianos y no valencianos nos unamos en una sola dirección o ambos estaremos perdidos en la oscuridad de los PPCC.
Pues anularan del todo el idioma VALENCIANO y támbien el CASTELLANO por lo que nos quedara solo el cacalan.A y todo ideado por los dos grandes partidos PSOE y PP.
13.07.07 02:00. Archivado en Gent
Ignacio Cabanes (Vh).- Las tretas de los catalanistas para incluir los territorios valencianos en su sueño irrisorio de los ‘Països Catalans’ llega hasta tal punto de aglutinar dentro de la sección de ‘Bombers de Catalunya i Balears’ de la página oficial de los Bomberos de Barcelona, a los cuerpos valencianos de Castellón y Alicante.
Como si fueran un servicio de la Generalitat Catalana, en la lista de enlaces a páginas webs de Bomberos y Protección Civil de Cataluña y Baleares aparecen las webs de: Cos de Bombers d’Alacant, Associació Bombers Muntanya Alacant y Companyia de Bombers de Castelló.
Si entramos en la dirección web: http://www.bcn.es/bombers, página oficial de los Bomberos de Barcelona, dependiente del propio Ayuntamiento de la ciudad condal, observamos que en la parte inferior de la pantalla aparece un enlace llamado ‘Webs d’ Interès’. Si pinchamos en dicho enlace se abre ante nosotros una nueva página en la que se enumeran una serie de direcciones de Internet correspondientes a distintos cuerpos, organismos e instituciones relacionadas con los bomberos y la protección civil.
Todo sería perfecto de no ser porque esta larga enumeración se encuentra subdividida en tres grupos: ‘Bombers i Protecció Civil de Catalunya i Balears’, ‘Bombers i Protecció Civil d’Espanya’ y ‘Parcs i associacions de Bombers de fora d’Espanya’. De forma sutil pero sin cortarse un pelo el Ayuntamiento diferencia claramente entre lo que son los cuerpos de bomberos catalanes y los del resto de España, incluyendo los Bomberos de Alicante y Castellón en la primera de estas subdivisiones.
ignaciocabanes@valenciahui.es
COMENTARIO:
Como podeis observar ya estamos cada ves más inmersos en los PPCC (paisos cacalans).Yo solo os pido que abrais los ojos y valencianos y no valencianos nos unamos en una sola dirección o ambos estaremos perdidos en la oscuridad de los PPCC.
Pues anularan del todo el idioma VALENCIANO y támbien el CASTELLANO por lo que nos quedara solo el cacalan.A y todo ideado por los dos grandes partidos PSOE y PP.
martes, 10 de julio de 2007
El precio de los cítricos marroquies es el triple de los de aquí
Victoria Juan (Vh).- Los precios netos para el los citricultores en Marruecos en la presente campaña 2006-07 han más que triplicado los obtenidos por los productores valencianos, según los últimos datos hechos públicos por la la Asociación de Productores y Exportadores de Cítricos del reino alauí (Aspan), recogidos por el Boletín de Noticias del Exterior del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA), del mes de julio.
Aspan habla de como “unos resultados económicos bastante satisfactorios, obteniéndose unos precios netos al productor, en el caso de las clementinas de 0,38 euros/kilogramos (kg) y en el caso de la clementina Nour de 0,60 euros/kg, mientras que la Maroc Late se ha situado entre 0,12–0,13 euros/kg”.
Estas liquidaciones contrastan con las de la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-Asaja) de la campaña valenciana, recogidas en estas mismas páginas el pasado 30 de junio, que cifraban el precio pagado para las mandarinas extratempranas, Clausellina y Satsuma, “en torno a 0,06 euros/kg, y entre 0,02 y 0,04 euros/kg para las variedades posteriores, clementinas tempranas y de media estación”. Según los datos de AVA en el caso de las naranjas las liquidaciones medias rondan los 0,05 euros/kg en la variedad Navelina, y hasta 0,01 euros/kg en algunos casos para la Navel”.
Preguntado sobre estas diferencias, el presidente de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, manifestó “corroboran el verdadero ‘dumping’ social de una zona productora donde la mano de obra es mucho más barata, ya que no existen ni horarios, ni convenios colectivos con los recolectores y no se paga ni el agua”, aunque también aseguró “dudar” que los precios de la asociación marroquí Aspan “sean una media para toda la producción, porque en ese país hay un gran porcentaje de destrío”.
Según la valoración recogida en el boletín del MAPA, Aspan hace “un balance positivo de la campaña de exportación 2006/07 y la sitúa, a 13 de junio, en 580.000 toneladas (t) con un incremento del 7,4% respecto a la campaña precedente. De esta cantidad, 316.000 t corresponden a mandarinas, destacando el grupo clementinas con 210.000 t y Nour 92.000. La campaña de las naranjas debería terminar con unas cifras de exportación de 260.000 t.
Aspan habla de como “unos resultados económicos bastante satisfactorios, obteniéndose unos precios netos al productor, en el caso de las clementinas de 0,38 euros/kilogramos (kg) y en el caso de la clementina Nour de 0,60 euros/kg, mientras que la Maroc Late se ha situado entre 0,12–0,13 euros/kg”.
Estas liquidaciones contrastan con las de la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-Asaja) de la campaña valenciana, recogidas en estas mismas páginas el pasado 30 de junio, que cifraban el precio pagado para las mandarinas extratempranas, Clausellina y Satsuma, “en torno a 0,06 euros/kg, y entre 0,02 y 0,04 euros/kg para las variedades posteriores, clementinas tempranas y de media estación”. Según los datos de AVA en el caso de las naranjas las liquidaciones medias rondan los 0,05 euros/kg en la variedad Navelina, y hasta 0,01 euros/kg en algunos casos para la Navel”.
Preguntado sobre estas diferencias, el presidente de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, manifestó “corroboran el verdadero ‘dumping’ social de una zona productora donde la mano de obra es mucho más barata, ya que no existen ni horarios, ni convenios colectivos con los recolectores y no se paga ni el agua”, aunque también aseguró “dudar” que los precios de la asociación marroquí Aspan “sean una media para toda la producción, porque en ese país hay un gran porcentaje de destrío”.
Según la valoración recogida en el boletín del MAPA, Aspan hace “un balance positivo de la campaña de exportación 2006/07 y la sitúa, a 13 de junio, en 580.000 toneladas (t) con un incremento del 7,4% respecto a la campaña precedente. De esta cantidad, 316.000 t corresponden a mandarinas, destacando el grupo clementinas con 210.000 t y Nour 92.000. La campaña de las naranjas debería terminar con unas cifras de exportación de 260.000 t.
Discipuls-discipulos valencianos de Lluis Vives
En el caso de Honorato Juan, nos hemos encontrado con un ‘discípulo directo’, pero hoy, para finalizar la idea, vamos a destacar a los ‘indirectos’, los llamados ‘vivistas’, que con mayor o menor fidelidad, siguieron las tesis del Maestro: Juan Navarro, Miguel Jerónimo Ledesma, Pere Joan Núñez, Juan Bautista Monllor, Bartolomé Jose Pasqual, Francisco Escobar, Antonio Juan Andrés, Pere Joan Perpinyà, Gregorio Ascissio, Fadrique Furió Ceriol… Quedan citados. La lista es larga para analizarlos todos (algunos como Furió, ya tuvo sus espacios), por lo que deberá ser selectiva, con el peligro que tiene cualquier selección.
1.Pedro Juan Núñez (Valencia, 1522-1602), recibió el grado de Bachiller en la Universidad de Valencia, en 1546; estudió en la Universidad de París y volvió a la de Valencia, donde obtuvo en 1548 la cátedra de Griego, en 1553 la de Súmulas, en 1555 la de Filosofía, y en 1563 la de Oratoria. También explicó en la de Zaragoza, durante cinco años Filosofía, Retórica y Poética, y en la de Barcelona, Griego y Retórica. Le encontramos en la ‘Diana Enamorada’, tras de Honorato Juan: “Casi en el mesmo tiempo ha de mostrarse/ Nuñez que en la doctrina en tiernos años/ al grande Stagirita ha de igualarse,/ y ha de ser luz de patrios y de extraños;/ no sentiréis Demóstenes loarse/ orando él. ¡Mas ay, ciegos engaños!/ ¡ay patria ingrata, a causa tuya siento/ que orillas de Ebro ha de mudar su asiento!”. Publicó numerosas obras de su especialidad: Instituciones oratorias, Gramáticas griega y latina, Razones epistolares, y sobre todo análisis de la vida y obra de Aristóteles.
2.Juan Bautista Monllor, era natural de Bocairente. Fue maestro en Filosofía y Doctor en Teología, Dignidad de Escrituras en la Catedral de Orihuela. Rodríguez explica: “leyó tres cursos de Artes en la Universidad de Valencia, y con la profundidad que tenía de entendimiento, escribió unos utilísimos ‘Comentarios sobre los Priores Analyticos de Aristóteles’, que son los libros mas intrincados, de cuantos nos dexó, aquel gran Padre de los Filósofos); y otros Tratados de mucha especulación, lo que pudo hacer, con la ayuda de costa, de ser Grande Trilingüe, que le sirvió tambien para la inteligencia de las Sagradas Letras”. En un opúsculo sobre los estudios filosóficos, enalteció la figura de Núñez, como erudito en matemáticas y otras artes, perito en lenguas y en los silogismos aristotélicos.
3.Gregorio Ascissio (otros Arcis o de Arcis), ‘valentinus’, nació en Valencia, en cuya Universidad tuvo cátedras de Filosofía y Teología. Religioso mercedario de agudo ingenio e insigne teólogo y predicador. Curiosamente, además peritísimo médico, de los más célebres de su tiempo, según Joseph Rodríguez. También fue Catedrático en Salamanca. Quizá su mejor aportación correspondió a la lógica de Aristóteles, publicada por Brocar en 1556 y por Mey en 1562.
4.Pere Joan Perpinyà, religioso jesuita, ilicitano. Ribadeneyra escribe: “Natione, Hispanus. Patria, Valentinus, ex oppido Elche”. Estudió en la Universidad de Valencia, y enseñó en las de Coimbra, Lisboa, Evora, Roma, Lyon y París. El conjunto de todos sus escritos, preparado por Lazeri, fue publicado en Roma en 1749.
Y quedan muchos más, sin olvidar que los círculos ‘vivistas’ más importantes fueron: el toledano, el burgalés y el valenciano. De la insignificancia de otros, poco se sabe.
1.Pedro Juan Núñez (Valencia, 1522-1602), recibió el grado de Bachiller en la Universidad de Valencia, en 1546; estudió en la Universidad de París y volvió a la de Valencia, donde obtuvo en 1548 la cátedra de Griego, en 1553 la de Súmulas, en 1555 la de Filosofía, y en 1563 la de Oratoria. También explicó en la de Zaragoza, durante cinco años Filosofía, Retórica y Poética, y en la de Barcelona, Griego y Retórica. Le encontramos en la ‘Diana Enamorada’, tras de Honorato Juan: “Casi en el mesmo tiempo ha de mostrarse/ Nuñez que en la doctrina en tiernos años/ al grande Stagirita ha de igualarse,/ y ha de ser luz de patrios y de extraños;/ no sentiréis Demóstenes loarse/ orando él. ¡Mas ay, ciegos engaños!/ ¡ay patria ingrata, a causa tuya siento/ que orillas de Ebro ha de mudar su asiento!”. Publicó numerosas obras de su especialidad: Instituciones oratorias, Gramáticas griega y latina, Razones epistolares, y sobre todo análisis de la vida y obra de Aristóteles.
2.Juan Bautista Monllor, era natural de Bocairente. Fue maestro en Filosofía y Doctor en Teología, Dignidad de Escrituras en la Catedral de Orihuela. Rodríguez explica: “leyó tres cursos de Artes en la Universidad de Valencia, y con la profundidad que tenía de entendimiento, escribió unos utilísimos ‘Comentarios sobre los Priores Analyticos de Aristóteles’, que son los libros mas intrincados, de cuantos nos dexó, aquel gran Padre de los Filósofos); y otros Tratados de mucha especulación, lo que pudo hacer, con la ayuda de costa, de ser Grande Trilingüe, que le sirvió tambien para la inteligencia de las Sagradas Letras”. En un opúsculo sobre los estudios filosóficos, enalteció la figura de Núñez, como erudito en matemáticas y otras artes, perito en lenguas y en los silogismos aristotélicos.
3.Gregorio Ascissio (otros Arcis o de Arcis), ‘valentinus’, nació en Valencia, en cuya Universidad tuvo cátedras de Filosofía y Teología. Religioso mercedario de agudo ingenio e insigne teólogo y predicador. Curiosamente, además peritísimo médico, de los más célebres de su tiempo, según Joseph Rodríguez. También fue Catedrático en Salamanca. Quizá su mejor aportación correspondió a la lógica de Aristóteles, publicada por Brocar en 1556 y por Mey en 1562.
4.Pere Joan Perpinyà, religioso jesuita, ilicitano. Ribadeneyra escribe: “Natione, Hispanus. Patria, Valentinus, ex oppido Elche”. Estudió en la Universidad de Valencia, y enseñó en las de Coimbra, Lisboa, Evora, Roma, Lyon y París. El conjunto de todos sus escritos, preparado por Lazeri, fue publicado en Roma en 1749.
Y quedan muchos más, sin olvidar que los círculos ‘vivistas’ más importantes fueron: el toledano, el burgalés y el valenciano. De la insignificancia de otros, poco se sabe.
A aço com se li diu? (¿A esto como se le dice ?)
La directora general de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, volvió ayer a hacer alarde de su catalanismo ultramontano en Valencia, proclamando en otra de sus radicales declaraciones sobre la catalanidad de la Lengua Valenciana.
Regás, nombrada por el Gobierno socialista de José Luis Rodríguez Zapatero para el cargo que ocupa, se niega sistemáticamente a catalogar en la Biblioteca Nacional de España los libros escritos en Lengua Valenciana como tales y obliga a los funcionarios a hacerlo bajo la clasificación de libros redactados en catalán.Para Rosa Regás, la Biblioteca Nacional bajo su mando no cataloga los distintos castellanos existentes, sino uno, y, por la misma razón, no cataloga los distintos catalanes que asegura hay.La responsable de esta institución del Estado no sólo ignora la existencia y realidad de la Lengua Valenciana, sino la misma identidad legal del idioma del pueblo valenciano, reconocido en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.Dice Regás que ella se atiene a razones técnicas y no políticas a la hora de clasificar los libros y que ella “no se mete en política”, para justificar su exacerbado credo pancatalanista.
Tanto el Consell de la Generalidad Valenciana, como la propia Academia Valenciana de la Lengua, tienen una oportunidad de oro para proclamar con orgullo, honor y justicia la valencianidad y el aprecio por la Lengua Valenciana, cumpliendo y haciendo cumplir la Ley -el Estatuto de Autonomía- en materia lingüística en la Biblioteca Nacional, exigiendo que los libros escritos en valenciano sean catalogados como tales, no bajo las siglas ‘cat’, sino ‘val’, como corresponde a la historia, tradición, realidad científica y sentir inmensamente mayoritario del pueblo valenciano.
No hacerlo así será asentir y consentir las teorías y tesis pancatalanistas, que no pretenden otra cosa que suplantar y subsumir la entrañable Lengua Valenciana por la catalana, por puros intereses políticos y económicos, ajenos a la voluntad de nuestro pueblo.
Regás, nombrada por el Gobierno socialista de José Luis Rodríguez Zapatero para el cargo que ocupa, se niega sistemáticamente a catalogar en la Biblioteca Nacional de España los libros escritos en Lengua Valenciana como tales y obliga a los funcionarios a hacerlo bajo la clasificación de libros redactados en catalán.Para Rosa Regás, la Biblioteca Nacional bajo su mando no cataloga los distintos castellanos existentes, sino uno, y, por la misma razón, no cataloga los distintos catalanes que asegura hay.La responsable de esta institución del Estado no sólo ignora la existencia y realidad de la Lengua Valenciana, sino la misma identidad legal del idioma del pueblo valenciano, reconocido en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.Dice Regás que ella se atiene a razones técnicas y no políticas a la hora de clasificar los libros y que ella “no se mete en política”, para justificar su exacerbado credo pancatalanista.
Tanto el Consell de la Generalidad Valenciana, como la propia Academia Valenciana de la Lengua, tienen una oportunidad de oro para proclamar con orgullo, honor y justicia la valencianidad y el aprecio por la Lengua Valenciana, cumpliendo y haciendo cumplir la Ley -el Estatuto de Autonomía- en materia lingüística en la Biblioteca Nacional, exigiendo que los libros escritos en valenciano sean catalogados como tales, no bajo las siglas ‘cat’, sino ‘val’, como corresponde a la historia, tradición, realidad científica y sentir inmensamente mayoritario del pueblo valenciano.
No hacerlo así será asentir y consentir las teorías y tesis pancatalanistas, que no pretenden otra cosa que suplantar y subsumir la entrañable Lengua Valenciana por la catalana, por puros intereses políticos y económicos, ajenos a la voluntad de nuestro pueblo.
lunes, 9 de julio de 2007
Ai va un atra
Llegislativament, des de la proclamació dels furs, els territoris del Regne de Valéncia es consideraven una extensió de Valéncia Ciutat. Per tant, ciutat i regne compartien lleis i emblemes. Valéncia Ciutat, com a cap i casal, només es reservava uns pocs drets especials per ser la residència del rei.
Els catalans en Bruseles
La manipulación catalanista en la Feria de Frankfurt, en la que se muestra como parte de la “cultura catalana” no sólo el idioma valenciano, sino también la paella, fallas, moros y cristianos, arquitectura, pintura, etc., está levantando ampollas.El portavoz adjunto del PP, Rafael Maluenda, pidió a los catalanes respeto a las leyes: “Ya estamos acostumbrados a que desde Cataluña vulneren los derechos constitucionales del pueblo valenciano infringiendo cualquier norma de convivencia y tampoco respetan nuestro Estatuto pues tienen el planteamiento de una ordenación territorial que es una utopía y contraria a la Constitución que es eso que llaman ‘països catalans’. Los valencianos nunca lo consentiremos. El presidente Camps tiene un compromiso con la ciudadanía por la defensa de nuestra lengua y nuestra cultura”.Por su parte, Francisco Javier Tomas Puchol, de Coalició Valenciana criticó al PP: “Quien siembra vientos recoge tempestades. Esto son años y años de carácter involutivo de nuestra cultura. Nuestros gobernantes nos han dejado desamparados ante el integrismo catalán. Están envalentonados por una coyuntura política que les favorece y no hacen más porque no quieren, porque nuestros gobernantes serían capaces de aplaudirles. Los del PP de cara a la galería son los más valencianistas del mundo pero luego sus actos son catalanistas”.Por último, Rosa Fina Ibor, de Unió Valenciana, destacó que los catalanistas se aprovechan del pasotismo de los valencianos: “Una mentira repetida mil veces se acaba convirtiendo en una verdad, especialmente si los valencianos callamos a todo. Al final se apoderarán de nosotros. No nos podemos callar. Quieren conquistar Valencia y no se bajan del burro. Los valencianos cada vez tragamos más”.Fuente: Valéncia Hui
En Catalunya nia bona gent tambe
David Serna (Vh).- La oposición del Taller de Músics de Barcelona a la construcción de la Torre de la Música en Valencia, un complejo de enseñanzas musicales previsto para el año 2010, está provocando reacciones de lo más indignadas dentro, incluso, del ámbito catalán.Ginesa Ortega, una de las cantaoras más célebres dentro de la escena catalana, ganadora de dos premios Ciutat de Barcelona, ha sido una de las primeras voces en expresar su inconformismo a Valéncia hui y hacer justicia ante la feroz campaña de desprestigio y manipulación llevada a cabo por Lluís Cabrera, director del Taller de Músics de Barcelona, quien leyó ayer un manifiesto en el que se posicionó en contra de que la SGAE, junto con la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento de Valencia, esté trabajando para que el Berklee College de Boston ubique su primera sede fuera de esta ciudad estadounidense en la citada Torre de la Música.
Quina agonia en els paisos cacalans
Un conseller de Mallorca exige los `países catalanes´ en su juramento
09.07.07 02:00. Archivado en Politica
Redacción (Vh).- Sorpresas te da la vida. Y con los tripartitos, más. Esa es la reflexión que se arroja del juramento realizado el pasado sábado por el que, todo apunta, será conseller de Interior de Mallorca, Joan Lladó, presidente de Esquerra Republicana de Catalunya en Baleares.
Los aliados que se ha buscado el PSOE en las Islas Baleares para derrocar al Partido Popular son de lo más variopinto: Unió Mallorquina (de centro derecha) y Bloc, dentro del cual se incluye el Partido Socialista de Mallorca (similar al Bloc en la Comunidad Valenciana, aunque más a la izquierda), ERC y EU.
De esta manera, no es de extrañar que hayan empezado a surgir declaraciones y expresiones altisonantes sobre ‘países catalanes’ o autodeterminación, sin ir más lejos, en el juramento de los cargos.
Lladó y MascaróLos dos dirigentes, encuadrados en el Bloc, no perdieron la oportunidad de manifestar sus intenciones anexionistas y separatistas.Así, Joana Lluïsa Mascaró, portavoz del Bloc y de PSM, afirmó en la toma de posesión del cargo, que lo asumía “sin renunciar a la autodeterminación”.
Más contundente fue Joan Lladó, quien subrayó que tomaba el cargo “por imperativo legal y sin renunciar a la independencia de los països catalans”.
El presidente de ERC siempre se ha caracterizado por su contundencia y activismo. Sólo con visitar su blog en Internet puede contrastarse que no tiene reparo alguno en cargar con dureza contra populares y, sus ahora socios de gobierno, socialistas. De hecho, uno de los artículos introducidos por Lladó en su espacio cibernético fechado el pasado 22 de febrero se titula: “PP y PSOE la misma mierda” y que ilustra con una foto de la propia presidenta del Consell balear (y que ahora le ofrece cargo), la socialista Francina Armengol y el ex jefe del Consell, el popular, Jaume Matas.
Asaltó la piscina de Pedro J.La irreverencia y el radicalismo de Lladó ha quedado demostrado en ocasiones anteriores, no sólo con palabras, sino también con acciones.
Cabe recordar que el dirigente republicano protagonizó en verano de 2005 el asalto a la piscina del director del diario El Mundo, Pedro J. Ramírez para darse un baño con el carné de diputado en la boca junto al diputado nacional Joan Puig. Por esta actuación, Lladó fue imputado por un delito de coacciones y lesiones.
09.07.07 02:00. Archivado en Politica
Redacción (Vh).- Sorpresas te da la vida. Y con los tripartitos, más. Esa es la reflexión que se arroja del juramento realizado el pasado sábado por el que, todo apunta, será conseller de Interior de Mallorca, Joan Lladó, presidente de Esquerra Republicana de Catalunya en Baleares.
Los aliados que se ha buscado el PSOE en las Islas Baleares para derrocar al Partido Popular son de lo más variopinto: Unió Mallorquina (de centro derecha) y Bloc, dentro del cual se incluye el Partido Socialista de Mallorca (similar al Bloc en la Comunidad Valenciana, aunque más a la izquierda), ERC y EU.
De esta manera, no es de extrañar que hayan empezado a surgir declaraciones y expresiones altisonantes sobre ‘países catalanes’ o autodeterminación, sin ir más lejos, en el juramento de los cargos.
Lladó y MascaróLos dos dirigentes, encuadrados en el Bloc, no perdieron la oportunidad de manifestar sus intenciones anexionistas y separatistas.Así, Joana Lluïsa Mascaró, portavoz del Bloc y de PSM, afirmó en la toma de posesión del cargo, que lo asumía “sin renunciar a la autodeterminación”.
Más contundente fue Joan Lladó, quien subrayó que tomaba el cargo “por imperativo legal y sin renunciar a la independencia de los països catalans”.
El presidente de ERC siempre se ha caracterizado por su contundencia y activismo. Sólo con visitar su blog en Internet puede contrastarse que no tiene reparo alguno en cargar con dureza contra populares y, sus ahora socios de gobierno, socialistas. De hecho, uno de los artículos introducidos por Lladó en su espacio cibernético fechado el pasado 22 de febrero se titula: “PP y PSOE la misma mierda” y que ilustra con una foto de la propia presidenta del Consell balear (y que ahora le ofrece cargo), la socialista Francina Armengol y el ex jefe del Consell, el popular, Jaume Matas.
Asaltó la piscina de Pedro J.La irreverencia y el radicalismo de Lladó ha quedado demostrado en ocasiones anteriores, no sólo con palabras, sino también con acciones.
Cabe recordar que el dirigente republicano protagonizó en verano de 2005 el asalto a la piscina del director del diario El Mundo, Pedro J. Ramírez para darse un baño con el carné de diputado en la boca junto al diputado nacional Joan Puig. Por esta actuación, Lladó fue imputado por un delito de coacciones y lesiones.
Toni Gisbert
Coordinador d'ACPV
"El Govern valencià té clar que ha d'acceptar la legalització de TV3"
03/07/2007 TONI GISBERT (Alzira, 1967) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, de la qual va ser membre del Claustre i de la Comissió d’Estudiants. Acaba de publicar el llibre Quan el mal ve d’Espanya. El País Valencià més enllà dels tòpics (Columna), que vol trencar els prejudicis que envolten la imatge que es projecta del País Valencià. Actualment, és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Gisbert exposa que, tot i la majoria absoluta del PP, les forces valencianistes han conservat el seu espai, un fet que a les Illes Balears no ha passat, tot i que el PP ha caigut. Gisbert apunta que cada cop és més normal que qualsevol ciutadà del País Valencià reconegui la unitat de la llengua i accepti que ha de mantenir relacions institucionals amb Catalunya.
Al llibre es declara contrari a l'ara o mai, és a dir, es mostra optimista. Manté aquesta afirmació després dels resultats del 27M?Em declare contrari a l'ara o mai perquè tinc un caràcter bastant pragmàtic. No estem en una situació tant terminal com per creure's això de l'ara o mai. Evidentment que tenim problemes com a nació, des del moment en què estem sotmesos a dos Estats, però no estem en una situació terminal. Hem de saber desdramatitzar les coses.D'altra banda, no recorde que, al llibre, em declare optimista. Em considere bastant realista, perquè hi ha base per a treballar, el futur és obert. I això no vol dir que acabe bé o acabe mal, simplement que el futur encara no està decidit. No estem en una situació en què tot estiga encarrilat, continuem estant en perill com a cultura i llengua diferenciades, però, al mateix temps, també hi ha possibilitats de reeixir com poble.
El PSOE va perdre les eleccions el dia que va votar la reforma de l’Estatut valencià
Quin objectiu té Quan el mal ve d'Espanya?El llibre intenta donar una mirada desacomplexada, lluny dels tòpics, sobre el País Valencià i sobre el nacionalisme en particular. Habitualment, a l'hora d'analitzar el País Valencià i el nacionalisme en particular. Ens quedem amb imatges molt genèriques, superficials i molt falses, generades pels mitjans de comunicació. Jo dic que cal matisar-les, cal mirar la realitat amb cura.Al País Valencià i hi ha hagut unes eleccions autonòmiques i municipals. La imatge que queda és la de la majoria absoluta del PP, però aquí hi ha dos fets: una crisi greu de l'esquerra estatalista, tant al País Valencià com arreu d'Europa, perquè, des del meu punt de vista, hi ha una emergència d'allò que en diuen les nacions. El model de l'Estat centralsita està en crisi a tota l'Europa occidental. I el discurs unitarista ja és el discurs de la dreta, mentre que l'esquerra estatalista s'ha quedat sense discurs. En tant que s'apunta al discurs de no-reforma de l'Estat, això explota. Al País Valencià, el PSOE va perdre les eleccions el dia que va votar la reforma de l'Estatut valencià.El segon tema és que, a nivell municipal, hi ha un espai de país que ha aguantat. Ara mateix, el Bloc ha mantingut els vots de fa quatre anys, sense comptar els municipis en què es va presentar en coalició, com a Elx, amb EU, a València, amb el PSOE... Aquells van ser el millor resultat de la seva història. A més a més, Esquerra Republicana ha passat de 7.000 a 12.000 vots, que en són pocs, d'acord, però que no els ha llevat al Bloc. Amb tot això vull dir que, en l'àmbit municipal, el vot de país s'ha mantingut. Ara hi ha un espai de país que no existia fa 15-20 anys i que s'ha consolidat. Durant aquests 15-20 anys, és un espai que sempre ha anat creixent, un creixement lent, això és cert, però que és real. A més a més, eixe espai és l'únic que ha fet oposició al PP.
A nivell municipal hi ha un espai de país que ha aguantat i que no existia fa 15-20 anys
Però en molts municipis, el Bloc ha pactat amb el PP.Sí, però la línia general del Bloc, anunciada pel seu secretari general, és la de prioritzar els pactes d'esquerra. De fet, allà on havia pactat amb el PP, ho ha pagat. Crec que són conscients d'això.En qualsevol cas, el que vull dir és que la realitat del País Valencià és molt més matisada del que sembla a primera vista. Governa el PP per majoria absoluta, cert, però a les Illes Balears també hi governava fins ara. Realment ha canviat la societat a les Illes Balears? No. Fa 20 anys que estan a un escó de la majoria absoluta. Sí que el PP ha caigut, però l'espai nacional com ha quedat? El PSOE hi ha crescut.Al País Valencià, hi ha una base municipal que no ha parat de créixer i que té expectatives de poder fidelitzar eixe vot. Quan vas als pobles, ho veus. A Xàtiva, per exemple, EU ha desaparegut i el Bloc va estar a un grapat de vots del tercer regidor.
A les Illes Balears sí que el PP ha caigut, però l’espai nacional com ha quedat? El PSOE hi ha crescut
Però aquest espai de país tenia l'expectativa de tombar el PP.Jo diria que no. Hi havia una certa expectativa, és cert, però jo sempre havia opinat que el PP mantindria la majoria absoluta. Sí que pensava que seria per menys escons dels que ha tret. El que ha perdut vots no ha estat l'espai nacional, sinó l'esquerra estatalista.La majoria absoluta del PP em preocupa, però tot depèn de com ho encares. De vegades, situacions molt complicades, si les agafes com a reptes, podem fer que es convertesquen en positives. Per exemple, el PP ha intentat segregar la Filologia Valenciana de la Catalana. Açò va provocar que Acció Cultural ho recorrera en vàries ocasions, i ara ens trobem que tenim unes catorze sentències a favor de la unitat de la llengua i de la legalitat de dir ‘català' a la llengua, també al País Valencià. Fa 20 anys, el més normal de la dreta espanyola era dir que el valencià i el català eren dues llengües diferents. Ara, eixe discurs l'hem tombat. El senyor Camps diu que al valencià se li ha de dir ‘valencià' perquè ho diu l'Estatut, però ja no afirma que és una llengua diferent. És un avanç, perquè s'ha desdramatitzat el reconeixement de la unitat de la llengua. Cada cop hi ha més gent que considera normal reconèixer la unitat de la llengua. A principis de la transició, la consellera de Cultura Amparo Cabanes va intentar oficialitzar una normativa secessionista des de la institució. Avui, fins i tot el PP, escriu amb la normativa correcta.
Per tant, són preferibles els resultats del 27M a un PP que depengués dels vots d'algun partit blaver?La desaparició d'un partit blaver és positiu, perquè el blaverisme, ja ni tan sols el defensa la dreta espanyola. El president ja no parla de llengua diferenciada, la normativa de la Generalitat és estàndard... A més, els atacs a la llengua ja no queden emmascarats per cap mena d'identitat valenciana. No hi ha ningú que diga: ‘jo sóc valencià i punt'. I tres, deixa tot el camp de les reivindicacions en l'àmbit de país. Si vols defensar que el valencià no és català, només ho pots fer des de postures explícitament de dreta. No és que siga preferible, però sí que és bo que es clarifique.
El llibre parla de molts tòpics i símbols tergiversats, des de la senyera a la paella o les falles. Els valencians s'han deixat prendre aquests símbols?No. Els símbols, en realitat, es fabriquen, estan fabricats pel poder social dominant. La muixeranga, per exemple, s'ha recuperat. Tant la música com les construccions estaven desaparegudes als anys seixanta. En els últims deu anys, la recuperació i l'elevació a himne nacional el coneix tothom. Fa vint anys, la muixeranga s'associava al nacionalisme més radical. Ara ha passat a ser un símbol que pràcticament es considera l'himne del País Valencià. I les torres s'han multiplicat: si abans es podien considerar un símbol nacionalista, ara, en una processó o una festa del PP, et trobes muixerangues amb normalitat. I la senyera... fa vint anys, el que es penjava als balcons de València per falles eren banderes espanyoles! Era la bandereta de festa. Ara, és raríssim veure banderoles espanyoles. L'any passat, quan el Barça ho guanyava tot, els afeccionats van tallar el carrer principal del Cabanyal per celebrar-ho, tirant petards...El que vull dir és que el País Valencià, en els últims vint anys, ha canviat molt. Ha fet un canvi econòmic, hi ha hagut una evolució en el tema de la llengua. El secessionisme s'ha aturat. Està tant aturat que ja ningú no pensa en repetir-ho. Ara estem en una altra fase del particularisme.
Durant els governs de Lerma i Pujol, pràcticament no hi va haver ni una reunió entre País Valencià i Catalunya
En aquesta nova fase, en què la llengua ja no és el cavall de batalla, potser passa ser-ho TV3?Crec que aquí s'han equivocat. En el pitjor dels casos, hi hem guanyat. El Govern valencià té clar que ha d'acceptar la legalització de TV3 al País Valencià, i per això està parlant d'alguna manera amb la Generalitat de Catalunya. Ara bé, en aquest camí, miraran de fer el màxim de mal possible a Acció Cultural: ens imposaran una multa, intentaran tancar els repetidors... Mai no guanyes al 100%, però la Federació Llull ja està parlant de la reciprocitat de totes les televisions públiques en català, de la possibilitat que es tinga accés a tota la producció en català, és a dir, que es vaja més enllà de la reciprocitat TV3-Canal 9... En aquest tema, també farem un pas endavant.Durant els governs de Lerma i Pujol, pràcticament no hi va haver ni una reunió entre País Valencià i Catalunya. Si no recorde malament, crec que passen catorze anys sense que hi haja cap reunió. Ara és molt normal que hi haja reunions entre els consellers d'infraestructures català i valencià. Per què? Perquè la realitat social s'ha normalitzat. Fa vint anys, els que parlàvem de l'Arc Mediterrani érem una minoria. Ara és un tema que està súperpopularitzat. Tothom té clar, fins i tot la gran patronal, que hi ha d'haver algun tipus de relació entre Catalunya i País Valencià. Fa vint anys, no.
El nacionalisme català està més acomplexat que el valencià, quan es refereix als Països Catalans?No. El nacionalisme és bastant un. El que passa és que a la Catalunya estricta hi ha més nacionalisme, més base social, però els problemes i els reptes són bastant semblants. Hi ha el mateix nivell d'acomplexament respecte els mateixos temes: la relació entre nosaltres i la subordinació respecte el Govern espanyol. Al nacionalisme, en el seu conjunt, li costa entendre que el que ha de reivindicar primer és l'articulació del seu territori i un projecte propi. I això ho tenen molt clar els bascos i els escocesos. Nosaltres ens preocupem de reformar l'Estat espanyol. Ho hem fet i ho continuem fent, i continuem veient que l'esquerra estatalista continua apostant pel model estatal, per enèsima vegada, i continuem sense tenir clar que la clau de volta és l'articulació territorial dels Països Catalans. Com és possible que tots els partits nacionalistes que han tingut pes a Madrid no hagen obligat a que hi haja un text legal que done una categoria estatal al fet que el català és valencià? Per què no han obligat a què hi haja una línia d'alta velocitat Tarragona-Castelló?
Si el Govern català vol convertir l’Institut Ramon Llull en una eina de Països Catalans, que integre governs de rang menor, com els ajuntaments d’Elx o Gandia
Iniciatives com les de l'Euroregió, però, no compten amb la participació del País Valencià.Amb el tema de l'Euroregió, s'ha d'acabar amb el tòpic de la reticència valenciana. Hi ha tanta reticència valenciana com de la resta de territoris. A totes les iniciatives que existeixen de Països Catalans, hi ha presència valenciana: a l'Institut Joan-Lluís Vives, al Triangle Jove, a l'Assemblea de Regidors... Que el senyor Camps no va participar al projecte de l'Euroregió de Maragall? D'acord, però el senyor Marcelino Iglesias també se'n va retirar, i és de la Franja, i ningú no va dir que la Franja no-sé-què. O el senyor Matas també es va retirar de l'Institut Ramon Llull, i ningú va dir que els balears no-sé-què-més... El Govern català vol convertir l'Institut Ramon Llull en una eina de Països Catalans? Quan puga, que es relacione amb els governs autonòmics i, quan no, que opte per integrar governs de rang menor, si hi ha una voluntat real de país. Per exemple, l'ajuntament d'Elx, o el de Gandia, segur que estarien encantats de ser-hi. Bé que mantenen relacions amb l'Ajuntament de Perpinyà. Si vols articular els Països Catalans, no pots aturar-te per problemes de formalitats institucional, o per problemes que hi haja amb un altre partit polític que tinga un projecte polític contrari al teu, com el del Govern espanyol, que té el projecte de construir la nació espanyola.
A quatre anys vista, es veu una sortida a nivell polític?L'esquerra estatalista, si continua tancada en el mateix model nacional que el PP, continuarà patint una deriva de vot cap a la dreta. L'única esquerra estatal que ha sabut renovar-se i governar a l'Europa recent ha sigut, precisament, la que s'ha plantejat també l'agenda nacional: el laborisme britànic. Mentre que als Estats francès i espanyol l'esquerra estatalista no es plantege això, crec que estarà en crisi.
Seria perillós que aquest espai de país s’institucionalitzara massa, que caiguera massa en el parany de la gestió institucional
Veu possible una formació com Nafarroa Bai al País Valencià?Crec que Esquerra Unida acabarà per desaparèixer. Si no canvia radicalment la seva posició respecte el tema de país, crec que el projecte estatal d'Izquierda Unida està fent aigües. D'altra banda, hi ha un espai de país que continuarà creixent en l'àmbit local i podrà consolidar-se a nivell de les Corts. Ara bé, encara s'ha de fer molt de treball. Seria perillós que aquest espai de país s'institucionalitzara massa, que caiguera massa en el parany de la gestió institucional. Encara ha de guanyar molta base social. Encara ha de fer visible que hi ha un projecte de país diferent a l'espanyol. La seva tasca prioritària no ha de ser la gestió. Quan el teu país està en una situació de subordinació política, el que cal és aconseguir majors quotes de poder. I eixes quotes de poder no s'aconsegueixen per la via de la gestió.
Coordinador d'ACPV
"El Govern valencià té clar que ha d'acceptar la legalització de TV3"
03/07/2007 TONI GISBERT (Alzira, 1967) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, de la qual va ser membre del Claustre i de la Comissió d’Estudiants. Acaba de publicar el llibre Quan el mal ve d’Espanya. El País Valencià més enllà dels tòpics (Columna), que vol trencar els prejudicis que envolten la imatge que es projecta del País Valencià. Actualment, és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Gisbert exposa que, tot i la majoria absoluta del PP, les forces valencianistes han conservat el seu espai, un fet que a les Illes Balears no ha passat, tot i que el PP ha caigut. Gisbert apunta que cada cop és més normal que qualsevol ciutadà del País Valencià reconegui la unitat de la llengua i accepti que ha de mantenir relacions institucionals amb Catalunya.
Al llibre es declara contrari a l'ara o mai, és a dir, es mostra optimista. Manté aquesta afirmació després dels resultats del 27M?Em declare contrari a l'ara o mai perquè tinc un caràcter bastant pragmàtic. No estem en una situació tant terminal com per creure's això de l'ara o mai. Evidentment que tenim problemes com a nació, des del moment en què estem sotmesos a dos Estats, però no estem en una situació terminal. Hem de saber desdramatitzar les coses.D'altra banda, no recorde que, al llibre, em declare optimista. Em considere bastant realista, perquè hi ha base per a treballar, el futur és obert. I això no vol dir que acabe bé o acabe mal, simplement que el futur encara no està decidit. No estem en una situació en què tot estiga encarrilat, continuem estant en perill com a cultura i llengua diferenciades, però, al mateix temps, també hi ha possibilitats de reeixir com poble.
El PSOE va perdre les eleccions el dia que va votar la reforma de l’Estatut valencià
Quin objectiu té Quan el mal ve d'Espanya?El llibre intenta donar una mirada desacomplexada, lluny dels tòpics, sobre el País Valencià i sobre el nacionalisme en particular. Habitualment, a l'hora d'analitzar el País Valencià i el nacionalisme en particular. Ens quedem amb imatges molt genèriques, superficials i molt falses, generades pels mitjans de comunicació. Jo dic que cal matisar-les, cal mirar la realitat amb cura.Al País Valencià i hi ha hagut unes eleccions autonòmiques i municipals. La imatge que queda és la de la majoria absoluta del PP, però aquí hi ha dos fets: una crisi greu de l'esquerra estatalista, tant al País Valencià com arreu d'Europa, perquè, des del meu punt de vista, hi ha una emergència d'allò que en diuen les nacions. El model de l'Estat centralsita està en crisi a tota l'Europa occidental. I el discurs unitarista ja és el discurs de la dreta, mentre que l'esquerra estatalista s'ha quedat sense discurs. En tant que s'apunta al discurs de no-reforma de l'Estat, això explota. Al País Valencià, el PSOE va perdre les eleccions el dia que va votar la reforma de l'Estatut valencià.El segon tema és que, a nivell municipal, hi ha un espai de país que ha aguantat. Ara mateix, el Bloc ha mantingut els vots de fa quatre anys, sense comptar els municipis en què es va presentar en coalició, com a Elx, amb EU, a València, amb el PSOE... Aquells van ser el millor resultat de la seva història. A més a més, Esquerra Republicana ha passat de 7.000 a 12.000 vots, que en són pocs, d'acord, però que no els ha llevat al Bloc. Amb tot això vull dir que, en l'àmbit municipal, el vot de país s'ha mantingut. Ara hi ha un espai de país que no existia fa 15-20 anys i que s'ha consolidat. Durant aquests 15-20 anys, és un espai que sempre ha anat creixent, un creixement lent, això és cert, però que és real. A més a més, eixe espai és l'únic que ha fet oposició al PP.
A nivell municipal hi ha un espai de país que ha aguantat i que no existia fa 15-20 anys
Però en molts municipis, el Bloc ha pactat amb el PP.Sí, però la línia general del Bloc, anunciada pel seu secretari general, és la de prioritzar els pactes d'esquerra. De fet, allà on havia pactat amb el PP, ho ha pagat. Crec que són conscients d'això.En qualsevol cas, el que vull dir és que la realitat del País Valencià és molt més matisada del que sembla a primera vista. Governa el PP per majoria absoluta, cert, però a les Illes Balears també hi governava fins ara. Realment ha canviat la societat a les Illes Balears? No. Fa 20 anys que estan a un escó de la majoria absoluta. Sí que el PP ha caigut, però l'espai nacional com ha quedat? El PSOE hi ha crescut.Al País Valencià, hi ha una base municipal que no ha parat de créixer i que té expectatives de poder fidelitzar eixe vot. Quan vas als pobles, ho veus. A Xàtiva, per exemple, EU ha desaparegut i el Bloc va estar a un grapat de vots del tercer regidor.
A les Illes Balears sí que el PP ha caigut, però l’espai nacional com ha quedat? El PSOE hi ha crescut
Però aquest espai de país tenia l'expectativa de tombar el PP.Jo diria que no. Hi havia una certa expectativa, és cert, però jo sempre havia opinat que el PP mantindria la majoria absoluta. Sí que pensava que seria per menys escons dels que ha tret. El que ha perdut vots no ha estat l'espai nacional, sinó l'esquerra estatalista.La majoria absoluta del PP em preocupa, però tot depèn de com ho encares. De vegades, situacions molt complicades, si les agafes com a reptes, podem fer que es convertesquen en positives. Per exemple, el PP ha intentat segregar la Filologia Valenciana de la Catalana. Açò va provocar que Acció Cultural ho recorrera en vàries ocasions, i ara ens trobem que tenim unes catorze sentències a favor de la unitat de la llengua i de la legalitat de dir ‘català' a la llengua, també al País Valencià. Fa 20 anys, el més normal de la dreta espanyola era dir que el valencià i el català eren dues llengües diferents. Ara, eixe discurs l'hem tombat. El senyor Camps diu que al valencià se li ha de dir ‘valencià' perquè ho diu l'Estatut, però ja no afirma que és una llengua diferent. És un avanç, perquè s'ha desdramatitzat el reconeixement de la unitat de la llengua. Cada cop hi ha més gent que considera normal reconèixer la unitat de la llengua. A principis de la transició, la consellera de Cultura Amparo Cabanes va intentar oficialitzar una normativa secessionista des de la institució. Avui, fins i tot el PP, escriu amb la normativa correcta.
Per tant, són preferibles els resultats del 27M a un PP que depengués dels vots d'algun partit blaver?La desaparició d'un partit blaver és positiu, perquè el blaverisme, ja ni tan sols el defensa la dreta espanyola. El president ja no parla de llengua diferenciada, la normativa de la Generalitat és estàndard... A més, els atacs a la llengua ja no queden emmascarats per cap mena d'identitat valenciana. No hi ha ningú que diga: ‘jo sóc valencià i punt'. I tres, deixa tot el camp de les reivindicacions en l'àmbit de país. Si vols defensar que el valencià no és català, només ho pots fer des de postures explícitament de dreta. No és que siga preferible, però sí que és bo que es clarifique.
El llibre parla de molts tòpics i símbols tergiversats, des de la senyera a la paella o les falles. Els valencians s'han deixat prendre aquests símbols?No. Els símbols, en realitat, es fabriquen, estan fabricats pel poder social dominant. La muixeranga, per exemple, s'ha recuperat. Tant la música com les construccions estaven desaparegudes als anys seixanta. En els últims deu anys, la recuperació i l'elevació a himne nacional el coneix tothom. Fa vint anys, la muixeranga s'associava al nacionalisme més radical. Ara ha passat a ser un símbol que pràcticament es considera l'himne del País Valencià. I les torres s'han multiplicat: si abans es podien considerar un símbol nacionalista, ara, en una processó o una festa del PP, et trobes muixerangues amb normalitat. I la senyera... fa vint anys, el que es penjava als balcons de València per falles eren banderes espanyoles! Era la bandereta de festa. Ara, és raríssim veure banderoles espanyoles. L'any passat, quan el Barça ho guanyava tot, els afeccionats van tallar el carrer principal del Cabanyal per celebrar-ho, tirant petards...El que vull dir és que el País Valencià, en els últims vint anys, ha canviat molt. Ha fet un canvi econòmic, hi ha hagut una evolució en el tema de la llengua. El secessionisme s'ha aturat. Està tant aturat que ja ningú no pensa en repetir-ho. Ara estem en una altra fase del particularisme.
Durant els governs de Lerma i Pujol, pràcticament no hi va haver ni una reunió entre País Valencià i Catalunya
En aquesta nova fase, en què la llengua ja no és el cavall de batalla, potser passa ser-ho TV3?Crec que aquí s'han equivocat. En el pitjor dels casos, hi hem guanyat. El Govern valencià té clar que ha d'acceptar la legalització de TV3 al País Valencià, i per això està parlant d'alguna manera amb la Generalitat de Catalunya. Ara bé, en aquest camí, miraran de fer el màxim de mal possible a Acció Cultural: ens imposaran una multa, intentaran tancar els repetidors... Mai no guanyes al 100%, però la Federació Llull ja està parlant de la reciprocitat de totes les televisions públiques en català, de la possibilitat que es tinga accés a tota la producció en català, és a dir, que es vaja més enllà de la reciprocitat TV3-Canal 9... En aquest tema, també farem un pas endavant.Durant els governs de Lerma i Pujol, pràcticament no hi va haver ni una reunió entre País Valencià i Catalunya. Si no recorde malament, crec que passen catorze anys sense que hi haja cap reunió. Ara és molt normal que hi haja reunions entre els consellers d'infraestructures català i valencià. Per què? Perquè la realitat social s'ha normalitzat. Fa vint anys, els que parlàvem de l'Arc Mediterrani érem una minoria. Ara és un tema que està súperpopularitzat. Tothom té clar, fins i tot la gran patronal, que hi ha d'haver algun tipus de relació entre Catalunya i País Valencià. Fa vint anys, no.
El nacionalisme català està més acomplexat que el valencià, quan es refereix als Països Catalans?No. El nacionalisme és bastant un. El que passa és que a la Catalunya estricta hi ha més nacionalisme, més base social, però els problemes i els reptes són bastant semblants. Hi ha el mateix nivell d'acomplexament respecte els mateixos temes: la relació entre nosaltres i la subordinació respecte el Govern espanyol. Al nacionalisme, en el seu conjunt, li costa entendre que el que ha de reivindicar primer és l'articulació del seu territori i un projecte propi. I això ho tenen molt clar els bascos i els escocesos. Nosaltres ens preocupem de reformar l'Estat espanyol. Ho hem fet i ho continuem fent, i continuem veient que l'esquerra estatalista continua apostant pel model estatal, per enèsima vegada, i continuem sense tenir clar que la clau de volta és l'articulació territorial dels Països Catalans. Com és possible que tots els partits nacionalistes que han tingut pes a Madrid no hagen obligat a que hi haja un text legal que done una categoria estatal al fet que el català és valencià? Per què no han obligat a què hi haja una línia d'alta velocitat Tarragona-Castelló?
Si el Govern català vol convertir l’Institut Ramon Llull en una eina de Països Catalans, que integre governs de rang menor, com els ajuntaments d’Elx o Gandia
Iniciatives com les de l'Euroregió, però, no compten amb la participació del País Valencià.Amb el tema de l'Euroregió, s'ha d'acabar amb el tòpic de la reticència valenciana. Hi ha tanta reticència valenciana com de la resta de territoris. A totes les iniciatives que existeixen de Països Catalans, hi ha presència valenciana: a l'Institut Joan-Lluís Vives, al Triangle Jove, a l'Assemblea de Regidors... Que el senyor Camps no va participar al projecte de l'Euroregió de Maragall? D'acord, però el senyor Marcelino Iglesias també se'n va retirar, i és de la Franja, i ningú no va dir que la Franja no-sé-què. O el senyor Matas també es va retirar de l'Institut Ramon Llull, i ningú va dir que els balears no-sé-què-més... El Govern català vol convertir l'Institut Ramon Llull en una eina de Països Catalans? Quan puga, que es relacione amb els governs autonòmics i, quan no, que opte per integrar governs de rang menor, si hi ha una voluntat real de país. Per exemple, l'ajuntament d'Elx, o el de Gandia, segur que estarien encantats de ser-hi. Bé que mantenen relacions amb l'Ajuntament de Perpinyà. Si vols articular els Països Catalans, no pots aturar-te per problemes de formalitats institucional, o per problemes que hi haja amb un altre partit polític que tinga un projecte polític contrari al teu, com el del Govern espanyol, que té el projecte de construir la nació espanyola.
A quatre anys vista, es veu una sortida a nivell polític?L'esquerra estatalista, si continua tancada en el mateix model nacional que el PP, continuarà patint una deriva de vot cap a la dreta. L'única esquerra estatal que ha sabut renovar-se i governar a l'Europa recent ha sigut, precisament, la que s'ha plantejat també l'agenda nacional: el laborisme britànic. Mentre que als Estats francès i espanyol l'esquerra estatalista no es plantege això, crec que estarà en crisi.
Seria perillós que aquest espai de país s’institucionalitzara massa, que caiguera massa en el parany de la gestió institucional
Veu possible una formació com Nafarroa Bai al País Valencià?Crec que Esquerra Unida acabarà per desaparèixer. Si no canvia radicalment la seva posició respecte el tema de país, crec que el projecte estatal d'Izquierda Unida està fent aigües. D'altra banda, hi ha un espai de país que continuarà creixent en l'àmbit local i podrà consolidar-se a nivell de les Corts. Ara bé, encara s'ha de fer molt de treball. Seria perillós que aquest espai de país s'institucionalitzara massa, que caiguera massa en el parany de la gestió institucional. Encara ha de guanyar molta base social. Encara ha de fer visible que hi ha un projecte de país diferent a l'espanyol. La seva tasca prioritària no ha de ser la gestió. Quan el teu país està en una situació de subordinació política, el que cal és aconseguir majors quotes de poder. I eixes quotes de poder no s'aconsegueixen per la via de la gestió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)