sábado, 28 de julio de 2007
Bona contestacio
Te vuelvo a citar las icongruencias del "ilustre" Badía i Margarit en referencia al occitano y el catalán: “se trata de dos lenguas que constituyen una verdadera comunidad en el seno de las lenguas románicas occidentales, y que no dejan de tener diferencias que justifican el tenerlas por dos lenguas independientes (...) existe un verdadero continuum que une ambas lenguas (...) Podemos decir pues, que desde el ángulo del vocabulario, la afinidad entre occitano y catalán no hace sino consolidarse”. Y sentencia: “Es natural: dos estructuras tan semejantes, tan vecinas; un vocabulario tan compartido, por fuerza debían crear confusiones entre los que se disponían a estudiar ambas lenguas. Los ejemplos que podríamos mentar son copiosos”. Palabras que se podrían perfectamente parafrasear como: *“se trata de dos lenguas que constituyen una verdadera comunidad en el seno de las lenguas románicas occidentales, y que no dejan de tener diferencias que justifican el tenerlas por dos lenguas independientes (...) existe un verdadero continuum que une ambas lenguas (...) Podemos decir pues, que desde el ángulo del vocabulario, la afinidad entre gallego y portugués no hace sino consolidarse”. Y sentencia: “Es natural: dos estructuras tan semejantes, tan vecinas; un vocabulario tan compartido, por fuerza debían crear confusiones entre los que se disponían a estudiar ambas lenguas. Los ejemplos que podríamos mentar son copiosos”. *O como:“se trata de dos lenguas que constituyen una verdadera comunidad en el seno de las lenguas germánicas, y que no dejan de tener diferencias que justifican el tenerlas por dos lenguas independientes (...) existe un verdadero continuum que une ambas lenguas (...) Podemos decir pues, que desde el ángulo del vocabulario, la afinidad entre holandés y flamencono hace sino consolidarse”. Y sentencia: “Es natural: dos estructuras tan semejantes, tan vecinas; un vocabulario tan compartido, por fuerza debían crear confusiones entre los que se disponían a estudiar ambas lenguas. Los ejemplos que podríamos mentar son copiosos”. *O como:“se trata de dos lenguas que constituyen una verdadera comunidad en el seno de las lenguas escandinavas, y que no dejan de tener diferencias que justifican el tenerlas por dos lenguas independientes (...) existe un verdadero continuum que une ambas lenguas (...) Podemos decir pues, que desde el ángulo del vocabulario, la afinidad entre danés y noruegono hace sino consolidarse”. Y sentencia: “Es natural: dos estructuras tan semejantes, tan vecinas; un vocabulario tan compartido, por fuerza debían crear confusiones entre los que se disponían a estudiar ambas lenguas. Los ejemplos que podríamos mentar son copiosos”. *Y como (¿¿¿por qué no????) :“se trata de dos lenguas que constituyen una verdadera comunidad en el seno de las lenguas románicas occidentales, y que no dejan de tener diferencias que justifican el tenerlas por dos lenguas independientes (...) existe un verdadero continuum que une ambas lenguas (...) Podemos decir pues, que desde el ángulo del vocabulario, la afinidad entre valenciano y catalán no hace sino consolidarse”. Y sentencia: “Es natural: dos estructuras tan semejantes, tan vecinas; un vocabulario tan compartido, por fuerza debían crear confusiones entre los que se disponían a estudiar ambas lenguas. Los ejemplos que podríamos mentar son copiosos”. Simplemente parafraseo las incongruencias de un "incuestionable" filólogo, catalán en un libro de su autoría titulado nada menos que Moments clau de la història de la Llengua Catalana. Además; así que, dame (si puedes, que lo dudo) una razón coherente y objetiva que explique porqué el valenciano y el catalán sí constituyen una sola lengua, y no ocurre lo mismo con el gallego y el portugés, el holandés y el flamenco, o el danés y el noruego. Lenguas análogas (en historia y aspectos filológicos) al caso valenciano-catalán. Y en definitiva, quiero decir que: *Si el parecido del manuscrito de Organyà con sermonarios occitanos como el de San Marcial de Limoges es más que evidente. *Si a principios del siglo XIII, el gerundense Ramón Vidal de Besalú escribió en sus Rasós de trobar, (unas reglas sobre la forma de trovar el provenzal, al que considera su idioma) que donde mejor se hablaba su idioma no era en Gerona, sino en “la Provenza, Limoges, Saintoigne, Auvernia i Quercy” y que “Per totas las terras de nostre lengage so de maior autoritat li cantar de la lenga lemosina que de negun autra parladura”. *Si en gran parte del Aragón altomedieval ya se hablaba y escribía así: “si algun ommne mata algun altre dintz los termens de Jaqua e es pres, deu dar al rey mil ss. Per calonia e garde se dels parentz e dels amicx del mort. E si per aventura no es pres, si algunas cosas aura, sien meses en poder del rey. Mas altres omnes de la ciutat non son tenutz de dar aquel homecidi sino aquel qui l’a feyt” o “de genre qui vol venre la heretat quel sogrol dona ab sa filla”. *Si ya en el XV Onofre Almudéver denunciaba que a Ausias March “sent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar(APROPIAR)”. *Si hace cuatro siglos Cervantes escribía:en sus obras. En Los trabajos de Persiles y Segismunda alaba la “graciosa lengua valenciana con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable”, y en La gran sultana uno de sus personajes presume de poliglotismo al conocer “la jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la Gascona de la Galia y la antigua de los griegos; con letras como de estampa una materia le haré, adonde a entender le dé la famosa de la hampa; y si de aquéstas le pesa, porque son algo escabrosas, mostraréle las melosas valenciana y portuguesa”; y por si quedaran dudas sobre el sentido de sus palabras, en el capítulo 60 de la segunda parte de El Quijote, cuando este visita Cataluña, afirma que “uno de los escuderos dijo en su lengua gascona y catalana”. (¿¿¿hace falta recordar que el portugués es una lengua distinta del gallego, a pesar de tener un origen común, y que Cervantes pone a la lengua valenciana al nivel del portugués???) *Si por la misma época Joan Batiste Ballester, en su Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de Valencia el Apostolich Sanct Vicent Ferrer (1667), escribió: “Parlava’s lo valencià llenguage en Proença, tota la Güiana i França gótica, i ara en Catalunya, Regne de Valencia, Mallorca, Menoria i Ivissa”. *Si en 1731 Agustín Eura, catalán, obispo de Orense y académico de la Academia de Buenas Letras de Barcelona escribió en su Controversia sobre la perfecció del idioma català cosas como que el catalán tuvo su origen en la Torre de Babel, que en toda España se habló una única lengua y que “aquella primitiva es la catalana”, dando origen a las distintas lenguas peninsulares pues “no me acontenta que la lengua catalana tenga origen del pueblo lemosín”, entre muchas otras “buenas letras”sin desperdicio. *Si en la misma línea que Eura y en plena ilustración europea, se manifestaban sus paisanos y coetáneos Alegret y Sans al referirse al castellano como “dialecto del catalán”. *Si en 1865 el erudito catalán Pere Vignau escribió en su La lengua de los trovadores. Estudios elementales sobre el lemosín-Provenzal. que "La identidad de idioma en las provincias meridionales de Francia y parte de nuestra Península se funda, en las relaciones de antiguo sostenidas entre ambos países, en la influencia Carlovingia en el condado de Cataluña, y por último, en los enlaces de familia”. *Si hace un siglo Friedrich Díez, el padre de la romanística moderna junto con Saussure, pensaba que el valenciano de Ausias March, Jaume Roig o Jordi de Sant Jordi no era más que occitano; ¿qué era el catalán entonces, encajonado entre el valenciano y el occitano? En la decimotercera página de su Grammatik der romanischen Sprachen (Bonn 1874) escribió: “Más allá de Francia, el provenzal se extiende por el este de España, particularmente en Cataluña”. *Si W. Meyer Lübke, en su Grammaire des Langues Romanes (París 1890) nada más escribió del catalán que “Al este, la transición se lleva a cabo, poco a poco con el catalán del Rosellón. Este último, que no es más que un dialecto del Provenzal transportado a España...”. *Si Andrés Giménez Soler, aragonés, catedrático en Historia y archivero durante años (y junto a los Bofarull) en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona; escribió en su La Edad Media en la Corona de Aragón que “Puede afirmarse y probarse documentalmente que el portugués el catstellano y el catalán en 1302, cuando se juntaron en Agreda y Tarazona los reyes de los tres reinos, se diferenciaban menos que hoy; puede afirmarse que Alfonso el Batallador y Ramón Berenguer III hablaron y se entendieron después de lo de Corbins; la lengua de cada uno procedía de la misma fuente y no se diferenciaba en el léxico, sino en la pronunciación; tampoco había diferencias esenciales en la sintaxis; documentos latino-catalanes de entonces pueden traducirse palabra por palabra al aragonés y otros del Batallador al catalán sin alterar una palabra. Si en Ribagorza se nota gran influencia de la fonética oriental, en Lérida se nota de la occidental; ahí están superpuestos los dos, y como los colores, han dado uno intermedio. Jaca, Huesca, Aínsa y Barbastro parécense más a los dialectos del Pirineo que al castellano de la Celtiberia; la lengua de Zaragoza es por su fonética tanto catalana como castellana y por su léxico, más lo primero que lo segundo”. *Si en pleno 1904, sólo dos años antes del congreso que independizó teóricamente el catalán del occitano, el catalán Joseph Aladern publicaba Lo Català revindicando la unidad con el occitano con palabras como: "Resumint donchs lo nostre breu treball, no tan solzament havem provat la unitat de la Llengua d'Oc y Catalunya durand los sigles passats, sinó que creyem fermament y aixís ho aniriam provant paraula per paraula, que nostra moderna llengua catalana, pera reconquerir de nou tot lo seu esplendor y puresa que un temps la feren la primera llengua literaria d'europa, hauría d'anar a cercar tot lo seu tresor perdut en la antiga llengua dels trovadors, ab lo ben entès de que moltíssimas de las sevas paraulas que avuy, miradas superficialment considerem com extrangeras o ens son desconegudas, las conserva vivas encara'l poble català que viu isolat en los recons més oblidats de las nostras montanyas. Oh, quina cosa tan hermosa, quin fet històrich més trascendental, si'l renaiximent emprès per Catalunya s'expandís ab prou forsa pera ressucitar a la vida aqueixa rassa catalana que avuy jeu en són de mort al'una i l'altra banda dels Pirineus, formant una població aproximada d'uns 20 milions d'habitants. Benhaurat lo día en que sos nevats pichs no sigan las fitas que separin las terras catalanas". (Como se ve, los delirios de grandeza y el imperialismo catalán no son nada nuevos) *Si en 1905 Ramón Miquel y Planas, catalán especializado en ada/optar al catalán las obras medievales valencianas, escribió en el proemio a su Cançoner satirich valencià dels segles XV i XVI que “Visto el caso desde Cataluña, no cabe duda de que, cuanto más extremen los valencianos las pretensiones de autonomía de su variedad idiomática, frente al catalán, mayor necesidad hay por nuestra parte de reivindicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la faja levantina de la Península con las Islas Baleares. Nuestro interés crece sobretodo respecto a Valencia al considerar la preponderancia que alcanzó la escuela poética valenciana en el siglo XV. Privar a Cataluña y a su literatura de la aportación que representa la producción de las letras valencianas de aquella época y hasta bien entrado el siglo XVI sería dejar nuestra historia literaria truncada en el centro de su crecimiento y ufanía; más aún, sería arrancar de la literatura catalana la poesía casi por completo, porque en ningún otro momento, antes de la Renaixença, ha llegado a adquirir el esplendor con que se nos muestra gracias a los Ausias March, a los Roiç de Corella, a los Jaume Roig, a los Gaçull, a los Fenollar y a otros cien más”. *Si hasta el francés tiene innumerable parecidos razonables con el catalán como son finestra (fenêtre), taula (table), oest (ouest), paper (papier), oferir (offrir), pluja (pluie), plor (pleur), orella (oreille), centre (centre), figa (figue), index (index), cilindre (cylindre), indecís (indécis), mare (mère), pare (père), fill (fille), ferralla (ferraille), crit (cri), indiscret (indiscret), circ (cirque), cinisme (cynisme), despullar (dépouiller), terme (terme), perdre (perdre), pretendre (prétendre), profit (profit), branques (branches), radiant (radiant), curs (cours), mon cor (mon coeur), rang o ranc (rang), fer (faire), periple (périple), granota (granouille), semblar (sembler), baix (bas), qui (qui), descobert (découvert), argila (argile), llac (lac), formage (fromage), sucre (sucre), blau (bleu), joc de cartes (jeu de cartes), merda (merde), intruso (intrus), lent (lent), candelabre (candélabre), camp (champ), quantitat (quantité), qualitat (qualité), desdejunar (déjeuner), menjar (manger), calmant (calmant), pendre (pendre), abatre (abattre), oscur (obscur), clar (clair), les dents (les dents), soterrani (souterrain), nebot (neveu), cosí (cousin), gendre (gendre), arbre (arbre), terra (terre), estiu (été), hivern (hiver), abella (abeille), cendra (cendre), deduir (deduire), inepte (inepte), billet (billet), nostre (notre), vostre (votre), tempesta (tempête), inmens (inmense), temps (temps), pont (pont), moment (moment), vers (vers), mamella (mamelle), poma (pomme), carlota (carotte), truita (truite), ungla (ongle), dir (dire), parlar (parler), defendre (défendre), urgent (urgent), truc (truc), nas (nez), dreta (droite), moll (mou), trot (trot), abatre (abattre), xeringa (seringue), ingrat (ingrat), advocat (avocat), rostir (rôtir), coure (cuire), sovint (souvent), enrogir (rougir), blat (blé), pregar (prier), pudir (puer), respondre (respondre), colp (coup), uit (huit), rossinyol (rossignol), nugar (nuer), arribar (arriver), gelar (geler), femella (femelle), herba (herbe), sense (sens), ventre (ventre), tornar (tourner), mullar (mouiller), duc (duc), comte (comte), diumenge (dimange), aspre (âpre)*, vent (vent), art (art), net (net), verge (vierge), succesió (succesion), còdex (codex), fulla (feuille), cuixa (cuisse), pruner (prunier), sucre (sucre), all (ail), pastiseria (pâtisserie), arc (arc), nit (nuit), després (après), davant (devant), adés (jadis), darrere o raere (derrière), polir (polir), empressonar (emprisonner), admetre (admettre), escriure (écrire), on (où), tot (tout), món (monde), cotó (coton), gros (gros), braç (bras), cervell (cervelle), sac (sac), dur (dur), bort (bord), trobar (trouver), establir (establir), descendre (descendre), batre (battre), por (peur), flama (flamme), lloguer (loyer), oli (huile), abisme (abîme), fam (faim), hebreu (hébreu), timó (thym), agre (aigre), folía (folie), encens (encens), cavalcada (cavalcade), febrer (février), aparell (appareil), risc (risque), sepulcre (sepulcre), sege (siège), escacs (échechs), postulat (postulat), cometre (commettre), malaltia (maladie), ivori (ivoire), deu (dieu), miracle (miracle), sigle (siècle), estrenes (étrennes), nombre (nombre), cullera (cuiller), obedir (obéir), cava (cave), data (date), alborçer (arbousier), taca (tache), corrompre (corrompre), clau (clou), orgue (orgue), omplir (remplir), llit (lit), pastura (pâture), colom (colombe), fruit (fruit), sofre (soufre), olivera (olivier), llorer (laurier), fenoll (fenouil), solfeig (solfège), ombra (ombre), sagnar (saigner), llentilla (lentille), oblit (oubli), sucar (sucer), oronella (hirondelle), demà (demain), home u hom (homme), om (orme), llegum (légume), verger (verger), suar (suer), eixam (essaim), humit (humide), sort (sort), a dia de hui (ajourd’hui), talús (talus), magistrat (magistrat), soldat (soldat), genoll (genou), ull (oeil), sabó (savon), os (os), matalaf (matelas), consell (conseil), puça (puce), tart (tard), ciutadella (citadelle), ardent (ardent), Pere (Pier), Joan (Jean), Andreu (André), Felip (Philippe), Carles (Charles), Jordi (Jordi), Marcel (Marcel), Guillem (Guillaume), Gerard (Gérard), Enric (Henri)... *Y si hasta en Murcia, Andalucía y Albacete resulta que también hablan un dialecto del catalán [img][/img] ¿¿¿¿POR QUÉ LOS CATALANES NO REIVINDICAIS TAMBIÉN LA UNIDAD LINGÜÍSTICA CON VUESTROS PAPIS OCCITANOS???? TAMBIÉN OS ENTENDEIS Y OS PARECEIS ¡¡¡¡LOS CATALANES SERÍAIS MUCHO MÁS IMPORTANTES AÚN!!!! ¿¿¿NO CREES??? ¿¿¿PARA QUÉ CONFORMARSE CON LOS "PAÍSES CACALANES" Y SUS ESCUETOS ONCE MILLONES DE HABITANTES PUDIENDO SER MÁS DE VEINTE MILLONES???? PUES YO TE DIRÉ EL PORQUÉ: PORQUE EXIISTE LA POSIBILIDAD DE QUE POR ESTAR MÁS AL NORTE QUE EL CATALÁN Y SER MÁS ANTIGUO QUE ESTE, A LOS OCITANOS LES DIERA POR RECLAMAR LA OCCITANIDAD DEL CATALÁN Y QUE CATALUÑA DEJASE DE SER EL CENTRO DEL COTARRO, PERDIENDO EL CONTROL CULTURAL SOBRE LOS VALENCIANOS Y BALEARES. ESA ES LA CLAVE DE VUESTRO INTERÉS POR ESTE TEMA: PARA VOSOTROS LOS VALENCIANOS NO TENEMOS DERECHO A SER VALENCIANOS, O SOMOS CATALANES O NO DEBEMOS SER. Y DESPUÉS OS EXTRAÑAIS DE QUE SE OS REBOTEN. SI ES QUE...
Açi teniu un articul del correllengua i una direcciò electronica dels correllengues(No voteu al PP açi podeu vore lo catala qu'es)
http://www.cal.cat/Default.aspx?tabid=426
Objectius de l'11a edició del Correllengua
1. Els objectius bàsics
Els objectius del Correllengua són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística.
La unitat de la llengua catalana
D’entrada, cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l’objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. En el context fixat per les darreres eleccions, tot sembla indicar que el secessionisme institucional dels sectors blavers del País Valencià continuarà ben actiu, amb agressions constants, com poden ser nous intents de tancament de les emissions de TVC al sud o la presentació de recursos legals contra el reconeixement de l’equivalència entre les titulacions que acrediten el coneixement del català i del valencià.
El català, única llengua oficial
D’altra banda, l’aprovació dels darrers estatuts d’autonomia ha implicat pocs canvis en matèria lingüística. A nivell del Principat de Catalunya, s’han igualat formalment en drets i deures ambdues llengües, si bé cal pressionar les administracions per tal que despleguin la legislació pertinent que permeti la igualació real d’aquests drets i deures. Al País Valencià i a les Illes, els nous textos han legitimitat de nou la supeditació del català a l’espanyol, no convertint la llengua pròpia en un deure legal. Per tant, es tracta d’una cooficialitat totalment asimètrica que no garanteix en cap cas la presa de passes fermes cap a la normalització. Les darreres eleccions, per la seva banda, deixen un escenari poc procliu als canvis al País Valencià, però la situació a les Illes és molt més oberta i cal aprofitar la conjuntura per a exigir noves polítiques en matèria lingüística. Finalment, l’estatut d’Aragó ha ignorat, un cop més, la realitat lingüística de la Franja, deixant el català sense cap reconeixement legal. Per tant, el marc estatutari es mostra, per enèsima vegada, absolutament insuficient per a permetre la plena normalització de la nostra llengua.
A Catalunya Nord, les darreres eleccions franceses no obren la porta a possibles canvis positius en matèria lingüística, ja que el partit el poder no ha mostrat en cap moment sensibilitat envers les llengües minoritzades de l’estat francès. Per últim, a Andorra, on el català és l’única llengua oficial, hi manquen polítiques desacomplexades que permetin fer del català l’autèntica llengua d’ús social. I a nivell europeu, el català continua lluny de l’oficialitat, per manca de voluntat d’uns estats espanyol i francès que se suposa que ens representen però que, a la pràctica, oculten i menyspreen la realitat lingüística dels Països Catalans, malgrat que el català, amb nou milions de persones que el parlen i onze que l’entenen, supera de lluny altres comunitats lingüístiques que sí que tenen plenament reconeguts els seus drets en el si de la Unió Europea.
Per tant, el Correllengua ha de servir per exigir a les administracions competents que reconeguin l’oficialitat del català a tot el territori i també a la Unió Europea i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana. Només d’aquesta manera podrem convertir el català en quelcom útil i necessari per a viure i treballar als Països Catalans. Alhora, cal tenir present que l’objectiu final de la CAL i del Correllengua és el reconeixement del català com a única llengua oficial als Països Catalans, i que amb aquesta finalitat l’entitat va endegar fa uns anys la campanya “Pel futur del català, única llengua oficial”.
La fidelitat lingüística
Finalment, un altre dels objectius centrals del Correllengua és el foment d’uns hàbits de fidelitat lingüística que permetin superar la baixa autoestima i la submissió pròpia dels parlants de llengües minoritzades. Amb aquest objectiu, la CAL va desenvolupar una eina de caire pedagògic, els tallers sociolingüístics, que actualment coordina i promou Tallers per la Llengua, una entitat adherida a la CAL i el dossier de presentació de la qual podeu trobar aquí. L’eix central de la iniciativa és insistir en el paper clau que, com a parlants, tenim en el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, i evidenciar que el fet de canviar del català a l’espanyol o el francès, quan aquesta és la llengua del nostre interlocutor, ajuda a consolidar el paper d’aquestes darreres com a llengües hegemòniques i comunes a casa nostra, en detriment de la llengua pròpia, el català.
2. El català com a element d’integració i de cohesió
En l’actual context d’arribada de persones procedents d’arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d’interpretar l’entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d’aquesta manera podrem fer del català una eina d’integració i de cohesió social.
3. El context actual
A banda d’aquests objectius bàsics del Correllengua, n’hi ha d’altres que responen a situacions conjunturals. Enguany, aquests objectius específics fan referència a la commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa, la introducció de la tercera hora d’espanyol a Primària al Principat de Catalunya i la Fira del Llibre de Frankfurt.
300 anys de repressió
El 25 d’abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaven l’exèrcit austracista a Almansa, en una desfeta que suposà l’inici de l’ocupació dels Països Catalans (amb excepció de Catalunya Nord, que ja estava ocupada per l’exèrcit francès des del 1659). Commemorar els 300 anys de la batalla d’Almansa i les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans és, doncs, un dels objectius d’enguany de la CAL i també del Correllengua.
Pel català a l'escola
A un altre nivell, i en si de la campanya de la Plataforma pel Català a l’Escola, de la qual la CAL en forma part, cal reivindicar la validesa de la immersió lingüística del Principat com a garantia del coneixement del català i com a element de cohesió social, tot evidenciant que continua sent el català la llengua que requereix ser reforçada, fins i tot en l’àmbit educatiu. A la vegada, cal reivindicar l’extensió de la immersió, d’una banda, a Secundària i a l’ensenyament universitari i, d’una altra, als sistemes educatius de la resta dels Països Catalans, on el català està en una situació de clara inferioritat.
La Fira de Frankfurt
Finalment, i com dèiem, cal tenir ben present la Fira de Frankfurt i el fet que la literatura catalana n’és la convidada d’honor. Per tant, i com ja s’ha anat reivindicant des de la campanya de la CAL, “A la Fira de Frankfurt 2007, en català!”, cal mostrar amb normalitat el fet que els autors que hi assisteixin siguin els representants de la literatura catalana, és a dir, de la literatura escrita en català.
4. Decideixo decidir
Per últim, la CAL, com a una de les entitats impulsores de la Plataforma pel Dret de Decidir i de la campanya “Decideixo decidir”, aprofitarà el Correllengua per a recollir signatures per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei per la qual es reclami al Parlament espanyol que els traspassi la competència per a convocar referèndums. Aquesta campanya es fa sota la fórmula legal d'una petició popular ja que la competència de referèndums és, a dia d'avui, una competència exclusiva de l'Estat Espanyol. La via legal per tal que aquesta competència passi a mans dels diferents Parlaments autonòmics és mitjançant l'aprovació al Congrés espanyol d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi aquesta transferència (tal com preveu l'article 150 de la Constituació espanyola).
var headers = ["banneractiu.gif","banneractiu2.gif","banneractiu3.gif","banneractiu4.gif"];
document.getElementById("DivCampanya").style.backgroundImage = "url(/Portals/0/Skins/CAL/" +headers[Math.floor(Math.random()*headers.length)] +")";
Objectius de l'11a edició del Correllengua
1. Els objectius bàsics
Els objectius del Correllengua són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística.
La unitat de la llengua catalana
D’entrada, cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l’objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. En el context fixat per les darreres eleccions, tot sembla indicar que el secessionisme institucional dels sectors blavers del País Valencià continuarà ben actiu, amb agressions constants, com poden ser nous intents de tancament de les emissions de TVC al sud o la presentació de recursos legals contra el reconeixement de l’equivalència entre les titulacions que acrediten el coneixement del català i del valencià.
El català, única llengua oficial
D’altra banda, l’aprovació dels darrers estatuts d’autonomia ha implicat pocs canvis en matèria lingüística. A nivell del Principat de Catalunya, s’han igualat formalment en drets i deures ambdues llengües, si bé cal pressionar les administracions per tal que despleguin la legislació pertinent que permeti la igualació real d’aquests drets i deures. Al País Valencià i a les Illes, els nous textos han legitimitat de nou la supeditació del català a l’espanyol, no convertint la llengua pròpia en un deure legal. Per tant, es tracta d’una cooficialitat totalment asimètrica que no garanteix en cap cas la presa de passes fermes cap a la normalització. Les darreres eleccions, per la seva banda, deixen un escenari poc procliu als canvis al País Valencià, però la situació a les Illes és molt més oberta i cal aprofitar la conjuntura per a exigir noves polítiques en matèria lingüística. Finalment, l’estatut d’Aragó ha ignorat, un cop més, la realitat lingüística de la Franja, deixant el català sense cap reconeixement legal. Per tant, el marc estatutari es mostra, per enèsima vegada, absolutament insuficient per a permetre la plena normalització de la nostra llengua.
A Catalunya Nord, les darreres eleccions franceses no obren la porta a possibles canvis positius en matèria lingüística, ja que el partit el poder no ha mostrat en cap moment sensibilitat envers les llengües minoritzades de l’estat francès. Per últim, a Andorra, on el català és l’única llengua oficial, hi manquen polítiques desacomplexades que permetin fer del català l’autèntica llengua d’ús social. I a nivell europeu, el català continua lluny de l’oficialitat, per manca de voluntat d’uns estats espanyol i francès que se suposa que ens representen però que, a la pràctica, oculten i menyspreen la realitat lingüística dels Països Catalans, malgrat que el català, amb nou milions de persones que el parlen i onze que l’entenen, supera de lluny altres comunitats lingüístiques que sí que tenen plenament reconeguts els seus drets en el si de la Unió Europea.
Per tant, el Correllengua ha de servir per exigir a les administracions competents que reconeguin l’oficialitat del català a tot el territori i també a la Unió Europea i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana. Només d’aquesta manera podrem convertir el català en quelcom útil i necessari per a viure i treballar als Països Catalans. Alhora, cal tenir present que l’objectiu final de la CAL i del Correllengua és el reconeixement del català com a única llengua oficial als Països Catalans, i que amb aquesta finalitat l’entitat va endegar fa uns anys la campanya “Pel futur del català, única llengua oficial”.
La fidelitat lingüística
Finalment, un altre dels objectius centrals del Correllengua és el foment d’uns hàbits de fidelitat lingüística que permetin superar la baixa autoestima i la submissió pròpia dels parlants de llengües minoritzades. Amb aquest objectiu, la CAL va desenvolupar una eina de caire pedagògic, els tallers sociolingüístics, que actualment coordina i promou Tallers per la Llengua, una entitat adherida a la CAL i el dossier de presentació de la qual podeu trobar aquí. L’eix central de la iniciativa és insistir en el paper clau que, com a parlants, tenim en el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, i evidenciar que el fet de canviar del català a l’espanyol o el francès, quan aquesta és la llengua del nostre interlocutor, ajuda a consolidar el paper d’aquestes darreres com a llengües hegemòniques i comunes a casa nostra, en detriment de la llengua pròpia, el català.
2. El català com a element d’integració i de cohesió
En l’actual context d’arribada de persones procedents d’arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d’interpretar l’entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d’aquesta manera podrem fer del català una eina d’integració i de cohesió social.
3. El context actual
A banda d’aquests objectius bàsics del Correllengua, n’hi ha d’altres que responen a situacions conjunturals. Enguany, aquests objectius específics fan referència a la commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa, la introducció de la tercera hora d’espanyol a Primària al Principat de Catalunya i la Fira del Llibre de Frankfurt.
300 anys de repressió
El 25 d’abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaven l’exèrcit austracista a Almansa, en una desfeta que suposà l’inici de l’ocupació dels Països Catalans (amb excepció de Catalunya Nord, que ja estava ocupada per l’exèrcit francès des del 1659). Commemorar els 300 anys de la batalla d’Almansa i les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans és, doncs, un dels objectius d’enguany de la CAL i també del Correllengua.
Pel català a l'escola
A un altre nivell, i en si de la campanya de la Plataforma pel Català a l’Escola, de la qual la CAL en forma part, cal reivindicar la validesa de la immersió lingüística del Principat com a garantia del coneixement del català i com a element de cohesió social, tot evidenciant que continua sent el català la llengua que requereix ser reforçada, fins i tot en l’àmbit educatiu. A la vegada, cal reivindicar l’extensió de la immersió, d’una banda, a Secundària i a l’ensenyament universitari i, d’una altra, als sistemes educatius de la resta dels Països Catalans, on el català està en una situació de clara inferioritat.
La Fira de Frankfurt
Finalment, i com dèiem, cal tenir ben present la Fira de Frankfurt i el fet que la literatura catalana n’és la convidada d’honor. Per tant, i com ja s’ha anat reivindicant des de la campanya de la CAL, “A la Fira de Frankfurt 2007, en català!”, cal mostrar amb normalitat el fet que els autors que hi assisteixin siguin els representants de la literatura catalana, és a dir, de la literatura escrita en català.
4. Decideixo decidir
Per últim, la CAL, com a una de les entitats impulsores de la Plataforma pel Dret de Decidir i de la campanya “Decideixo decidir”, aprofitarà el Correllengua per a recollir signatures per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei per la qual es reclami al Parlament espanyol que els traspassi la competència per a convocar referèndums. Aquesta campanya es fa sota la fórmula legal d'una petició popular ja que la competència de referèndums és, a dia d'avui, una competència exclusiva de l'Estat Espanyol. La via legal per tal que aquesta competència passi a mans dels diferents Parlaments autonòmics és mitjançant l'aprovació al Congrés espanyol d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi aquesta transferència (tal com preveu l'article 150 de la Constituació espanyola).
var headers = ["banneractiu.gif","banneractiu2.gif","banneractiu3.gif","banneractiu4.gif"];
document.getElementById("DivCampanya").style.backgroundImage = "url(/Portals/0/Skins/CAL/" +headers[Math.floor(Math.random()*headers.length)] +")";
domingo, 22 de julio de 2007
Paisos catalans."Lo de sempre"
SEMPRE VALENCIANS MAI CATALANS
ERC propone la integración progresiva de los `països catalans´
22.07.07 02:00. Archivado en Politica
Redacción (Vh).- Para Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) el derecho a decidir “no se puede hacer de forma conjunta y simultánea en los ‘países catalanes’, ya que los puntos de partida y los ritmos políticos son diversos”, por lo que la propuesta se limita en un principio al “Principado” de Cataluña.
La próxima Conferencia Nacional de ERC aprobará una ponencia estratégica que plantea buscar el voto de “los 1.250.000 ciudadanos mayores de edad que se definen de izquierdas o centroizquierdas” y que “en las encuestas dicen sentirse más catalanes que españoles”. Para ello, propone dotar al partido de “un Plan” de “reflexión” y configuración del discurso político en función de las “preferencias” de los votantes potenciales.
Así lo plantea el documento ‘Construimos una nación soberana, cohesionada y moderna’, elaborado por el portavoz parlamentario de ERC, Joan Ridao, y los miembros de la dirección Carles Bonet, Josep Huguet, Marina Llansana, Jordi Portabella, Anna Simó y Joan Tardà, que fue enviado ayer a toda la militancia para que sea aprobado en la Conferencia Nacional del 20 de octubre.
redaccio@valenciahui.es
ERC propone la integración progresiva de los `països catalans´
22.07.07 02:00. Archivado en Politica
Redacción (Vh).- Para Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) el derecho a decidir “no se puede hacer de forma conjunta y simultánea en los ‘países catalanes’, ya que los puntos de partida y los ritmos políticos son diversos”, por lo que la propuesta se limita en un principio al “Principado” de Cataluña.
La próxima Conferencia Nacional de ERC aprobará una ponencia estratégica que plantea buscar el voto de “los 1.250.000 ciudadanos mayores de edad que se definen de izquierdas o centroizquierdas” y que “en las encuestas dicen sentirse más catalanes que españoles”. Para ello, propone dotar al partido de “un Plan” de “reflexión” y configuración del discurso político en función de las “preferencias” de los votantes potenciales.
Así lo plantea el documento ‘Construimos una nación soberana, cohesionada y moderna’, elaborado por el portavoz parlamentario de ERC, Joan Ridao, y los miembros de la dirección Carles Bonet, Josep Huguet, Marina Llansana, Jordi Portabella, Anna Simó y Joan Tardà, que fue enviado ayer a toda la militancia para que sea aprobado en la Conferencia Nacional del 20 de octubre.
redaccio@valenciahui.es
IBERS
SEMBallester: "Els ibers eren un poble més desenrollat que el celta"18.07.07 02:00. Archivado en Cultura
J. Ferrer(vh).- El XXIII Seminari de Llengües i Epigrafia Antigues ha començat, dins de l’Aula de Ciències i Humanitats que com cada any organisa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Enguany l’idioma iber és protagoniste.
Després de que el doctors José Aparicio Pérez i Xaverio Ballester presentaren el seminari, es passà el torn de paraula als dos ponents de la jornada.
El catedràtic de Filologia Llatina de l’Universitat de Valéncia, Xaverio Ballester, incidí en la toponimia ibèrica en sa ponència ‘Deva y otros devaneos arqueo-ibéricos’. Segons el professor “en l’idioma ibèric l’accent recaïa regularment en l’última sílaba de la paraula”.
Divulgà ademés que ibers i celtes generalment tractaven als rius i fonts fluvials com si foren sers femenins. “Hi ha rius en Galícia, Terol o Guipúscoa, als que anomenen ‘deva’ que significa ‘deesa’ i a uns atres rius els anomenaven ‘mare’ ”.
“Els celtes i els ibers convivien junts a pesar de ser molt distints en cultura, identitat i llengua. Els celtes eran miners i pastors mentres que els ibers eren agricultors i comerciants. La part ibèrica era la zona de Catalunya i Valéncia básicament, el restant de la península estava poblat per celtes. Els ibers estaven més avançats i densenrollats”, informà l’expert en qüestions ibèriques.
Una tauleta màgicaPer atra banda, el denominat ‘Orleyl V’ és una tauleta de plom de la cultura ibèrica del segle IV abans de Crist que es va descobrir en un jaciment arqueològic de la Vall d’Uxó, concretament dins d’una sepultura.
El doctor en Història i especialiste en llengua ibérica, Luis Silgo, comentà que la tauleta ‘Orleyl V’ té una funcionalitat màgica: “Es tracta d’una tauleta d’encantaments. En principi pareixia que el motiu era bèlic pero yo m’incline per pensar que és un conflicte de tipo jurídic ya que citen a la part contrària i als seus testimonis. En l’inscripció apareixen encantades certes parts intelectuals d’eixes persones com una paraula que podem traduir com ‘ment’ ”.
jferrer@valenciahui.es
PRE VALENCIANS MAI CATALANS
J. Ferrer(vh).- El XXIII Seminari de Llengües i Epigrafia Antigues ha començat, dins de l’Aula de Ciències i Humanitats que com cada any organisa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Enguany l’idioma iber és protagoniste.
Després de que el doctors José Aparicio Pérez i Xaverio Ballester presentaren el seminari, es passà el torn de paraula als dos ponents de la jornada.
El catedràtic de Filologia Llatina de l’Universitat de Valéncia, Xaverio Ballester, incidí en la toponimia ibèrica en sa ponència ‘Deva y otros devaneos arqueo-ibéricos’. Segons el professor “en l’idioma ibèric l’accent recaïa regularment en l’última sílaba de la paraula”.
Divulgà ademés que ibers i celtes generalment tractaven als rius i fonts fluvials com si foren sers femenins. “Hi ha rius en Galícia, Terol o Guipúscoa, als que anomenen ‘deva’ que significa ‘deesa’ i a uns atres rius els anomenaven ‘mare’ ”.
“Els celtes i els ibers convivien junts a pesar de ser molt distints en cultura, identitat i llengua. Els celtes eran miners i pastors mentres que els ibers eren agricultors i comerciants. La part ibèrica era la zona de Catalunya i Valéncia básicament, el restant de la península estava poblat per celtes. Els ibers estaven més avançats i densenrollats”, informà l’expert en qüestions ibèriques.
Una tauleta màgicaPer atra banda, el denominat ‘Orleyl V’ és una tauleta de plom de la cultura ibèrica del segle IV abans de Crist que es va descobrir en un jaciment arqueològic de la Vall d’Uxó, concretament dins d’una sepultura.
El doctor en Història i especialiste en llengua ibérica, Luis Silgo, comentà que la tauleta ‘Orleyl V’ té una funcionalitat màgica: “Es tracta d’una tauleta d’encantaments. En principi pareixia que el motiu era bèlic pero yo m’incline per pensar que és un conflicte de tipo jurídic ya que citen a la part contrària i als seus testimonis. En l’inscripció apareixen encantades certes parts intelectuals d’eixes persones com una paraula que podem traduir com ‘ment’ ”.
jferrer@valenciahui.es
PRE VALENCIANS MAI CATALANS
Suscribirse a:
Entradas (Atom)