Açi teniu un articul del correllengua i una direcciò electronica dels correllengues(No voteu al PP açi podeu vore lo catala qu'es)

http://www.cal.cat/Default.aspx?tabid=426
Objectius de l'11a edició del Correllengua
1. Els objectius bàsics
Els objectius del Correllengua són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística.
La unitat de la llengua catalana
D’entrada, cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l’objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. En el context fixat per les darreres eleccions, tot sembla indicar que el secessionisme institucional dels sectors blavers del País Valencià continuarà ben actiu, amb agressions constants, com poden ser nous intents de tancament de les emissions de TVC al sud o la presentació de recursos legals contra el reconeixement de l’equivalència entre les titulacions que acrediten el coneixement del català i del valencià.
El català, única llengua oficial
D’altra banda, l’aprovació dels darrers estatuts d’autonomia ha implicat pocs canvis en matèria lingüística. A nivell del Principat de Catalunya, s’han igualat formalment en drets i deures ambdues llengües, si bé cal pressionar les administracions per tal que despleguin la legislació pertinent que permeti la igualació real d’aquests drets i deures. Al País Valencià i a les Illes, els nous textos han legitimitat de nou la supeditació del català a l’espanyol, no convertint la llengua pròpia en un deure legal. Per tant, es tracta d’una cooficialitat totalment asimètrica que no garanteix en cap cas la presa de passes fermes cap a la normalització. Les darreres eleccions, per la seva banda, deixen un escenari poc procliu als canvis al País Valencià, però la situació a les Illes és molt més oberta i cal aprofitar la conjuntura per a exigir noves polítiques en matèria lingüística. Finalment, l’estatut d’Aragó ha ignorat, un cop més, la realitat lingüística de la Franja, deixant el català sense cap reconeixement legal. Per tant, el marc estatutari es mostra, per enèsima vegada, absolutament insuficient per a permetre la plena normalització de la nostra llengua.
A Catalunya Nord, les darreres eleccions franceses no obren la porta a possibles canvis positius en matèria lingüística, ja que el partit el poder no ha mostrat en cap moment sensibilitat envers les llengües minoritzades de l’estat francès. Per últim, a Andorra, on el català és l’única llengua oficial, hi manquen polítiques desacomplexades que permetin fer del català l’autèntica llengua d’ús social. I a nivell europeu, el català continua lluny de l’oficialitat, per manca de voluntat d’uns estats espanyol i francès que se suposa que ens representen però que, a la pràctica, oculten i menyspreen la realitat lingüística dels Països Catalans, malgrat que el català, amb nou milions de persones que el parlen i onze que l’entenen, supera de lluny altres comunitats lingüístiques que sí que tenen plenament reconeguts els seus drets en el si de la Unió Europea.
Per tant, el Correllengua ha de servir per exigir a les administracions competents que reconeguin l’oficialitat del català a tot el territori i també a la Unió Europea i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana. Només d’aquesta manera podrem convertir el català en quelcom útil i necessari per a viure i treballar als Països Catalans. Alhora, cal tenir present que l’objectiu final de la CAL i del Correllengua és el reconeixement del català com a única llengua oficial als Països Catalans, i que amb aquesta finalitat l’entitat va endegar fa uns anys la campanya “Pel futur del català, única llengua oficial”.
La fidelitat lingüística
Finalment, un altre dels objectius centrals del Correllengua és el foment d’uns hàbits de fidelitat lingüística que permetin superar la baixa autoestima i la submissió pròpia dels parlants de llengües minoritzades. Amb aquest objectiu, la CAL va desenvolupar una eina de caire pedagògic, els tallers sociolingüístics, que actualment coordina i promou Tallers per la Llengua, una entitat adherida a la CAL i el dossier de presentació de la qual podeu trobar aquí. L’eix central de la iniciativa és insistir en el paper clau que, com a parlants, tenim en el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, i evidenciar que el fet de canviar del català a l’espanyol o el francès, quan aquesta és la llengua del nostre interlocutor, ajuda a consolidar el paper d’aquestes darreres com a llengües hegemòniques i comunes a casa nostra, en detriment de la llengua pròpia, el català.
2. El català com a element d’integració i de cohesió
En l’actual context d’arribada de persones procedents d’arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d’interpretar l’entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d’aquesta manera podrem fer del català una eina d’integració i de cohesió social.
3. El context actual
A banda d’aquests objectius bàsics del Correllengua, n’hi ha d’altres que responen a situacions conjunturals. Enguany, aquests objectius específics fan referència a la commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa, la introducció de la tercera hora d’espanyol a Primària al Principat de Catalunya i la Fira del Llibre de Frankfurt.
300 anys de repressió
El 25 d’abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaven l’exèrcit austracista a Almansa, en una desfeta que suposà l’inici de l’ocupació dels Països Catalans (amb excepció de Catalunya Nord, que ja estava ocupada per l’exèrcit francès des del 1659). Commemorar els 300 anys de la batalla d’Almansa i les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans és, doncs, un dels objectius d’enguany de la CAL i també del Correllengua.
Pel català a l'escola
A un altre nivell, i en si de la campanya de la Plataforma pel Català a l’Escola, de la qual la CAL en forma part, cal reivindicar la validesa de la immersió lingüística del Principat com a garantia del coneixement del català i com a element de cohesió social, tot evidenciant que continua sent el català la llengua que requereix ser reforçada, fins i tot en l’àmbit educatiu. A la vegada, cal reivindicar l’extensió de la immersió, d’una banda, a Secundària i a l’ensenyament universitari i, d’una altra, als sistemes educatius de la resta dels Països Catalans, on el català està en una situació de clara inferioritat.
La Fira de Frankfurt
Finalment, i com dèiem, cal tenir ben present la Fira de Frankfurt i el fet que la literatura catalana n’és la convidada d’honor. Per tant, i com ja s’ha anat reivindicant des de la campanya de la CAL, “A la Fira de Frankfurt 2007, en català!”, cal mostrar amb normalitat el fet que els autors que hi assisteixin siguin els representants de la literatura catalana, és a dir, de la literatura escrita en català.
4. Decideixo decidir
Per últim, la CAL, com a una de les entitats impulsores de la Plataforma pel Dret de Decidir i de la campanya “Decideixo decidir”, aprofitarà el Correllengua per a recollir signatures per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei per la qual es reclami al Parlament espanyol que els traspassi la competència per a convocar referèndums. Aquesta campanya es fa sota la fórmula legal d'una petició popular ja que la competència de referèndums és, a dia d'avui, una competència exclusiva de l'Estat Espanyol. La via legal per tal que aquesta competència passi a mans dels diferents Parlaments autonòmics és mitjançant l'aprovació al Congrés espanyol d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi aquesta transferència (tal com preveu l'article 150 de la Constituació espanyola).








var headers = ["banneractiu.gif","banneractiu2.gif","banneractiu3.gif","banneractiu4.gif"];
document.getElementById("DivCampanya").style.backgroundImage = "url(/Portals/0/Skins/CAL/" +headers[Math.floor(Math.random()*headers.length)] +")";