Toni Gisbert
Coordinador d'ACPV
"El Govern valencià té clar que ha d'acceptar la legalització de TV3"
03/07/2007 TONI GISBERT (Alzira, 1967) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, de la qual va ser membre del Claustre i de la Comissió d’Estudiants. Acaba de publicar el llibre Quan el mal ve d’Espanya. El País Valencià més enllà dels tòpics (Columna), que vol trencar els prejudicis que envolten la imatge que es projecta del País Valencià. Actualment, és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Gisbert exposa que, tot i la majoria absoluta del PP, les forces valencianistes han conservat el seu espai, un fet que a les Illes Balears no ha passat, tot i que el PP ha caigut. Gisbert apunta que cada cop és més normal que qualsevol ciutadà del País Valencià reconegui la unitat de la llengua i accepti que ha de mantenir relacions institucionals amb Catalunya.
Al llibre es declara contrari a l'ara o mai, és a dir, es mostra optimista. Manté aquesta afirmació després dels resultats del 27M?Em declare contrari a l'ara o mai perquè tinc un caràcter bastant pragmàtic. No estem en una situació tant terminal com per creure's això de l'ara o mai. Evidentment que tenim problemes com a nació, des del moment en què estem sotmesos a dos Estats, però no estem en una situació terminal. Hem de saber desdramatitzar les coses.D'altra banda, no recorde que, al llibre, em declare optimista. Em considere bastant realista, perquè hi ha base per a treballar, el futur és obert. I això no vol dir que acabe bé o acabe mal, simplement que el futur encara no està decidit. No estem en una situació en què tot estiga encarrilat, continuem estant en perill com a cultura i llengua diferenciades, però, al mateix temps, també hi ha possibilitats de reeixir com poble.
El PSOE va perdre les eleccions el dia que va votar la reforma de l’Estatut valencià
Quin objectiu té Quan el mal ve d'Espanya?El llibre intenta donar una mirada desacomplexada, lluny dels tòpics, sobre el País Valencià i sobre el nacionalisme en particular. Habitualment, a l'hora d'analitzar el País Valencià i el nacionalisme en particular. Ens quedem amb imatges molt genèriques, superficials i molt falses, generades pels mitjans de comunicació. Jo dic que cal matisar-les, cal mirar la realitat amb cura.Al País Valencià i hi ha hagut unes eleccions autonòmiques i municipals. La imatge que queda és la de la majoria absoluta del PP, però aquí hi ha dos fets: una crisi greu de l'esquerra estatalista, tant al País Valencià com arreu d'Europa, perquè, des del meu punt de vista, hi ha una emergència d'allò que en diuen les nacions. El model de l'Estat centralsita està en crisi a tota l'Europa occidental. I el discurs unitarista ja és el discurs de la dreta, mentre que l'esquerra estatalista s'ha quedat sense discurs. En tant que s'apunta al discurs de no-reforma de l'Estat, això explota. Al País Valencià, el PSOE va perdre les eleccions el dia que va votar la reforma de l'Estatut valencià.El segon tema és que, a nivell municipal, hi ha un espai de país que ha aguantat. Ara mateix, el Bloc ha mantingut els vots de fa quatre anys, sense comptar els municipis en què es va presentar en coalició, com a Elx, amb EU, a València, amb el PSOE... Aquells van ser el millor resultat de la seva història. A més a més, Esquerra Republicana ha passat de 7.000 a 12.000 vots, que en són pocs, d'acord, però que no els ha llevat al Bloc. Amb tot això vull dir que, en l'àmbit municipal, el vot de país s'ha mantingut. Ara hi ha un espai de país que no existia fa 15-20 anys i que s'ha consolidat. Durant aquests 15-20 anys, és un espai que sempre ha anat creixent, un creixement lent, això és cert, però que és real. A més a més, eixe espai és l'únic que ha fet oposició al PP.
A nivell municipal hi ha un espai de país que ha aguantat i que no existia fa 15-20 anys
Però en molts municipis, el Bloc ha pactat amb el PP.Sí, però la línia general del Bloc, anunciada pel seu secretari general, és la de prioritzar els pactes d'esquerra. De fet, allà on havia pactat amb el PP, ho ha pagat. Crec que són conscients d'això.En qualsevol cas, el que vull dir és que la realitat del País Valencià és molt més matisada del que sembla a primera vista. Governa el PP per majoria absoluta, cert, però a les Illes Balears també hi governava fins ara. Realment ha canviat la societat a les Illes Balears? No. Fa 20 anys que estan a un escó de la majoria absoluta. Sí que el PP ha caigut, però l'espai nacional com ha quedat? El PSOE hi ha crescut.Al País Valencià, hi ha una base municipal que no ha parat de créixer i que té expectatives de poder fidelitzar eixe vot. Quan vas als pobles, ho veus. A Xàtiva, per exemple, EU ha desaparegut i el Bloc va estar a un grapat de vots del tercer regidor.
A les Illes Balears sí que el PP ha caigut, però l’espai nacional com ha quedat? El PSOE hi ha crescut
Però aquest espai de país tenia l'expectativa de tombar el PP.Jo diria que no. Hi havia una certa expectativa, és cert, però jo sempre havia opinat que el PP mantindria la majoria absoluta. Sí que pensava que seria per menys escons dels que ha tret. El que ha perdut vots no ha estat l'espai nacional, sinó l'esquerra estatalista.La majoria absoluta del PP em preocupa, però tot depèn de com ho encares. De vegades, situacions molt complicades, si les agafes com a reptes, podem fer que es convertesquen en positives. Per exemple, el PP ha intentat segregar la Filologia Valenciana de la Catalana. Açò va provocar que Acció Cultural ho recorrera en vàries ocasions, i ara ens trobem que tenim unes catorze sentències a favor de la unitat de la llengua i de la legalitat de dir ‘català' a la llengua, també al País Valencià. Fa 20 anys, el més normal de la dreta espanyola era dir que el valencià i el català eren dues llengües diferents. Ara, eixe discurs l'hem tombat. El senyor Camps diu que al valencià se li ha de dir ‘valencià' perquè ho diu l'Estatut, però ja no afirma que és una llengua diferent. És un avanç, perquè s'ha desdramatitzat el reconeixement de la unitat de la llengua. Cada cop hi ha més gent que considera normal reconèixer la unitat de la llengua. A principis de la transició, la consellera de Cultura Amparo Cabanes va intentar oficialitzar una normativa secessionista des de la institució. Avui, fins i tot el PP, escriu amb la normativa correcta.
Per tant, són preferibles els resultats del 27M a un PP que depengués dels vots d'algun partit blaver?La desaparició d'un partit blaver és positiu, perquè el blaverisme, ja ni tan sols el defensa la dreta espanyola. El president ja no parla de llengua diferenciada, la normativa de la Generalitat és estàndard... A més, els atacs a la llengua ja no queden emmascarats per cap mena d'identitat valenciana. No hi ha ningú que diga: ‘jo sóc valencià i punt'. I tres, deixa tot el camp de les reivindicacions en l'àmbit de país. Si vols defensar que el valencià no és català, només ho pots fer des de postures explícitament de dreta. No és que siga preferible, però sí que és bo que es clarifique.
El llibre parla de molts tòpics i símbols tergiversats, des de la senyera a la paella o les falles. Els valencians s'han deixat prendre aquests símbols?No. Els símbols, en realitat, es fabriquen, estan fabricats pel poder social dominant. La muixeranga, per exemple, s'ha recuperat. Tant la música com les construccions estaven desaparegudes als anys seixanta. En els últims deu anys, la recuperació i l'elevació a himne nacional el coneix tothom. Fa vint anys, la muixeranga s'associava al nacionalisme més radical. Ara ha passat a ser un símbol que pràcticament es considera l'himne del País Valencià. I les torres s'han multiplicat: si abans es podien considerar un símbol nacionalista, ara, en una processó o una festa del PP, et trobes muixerangues amb normalitat. I la senyera... fa vint anys, el que es penjava als balcons de València per falles eren banderes espanyoles! Era la bandereta de festa. Ara, és raríssim veure banderoles espanyoles. L'any passat, quan el Barça ho guanyava tot, els afeccionats van tallar el carrer principal del Cabanyal per celebrar-ho, tirant petards...El que vull dir és que el País Valencià, en els últims vint anys, ha canviat molt. Ha fet un canvi econòmic, hi ha hagut una evolució en el tema de la llengua. El secessionisme s'ha aturat. Està tant aturat que ja ningú no pensa en repetir-ho. Ara estem en una altra fase del particularisme.
Durant els governs de Lerma i Pujol, pràcticament no hi va haver ni una reunió entre País Valencià i Catalunya
En aquesta nova fase, en què la llengua ja no és el cavall de batalla, potser passa ser-ho TV3?Crec que aquí s'han equivocat. En el pitjor dels casos, hi hem guanyat. El Govern valencià té clar que ha d'acceptar la legalització de TV3 al País Valencià, i per això està parlant d'alguna manera amb la Generalitat de Catalunya. Ara bé, en aquest camí, miraran de fer el màxim de mal possible a Acció Cultural: ens imposaran una multa, intentaran tancar els repetidors... Mai no guanyes al 100%, però la Federació Llull ja està parlant de la reciprocitat de totes les televisions públiques en català, de la possibilitat que es tinga accés a tota la producció en català, és a dir, que es vaja més enllà de la reciprocitat TV3-Canal 9... En aquest tema, també farem un pas endavant.Durant els governs de Lerma i Pujol, pràcticament no hi va haver ni una reunió entre País Valencià i Catalunya. Si no recorde malament, crec que passen catorze anys sense que hi haja cap reunió. Ara és molt normal que hi haja reunions entre els consellers d'infraestructures català i valencià. Per què? Perquè la realitat social s'ha normalitzat. Fa vint anys, els que parlàvem de l'Arc Mediterrani érem una minoria. Ara és un tema que està súperpopularitzat. Tothom té clar, fins i tot la gran patronal, que hi ha d'haver algun tipus de relació entre Catalunya i País Valencià. Fa vint anys, no.
El nacionalisme català està més acomplexat que el valencià, quan es refereix als Països Catalans?No. El nacionalisme és bastant un. El que passa és que a la Catalunya estricta hi ha més nacionalisme, més base social, però els problemes i els reptes són bastant semblants. Hi ha el mateix nivell d'acomplexament respecte els mateixos temes: la relació entre nosaltres i la subordinació respecte el Govern espanyol. Al nacionalisme, en el seu conjunt, li costa entendre que el que ha de reivindicar primer és l'articulació del seu territori i un projecte propi. I això ho tenen molt clar els bascos i els escocesos. Nosaltres ens preocupem de reformar l'Estat espanyol. Ho hem fet i ho continuem fent, i continuem veient que l'esquerra estatalista continua apostant pel model estatal, per enèsima vegada, i continuem sense tenir clar que la clau de volta és l'articulació territorial dels Països Catalans. Com és possible que tots els partits nacionalistes que han tingut pes a Madrid no hagen obligat a que hi haja un text legal que done una categoria estatal al fet que el català és valencià? Per què no han obligat a què hi haja una línia d'alta velocitat Tarragona-Castelló?
Si el Govern català vol convertir l’Institut Ramon Llull en una eina de Països Catalans, que integre governs de rang menor, com els ajuntaments d’Elx o Gandia
Iniciatives com les de l'Euroregió, però, no compten amb la participació del País Valencià.Amb el tema de l'Euroregió, s'ha d'acabar amb el tòpic de la reticència valenciana. Hi ha tanta reticència valenciana com de la resta de territoris. A totes les iniciatives que existeixen de Països Catalans, hi ha presència valenciana: a l'Institut Joan-Lluís Vives, al Triangle Jove, a l'Assemblea de Regidors... Que el senyor Camps no va participar al projecte de l'Euroregió de Maragall? D'acord, però el senyor Marcelino Iglesias també se'n va retirar, i és de la Franja, i ningú no va dir que la Franja no-sé-què. O el senyor Matas també es va retirar de l'Institut Ramon Llull, i ningú va dir que els balears no-sé-què-més... El Govern català vol convertir l'Institut Ramon Llull en una eina de Països Catalans? Quan puga, que es relacione amb els governs autonòmics i, quan no, que opte per integrar governs de rang menor, si hi ha una voluntat real de país. Per exemple, l'ajuntament d'Elx, o el de Gandia, segur que estarien encantats de ser-hi. Bé que mantenen relacions amb l'Ajuntament de Perpinyà. Si vols articular els Països Catalans, no pots aturar-te per problemes de formalitats institucional, o per problemes que hi haja amb un altre partit polític que tinga un projecte polític contrari al teu, com el del Govern espanyol, que té el projecte de construir la nació espanyola.
A quatre anys vista, es veu una sortida a nivell polític?L'esquerra estatalista, si continua tancada en el mateix model nacional que el PP, continuarà patint una deriva de vot cap a la dreta. L'única esquerra estatal que ha sabut renovar-se i governar a l'Europa recent ha sigut, precisament, la que s'ha plantejat també l'agenda nacional: el laborisme britànic. Mentre que als Estats francès i espanyol l'esquerra estatalista no es plantege això, crec que estarà en crisi.
Seria perillós que aquest espai de país s’institucionalitzara massa, que caiguera massa en el parany de la gestió institucional
Veu possible una formació com Nafarroa Bai al País Valencià?Crec que Esquerra Unida acabarà per desaparèixer. Si no canvia radicalment la seva posició respecte el tema de país, crec que el projecte estatal d'Izquierda Unida està fent aigües. D'altra banda, hi ha un espai de país que continuarà creixent en l'àmbit local i podrà consolidar-se a nivell de les Corts. Ara bé, encara s'ha de fer molt de treball. Seria perillós que aquest espai de país s'institucionalitzara massa, que caiguera massa en el parany de la gestió institucional. Encara ha de guanyar molta base social. Encara ha de fer visible que hi ha un projecte de país diferent a l'espanyol. La seva tasca prioritària no ha de ser la gestió. Quan el teu país està en una situació de subordinació política, el que cal és aconseguir majors quotes de poder. I eixes quotes de poder no s'aconsegueixen per la via de la gestió.