http://www.cal.cat/Default.aspx?tabid=426
Objectius de l'11a edició del Correllengua
1. Els objectius bàsics
Els objectius del Correllengua són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística.
La unitat de la llengua catalana
D’entrada, cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l’objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. En el context fixat per les darreres eleccions, tot sembla indicar que el secessionisme institucional dels sectors blavers del País Valencià continuarà ben actiu, amb agressions constants, com poden ser nous intents de tancament de les emissions de TVC al sud o la presentació de recursos legals contra el reconeixement de l’equivalència entre les titulacions que acrediten el coneixement del català i del valencià.
El català, única llengua oficial
D’altra banda, l’aprovació dels darrers estatuts d’autonomia ha implicat pocs canvis en matèria lingüística. A nivell del Principat de Catalunya, s’han igualat formalment en drets i deures ambdues llengües, si bé cal pressionar les administracions per tal que despleguin la legislació pertinent que permeti la igualació real d’aquests drets i deures. Al País Valencià i a les Illes, els nous textos han legitimitat de nou la supeditació del català a l’espanyol, no convertint la llengua pròpia en un deure legal. Per tant, es tracta d’una cooficialitat totalment asimètrica que no garanteix en cap cas la presa de passes fermes cap a la normalització. Les darreres eleccions, per la seva banda, deixen un escenari poc procliu als canvis al País Valencià, però la situació a les Illes és molt més oberta i cal aprofitar la conjuntura per a exigir noves polítiques en matèria lingüística. Finalment, l’estatut d’Aragó ha ignorat, un cop més, la realitat lingüística de la Franja, deixant el català sense cap reconeixement legal. Per tant, el marc estatutari es mostra, per enèsima vegada, absolutament insuficient per a permetre la plena normalització de la nostra llengua.
A Catalunya Nord, les darreres eleccions franceses no obren la porta a possibles canvis positius en matèria lingüística, ja que el partit el poder no ha mostrat en cap moment sensibilitat envers les llengües minoritzades de l’estat francès. Per últim, a Andorra, on el català és l’única llengua oficial, hi manquen polítiques desacomplexades que permetin fer del català l’autèntica llengua d’ús social. I a nivell europeu, el català continua lluny de l’oficialitat, per manca de voluntat d’uns estats espanyol i francès que se suposa que ens representen però que, a la pràctica, oculten i menyspreen la realitat lingüística dels Països Catalans, malgrat que el català, amb nou milions de persones que el parlen i onze que l’entenen, supera de lluny altres comunitats lingüístiques que sí que tenen plenament reconeguts els seus drets en el si de la Unió Europea.
Per tant, el Correllengua ha de servir per exigir a les administracions competents que reconeguin l’oficialitat del català a tot el territori i també a la Unió Europea i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana. Només d’aquesta manera podrem convertir el català en quelcom útil i necessari per a viure i treballar als Països Catalans. Alhora, cal tenir present que l’objectiu final de la CAL i del Correllengua és el reconeixement del català com a única llengua oficial als Països Catalans, i que amb aquesta finalitat l’entitat va endegar fa uns anys la campanya “Pel futur del català, única llengua oficial”.
La fidelitat lingüística
Finalment, un altre dels objectius centrals del Correllengua és el foment d’uns hàbits de fidelitat lingüística que permetin superar la baixa autoestima i la submissió pròpia dels parlants de llengües minoritzades. Amb aquest objectiu, la CAL va desenvolupar una eina de caire pedagògic, els tallers sociolingüístics, que actualment coordina i promou Tallers per la Llengua, una entitat adherida a la CAL i el dossier de presentació de la qual podeu trobar aquí. L’eix central de la iniciativa és insistir en el paper clau que, com a parlants, tenim en el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, i evidenciar que el fet de canviar del català a l’espanyol o el francès, quan aquesta és la llengua del nostre interlocutor, ajuda a consolidar el paper d’aquestes darreres com a llengües hegemòniques i comunes a casa nostra, en detriment de la llengua pròpia, el català.
2. El català com a element d’integració i de cohesió
En l’actual context d’arribada de persones procedents d’arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d’interpretar l’entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d’aquesta manera podrem fer del català una eina d’integració i de cohesió social.
3. El context actual
A banda d’aquests objectius bàsics del Correllengua, n’hi ha d’altres que responen a situacions conjunturals. Enguany, aquests objectius específics fan referència a la commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa, la introducció de la tercera hora d’espanyol a Primària al Principat de Catalunya i la Fira del Llibre de Frankfurt.
300 anys de repressió
El 25 d’abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaven l’exèrcit austracista a Almansa, en una desfeta que suposà l’inici de l’ocupació dels Països Catalans (amb excepció de Catalunya Nord, que ja estava ocupada per l’exèrcit francès des del 1659). Commemorar els 300 anys de la batalla d’Almansa i les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans és, doncs, un dels objectius d’enguany de la CAL i també del Correllengua.
Pel català a l'escola
A un altre nivell, i en si de la campanya de la Plataforma pel Català a l’Escola, de la qual la CAL en forma part, cal reivindicar la validesa de la immersió lingüística del Principat com a garantia del coneixement del català i com a element de cohesió social, tot evidenciant que continua sent el català la llengua que requereix ser reforçada, fins i tot en l’àmbit educatiu. A la vegada, cal reivindicar l’extensió de la immersió, d’una banda, a Secundària i a l’ensenyament universitari i, d’una altra, als sistemes educatius de la resta dels Països Catalans, on el català està en una situació de clara inferioritat.
La Fira de Frankfurt
Finalment, i com dèiem, cal tenir ben present la Fira de Frankfurt i el fet que la literatura catalana n’és la convidada d’honor. Per tant, i com ja s’ha anat reivindicant des de la campanya de la CAL, “A la Fira de Frankfurt 2007, en català!”, cal mostrar amb normalitat el fet que els autors que hi assisteixin siguin els representants de la literatura catalana, és a dir, de la literatura escrita en català.
4. Decideixo decidir
Per últim, la CAL, com a una de les entitats impulsores de la Plataforma pel Dret de Decidir i de la campanya “Decideixo decidir”, aprofitarà el Correllengua per a recollir signatures per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei per la qual es reclami al Parlament espanyol que els traspassi la competència per a convocar referèndums. Aquesta campanya es fa sota la fórmula legal d'una petició popular ja que la competència de referèndums és, a dia d'avui, una competència exclusiva de l'Estat Espanyol. La via legal per tal que aquesta competència passi a mans dels diferents Parlaments autonòmics és mitjançant l'aprovació al Congrés espanyol d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi aquesta transferència (tal com preveu l'article 150 de la Constituació espanyola).
var headers = ["banneractiu.gif","banneractiu2.gif","banneractiu3.gif","banneractiu4.gif"];
document.getElementById("DivCampanya").style.backgroundImage = "url(/Portals/0/Skins/CAL/" +headers[Math.floor(Math.random()*headers.length)] +")";
sábado, 28 de julio de 2007
domingo, 22 de julio de 2007
Paisos catalans."Lo de sempre"
SEMPRE VALENCIANS MAI CATALANS
ERC propone la integración progresiva de los `països catalans´
22.07.07 02:00. Archivado en Politica
Redacción (Vh).- Para Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) el derecho a decidir “no se puede hacer de forma conjunta y simultánea en los ‘países catalanes’, ya que los puntos de partida y los ritmos políticos son diversos”, por lo que la propuesta se limita en un principio al “Principado” de Cataluña.
La próxima Conferencia Nacional de ERC aprobará una ponencia estratégica que plantea buscar el voto de “los 1.250.000 ciudadanos mayores de edad que se definen de izquierdas o centroizquierdas” y que “en las encuestas dicen sentirse más catalanes que españoles”. Para ello, propone dotar al partido de “un Plan” de “reflexión” y configuración del discurso político en función de las “preferencias” de los votantes potenciales.
Así lo plantea el documento ‘Construimos una nación soberana, cohesionada y moderna’, elaborado por el portavoz parlamentario de ERC, Joan Ridao, y los miembros de la dirección Carles Bonet, Josep Huguet, Marina Llansana, Jordi Portabella, Anna Simó y Joan Tardà, que fue enviado ayer a toda la militancia para que sea aprobado en la Conferencia Nacional del 20 de octubre.
redaccio@valenciahui.es
ERC propone la integración progresiva de los `països catalans´
22.07.07 02:00. Archivado en Politica
Redacción (Vh).- Para Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) el derecho a decidir “no se puede hacer de forma conjunta y simultánea en los ‘países catalanes’, ya que los puntos de partida y los ritmos políticos son diversos”, por lo que la propuesta se limita en un principio al “Principado” de Cataluña.
La próxima Conferencia Nacional de ERC aprobará una ponencia estratégica que plantea buscar el voto de “los 1.250.000 ciudadanos mayores de edad que se definen de izquierdas o centroizquierdas” y que “en las encuestas dicen sentirse más catalanes que españoles”. Para ello, propone dotar al partido de “un Plan” de “reflexión” y configuración del discurso político en función de las “preferencias” de los votantes potenciales.
Así lo plantea el documento ‘Construimos una nación soberana, cohesionada y moderna’, elaborado por el portavoz parlamentario de ERC, Joan Ridao, y los miembros de la dirección Carles Bonet, Josep Huguet, Marina Llansana, Jordi Portabella, Anna Simó y Joan Tardà, que fue enviado ayer a toda la militancia para que sea aprobado en la Conferencia Nacional del 20 de octubre.
redaccio@valenciahui.es
IBERS
SEMBallester: "Els ibers eren un poble més desenrollat que el celta"18.07.07 02:00. Archivado en Cultura
J. Ferrer(vh).- El XXIII Seminari de Llengües i Epigrafia Antigues ha començat, dins de l’Aula de Ciències i Humanitats que com cada any organisa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Enguany l’idioma iber és protagoniste.
Després de que el doctors José Aparicio Pérez i Xaverio Ballester presentaren el seminari, es passà el torn de paraula als dos ponents de la jornada.
El catedràtic de Filologia Llatina de l’Universitat de Valéncia, Xaverio Ballester, incidí en la toponimia ibèrica en sa ponència ‘Deva y otros devaneos arqueo-ibéricos’. Segons el professor “en l’idioma ibèric l’accent recaïa regularment en l’última sílaba de la paraula”.
Divulgà ademés que ibers i celtes generalment tractaven als rius i fonts fluvials com si foren sers femenins. “Hi ha rius en Galícia, Terol o Guipúscoa, als que anomenen ‘deva’ que significa ‘deesa’ i a uns atres rius els anomenaven ‘mare’ ”.
“Els celtes i els ibers convivien junts a pesar de ser molt distints en cultura, identitat i llengua. Els celtes eran miners i pastors mentres que els ibers eren agricultors i comerciants. La part ibèrica era la zona de Catalunya i Valéncia básicament, el restant de la península estava poblat per celtes. Els ibers estaven més avançats i densenrollats”, informà l’expert en qüestions ibèriques.
Una tauleta màgicaPer atra banda, el denominat ‘Orleyl V’ és una tauleta de plom de la cultura ibèrica del segle IV abans de Crist que es va descobrir en un jaciment arqueològic de la Vall d’Uxó, concretament dins d’una sepultura.
El doctor en Història i especialiste en llengua ibérica, Luis Silgo, comentà que la tauleta ‘Orleyl V’ té una funcionalitat màgica: “Es tracta d’una tauleta d’encantaments. En principi pareixia que el motiu era bèlic pero yo m’incline per pensar que és un conflicte de tipo jurídic ya que citen a la part contrària i als seus testimonis. En l’inscripció apareixen encantades certes parts intelectuals d’eixes persones com una paraula que podem traduir com ‘ment’ ”.
jferrer@valenciahui.es
PRE VALENCIANS MAI CATALANS
J. Ferrer(vh).- El XXIII Seminari de Llengües i Epigrafia Antigues ha començat, dins de l’Aula de Ciències i Humanitats que com cada any organisa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Enguany l’idioma iber és protagoniste.
Després de que el doctors José Aparicio Pérez i Xaverio Ballester presentaren el seminari, es passà el torn de paraula als dos ponents de la jornada.
El catedràtic de Filologia Llatina de l’Universitat de Valéncia, Xaverio Ballester, incidí en la toponimia ibèrica en sa ponència ‘Deva y otros devaneos arqueo-ibéricos’. Segons el professor “en l’idioma ibèric l’accent recaïa regularment en l’última sílaba de la paraula”.
Divulgà ademés que ibers i celtes generalment tractaven als rius i fonts fluvials com si foren sers femenins. “Hi ha rius en Galícia, Terol o Guipúscoa, als que anomenen ‘deva’ que significa ‘deesa’ i a uns atres rius els anomenaven ‘mare’ ”.
“Els celtes i els ibers convivien junts a pesar de ser molt distints en cultura, identitat i llengua. Els celtes eran miners i pastors mentres que els ibers eren agricultors i comerciants. La part ibèrica era la zona de Catalunya i Valéncia básicament, el restant de la península estava poblat per celtes. Els ibers estaven més avançats i densenrollats”, informà l’expert en qüestions ibèriques.
Una tauleta màgicaPer atra banda, el denominat ‘Orleyl V’ és una tauleta de plom de la cultura ibèrica del segle IV abans de Crist que es va descobrir en un jaciment arqueològic de la Vall d’Uxó, concretament dins d’una sepultura.
El doctor en Història i especialiste en llengua ibérica, Luis Silgo, comentà que la tauleta ‘Orleyl V’ té una funcionalitat màgica: “Es tracta d’una tauleta d’encantaments. En principi pareixia que el motiu era bèlic pero yo m’incline per pensar que és un conflicte de tipo jurídic ya que citen a la part contrària i als seus testimonis. En l’inscripció apareixen encantades certes parts intelectuals d’eixes persones com una paraula que podem traduir com ‘ment’ ”.
jferrer@valenciahui.es
PRE VALENCIANS MAI CATALANS
viernes, 13 de julio de 2007
Josep Maria Guinot (1926 sillón de la lengua valenciana en la RAE de la lengua española)
Valencià i catala comparatsPer Josep Maria Guinot i Galan
I DIFERENCIES MORFO-SINTACTIQUES II MORFOLOGIA DEL VERP III SINTAXIS DEL VERP IV L´ADVERBI V PREPOSICIONS VI CONJUNCIONS VII SINTAXIS ORACIONAL VIII LES DIFERENCIES LEXICALS IX COLOFO
I DIFERENCIES MORFO-SINTACTIQUES
No es tracta, com indica el titul d´esta conferencia, de fer un estudi complet de les diferencies que hi ha entre les llengües valenciana i catalana, sino de les principals diferencies morfo-sintactiques, o siga, en lo que actualment i en sentit estricte se diu "Gramatica".
Els llingüistes definixen la Gramatica com el sistema de mijos d´expressio, comprenent en ella la morfologia i la sintaxis, deixant fora la lexicografia, o ciencia de les paraules. La Morfologia tracta de les diverses categories de paraules (substantius, adjectius, pronoms, etc) i de les diverses formes de flexio (declinacio, conjugacio). La Sintaxis te per objecte les "funcions" que realisen les unitats llingüistiques. D´eixa manera, Morfologia i Sintaxis se repartixen respectivament les formes i les funcions. Pero esta distribucio es molt ilusoria, perque en la practica es dificil separar una cosa de l´atra. Separar la lexicologia de la Gramatica tampoc es llogic (per la necessitat de reconeixer en moltes paraules una funcio gramatical o equivalent a ella), pero estan tots d´acort en que lo mes practic es prescindir d´ella en un tractat gramatical. Per lo tant, prescindim de la lexicologia, com tambe de la formacio de les paraules, de la Fonetica (la qual li dona ya les paraules fetes a la Morfologia) i de la Ortografia, que no es mes que l´expressio dels sons de la llengua i la seua part mes periferica. La Fonetica, per atra part l´hem estudiada en nostre modest tractat de FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, publicat per Valencia 2000, i l´Ortografia no presenta problemes a partir de la seua normalisacio per l´Academia de Cultura Valenciana.
Ans d´entrar en materia es necessari justificar el tema, perque hi ha qui diu que catala i valencià tenen la mateixa Gramatica, per cert apoyant-se en una frase del P. Fullana.
L´apostol de la llengua valenciana i maxima autoritat en ella, el P. Fullana, en el prolec d´un treball premiat en els Jocs Florals de Valencia (1909) diu lo següent: "Escriure totes les caracteristiques catalanes usades dins del Regne de Valencia, equivaldria a escriure una gramatica catalana i posar en la portada: Gramatica valenciana".
¡Hi ha que vore lo que s´ha abusat d´esta frase per a negar-li al valencia el dret a tindre una gramatica propia!. Naturalment, si la gramatica no conté mes que allo en que coincidixen valencià i catala, sera lo mateix dir gramatica valenciana que catalana: la frase del P. Fullana té una explicacio. (Tal volta no havia en ella mes que unes paraules falagueres per a l´Ajuntament de Barcelona, entitat donant del premi al referit tema). Igualment seria posible un canvi de noms entre dos gramatiques d´atres llengües, si es fera una gramatica purament de coincidencies. ATra cosa totalment distinta haguera segut si el tema s´havera redactat "caracteristiques catalanes NO usades en el Regne de Valencia". Entre el catala i el valencia, com entre totes les llengües romaniques, es precis que hi hagen moltes coincidencies, per ser totes elles derivades del mateix tronc llingüistic, pero lo que compon per a la identificacio d´una llengua no es lo que te de comu ab una atra, sino lo que te de propi i caracteristic o diferenciat. La prova de que el P. Fullana creia en l´identitat de la Gramatica valenciana i de que no va dir aquella desafortunada frase en el sentit que li donen els malevols, es el fet (que te mes força que les paraules) de que despres d´aixo va compondre la seua Gramatica de la Llengua Valenciana, en la que si que figuren les caracteristiques que la diferencien de la gramatica catalana, i que nosatres farem constar en part en el present escrit.
Feta l´anterior digressio, que nos pareixia necessaria, podem entrar ya en materia.
La llengua valenciana, com totes les llengües, compren tres nivells o plans fonamentals: el fonologic, el morfo-sintactic i el lexical, tots ells intimament relacionats, formant unas a manera de circuls concentrics, en mutua dependencia, i tots ells importants. L´element mes important, evidentment, es el fonologic, ya que la fonetica es lo que radicalment diferencia unes d´atres les llengües romaniques. pero deixant de costat la Fonetica i la Lexicologia, encara queda un marge de punts de la llengua, que constituixen l´objecte d´estudi de la Gramatica, i en el que les diferencies entre dos llengües, ben estudiades, poden refermar la seua constitucio diferenciada. Eixa es la faena que hem mampres a l´estudiar les diferencies morfo-sintactiques entre les llengües valenciana i catalana.
Per a major garantia d´objectivitat en l´exposicio d´estes diferencies, compararém el catala segons la preceptiva de l´Institut d´Estudis Catalans, tal com se conté en les gramatiques de Pompeu Fabra, de Antoni Mª Margarit i en la del colectiu "MARVA", una de les mes acreditades en Catalunya. Per al valencià nos servirém, com a punt de referencia, de la Gramatica del P. Fullana, completada pel parlar del poble valencia mes cult, cosa normal tractan-se d´una llengua viva. Mentres anem pel cami, nos abstindrem de fer cap jui de valor. Al final de la carrera sera el moment de parar-se a reflexionar si entre el catala i el valencià, a mes de les radicals diferencies fonetiques hi ha o no una gramatica totalment diferent en morfologia i sintaxis.
Es natural que entre la gramatica catalana i la valenciana hi haja moltes coincidencies, com les hi ha entre cadascuna d´estes llengües i el castella, portugues o italià. Per una part, el llenguage es la manifestacio -i com el vestit- del pensament, i per tant, te que anar sempre darrere de la llogica. En efecte, les gramatiques neo-llatines son revestiment del pensar greco-roma, fins al punt de que es podria palar d´una gramatica general de les llengües neo-llatines. Per aixo es tan facil la traduccio d´una llengüa ad atra dins de la familia neo-llatina. Eixa similitut entre les gramatiques i entre les llengües es tan major quant mes nos remontem als origens, o siga, al llati vulgar. Pero, per atra part, a partir del llati, hi ha una evolucio diferent en cada pais, dels que es erpartixen l´herencia del llati, evolucio que s´estudia en la Gramatia historica, que tambe pot ser "comparada". Nosatres no anem a fer eixe estudi historic, sino que nos limitarem a pendre les dos llengües, que comparem en son estat actual i, empiricament, ascendirem al descobriment de sa respectiva normativa diferenciada.
No volem començar les diferencies pel nom de les lletres: efa, ela, ema, ena, erra, en catala, quan en valencià diem efe, eme, ene, erre, esse, perque esta diferencia nos pareix poc relevant.
Metodo a seguir:
Repassarém una a una les parts de l´oracio, estudiant juntament morfologia i sintaxis, donant al verp un tractament especial, per rao de la seua importancia en la formacio de les oracions, sobre tot de l´oracio composta.
A EL SUBSTANTIU
L´estudi del nom substantiu comprén l´analisis del genro i del numero.
1. El genero. El genero es conserva el mateix, en general, en totes les llengües romaniques: el que tenien en llati. No obstant aço, notarem algunes diferencies entre el valencia i el catala.
-El catala forma el femeni de hereu, jueu, Andreu, etc. en hereva, jueva, Andreva;
-El valencià, en hereua, jueua (o judia), Andreua, etc.
-El catala diu o escriu duquessa, princessa, baronessa; el valencià (excepte "l´apichat"), duquesa, princesa baronesa, alcaldesa, etc.
-Hi ha un lot molt surtit de noms abstractes que el catala te com femenins, tots ells acabats en -OR, que en valencià antic tambe ho eren, pero que no ho son en la actualitat. Son estos: amor, ardor, color, dolor, error, sopor, temor, valor, estupor, rencor, (catala, rancor) rigor, rubor.
-Hi ha substantius de diferent genero en valencia i en catala:
a) Masculins en catala i femenins en valencià.
Catala: la arada
Valencia: el aladre.
Molts noms d´ofici o professio, en catala van terminats en A, sent masculins, mentres que en valencià acaben en E. Catala: el maquinista, el periodista, el caixista, etc. Valencià: el maquiniste, el periodiste, el caixiste.
2.El numero Hi ha tambe diferencies en quant al numero.
No farem mencio de la diferencia que hi ha en el tracte del plural dels noms que en singular acaben en R, la qual perden en catala en el plural, perque la diferencia queda dissimulada per l´ortografia.
Catala: papés, carrés, retós.
Valencià: carrers, papers, retors.
Hi ha paraules terminades en E atona en singular, que passen al plural en catala afegint una sola S, i en valencia, com en epoca classica, afegint NS.
Catala: homes, joves, orfes, termes
Valencia: homens, jovens, orfens, termens.
Noms que en catala fan el plural en OS, perden la O en valencià
Catala: boscos, gustos, presupostos, etc
Valencià: boscs, gusts, presuposts.
Noms masculins terminats en catala en E i en plural en ES, i en valencià en O i OS respectivament.
Catala: generes, quadres, modes, metres, litres, quilometres,
Valencià: generos, quadros, litros, quilometros, etc
Noms que en valencià acaben en OS i en catala suprimixen la O
Valencià: gojos, desijos, passejos
Catala: goigs, desigs, passeigs, (no solen pronunciar la S final)
Noms que en singular en valencià terminen en dos consonants, i als que en plural s´afig una S; en catala en sigular s´afig una E eufonica, que es conserva en plural.
Valencià: assunt, cult
Catala: assumpte / assumptes, culte / cultes
B. L´ADJECTIU
Resumint, direm que els adjectius, en quant al plural, presenten els mateixos fenomens que els substantius.
Catalamillos, pijosariscos, vistos, foscoscomodes, omnimodes, vaguescultes, presumptesroigs, migs, lleigs Valenciàmillors, pijorsariscs, vists, foscscomodos, omnimodos, vagoscults, presuntsrojos, mijos, llejos
1. Adjectius i pronoms possessius.- S´observen diferencies d´orde morfologic i sintactic.
En el femeni, tant en singular com en el plural de adjectius i pronoms personals:
Catala: meva, teva, seva, meves, teves, seves
Valencià: meua, teua, seua, meues, teues, seues
Us de les formes possessives mon, ton, ma, ta, sa, etc.
En catala, us restringit.
En valencià, sense cap llimitacio
Prohibicio en catala de l´us de l´articul neutre LO, sempre, i per tant davant dels pronoms possessius. En valencià, us normal del articul neutre LO davant d´eixos pronoms: lo meu, lo teu, lo seu, lo nostre, lo vostre, lo d´ells.
2. Adjectius demostratius.- Diferencies morfologiques i sintactiques.
En catala s´usen els adjectius arcaics composts aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueixos, aqueixes. En valencià totes eixes formes estan considerades com arcaiques i fora d´us, empleant en son lloc les formes: est o este, eix o eixe, eixa, eixos, eixes.
En catala no esta clara la distincio entre aquest i aqueix. En valencià no pot haver confusio entre este o eixe.
3. Adjectius numerals.- Se presenten notables diferencies en cardinals, ordinals, partitius i colectius.
a) Cardinals
Catala: vuit, dissét, divuit, dinou, seixanta, vuitante, dues centes, milio, bilio, etc
Valencià: huit, désset, díhuit, déneu, xixanta, huitanta, dos cents, millo, billo, etc.
b) Ordinals
Catala: usa les formes d´orige popular: cinqué, sisé, seté, vinté,
Valencià preferix les formes cultes tretes directament del llati: quint, sext, septim, octau, non, decim, undecim, vigesim, etc.
c) Partitius i colectius
Catala: meitat, miler (decim, centesim, milesim ab S sonora)
Valencià: mitat, miller o millar (decim, centesim, etc. ab S sorda).
d) Adjectius quantitatius.- Hi ha diferencies morfologiques i sintactiques.
En catala tenen plural noms com prou, massa i força (prous, masses, forces)
En valencià, prou i massa son invariables, i força no existix en el lexic ni com adjectiu ni com adverbi.
Sintacticament en catala l´us dels quantitatius varia molt, segons vagen en o sense preposicio. Posarém alguns eixemples per a que es veja la diversitat.
Construccio catalanaquant pafa molt fretmenge molta chocolatacullen tant blat com en casatenim poc vibastant de visitesja n´has comprades forçaquanta de neuportava menys de maletes Construccio valencianaquant de pafa molt de fretmenge molt de chocolatecullen tant de blat com en casatenim poc de vibastantes visitesya n´has comprades moltesquanta neuportava menys maletes
5. Adjectius indefinits.- Diferencies morfologiques
Catala: altre, altra, altres; abdues, nombros, nombrosos/es.
Valencià: atre, atra, atres, les dos, numerós, numerosos, etc
6. Atres adjectius.- No existixen en valencià certes prohibicions de la normativa catalana sobre l´us de mateix, demes, varis.
C. L´ARTICUL DEFINIT
Diferencies morfologiques i sintactiques:
1. El catala no usa l´articul neutre LO. El valencià el té com un enriquiment i fa us abondos d´ell.
2. El catala lliterari ha proscrit l´articul masculi en les formes LO i LOS. El valencià els mante vius al costat de EL i ELS ( En algunes comarques, com en el Maestrat, son les formes usades habitualment : lo sinyó retó, los jovens)
Per a que es veja el distint us sintactic d´estos articuls posarém alguns eixemples:
Construccio valencianaNo sabia lo animal que eres¿Saps lo que he pensat?Ara serviran lo atreVine lo mes pronte que puguesLo maravillos d´esta persona Construccio catalanaNo sabia com eres d´animal¿Saps el que he pensat?Ara serviran el atreVine el mes aviat que puguisEl que es maravillos d´aquesta persona
Resumint: en valencià es pot usar l´articul neutre:
a) davant d´un adjectiu: lo bo del cas
b) davant d´un pronom: lo meu, lo teu, lo seu
c) davant d´un adverbi: lo pronte que has vingut
d) davant de tota una oracio: va fer lo que li van manar.
Tots estos giros estan prohibits en el catala normatiu.
A mes, en valencià sol ser incorrecte posar l´articul davant de noms propis (No direm "la Maria, el Jordi"). Tampoc s´usa ya anteposar En o Na als noms propis d´home o dona, respectivament ( No diem ya En Josep o Na Monserrat) En catala s´acostuma fer lo contrari.
D. EL PRONOM PERSONAL
Existixen en este punt diferencies morfologiques i sintactiques:
1. Morfologicament, hi ha que notar l´us en catala de JO i US (primera persona del singular i segona del plural) quan en valencià estes formes estan representades per YO i VOS.
Igualment, s´ha d´observar la preferencia del nostre poble per NOS en relacio a ENS, la unica forma, esta ultima, usada pel catala
2. Molt important es l´ausencia en valencià del pronom reflexiu HOM propi del catala. En valencià en son lloc s´usen indistintament SE o ES (No se dira "jo us desijo", sino "yo vos desige"; ni tampoc "hom diu per tot arreu" sino "se diu o es diu per tot arreu").
3. En quant a diferencies sintactiques, indicarém les següents:
a) En valencià es pot dir, referint-se a persones o coses, A ELL o D´ELL, en catala, quan es referix a coses, hi ha que valdre´s d´algun rodeig per a evitar-ho. Exemples:
Valencià: torném a parlar d´ell (d´algun assunt)
Catala: en tornem a parlar.
b) En catala hi ha frases com "davant meu, davant teu, darre meu, darrere teu", desacostumbrades en valencià. (En valencià direm: darrere o davant de tu o de mi. Igualment, en catala es pot dir "aixo es fet meu, o pintat meu"; en valencià s´ha de dir "aixo esta fet per mi o pintat per tu".
c) En catala el tractament corrent es "VOS";
En valencià, VOSTE
d) El catala està usant constantment el pronom adverbial HI el cual sobra casi sempre en valencià.
Catala: ¿Que no hi es?
Valencià: ¿Que no està?
Mes avant direm quan el valencià usa el pronom HI cosa que ocorre en contades ocasions.
E. EL VERP
En el verp es a on les diferencies entre catala i valencià son mes grans, per lo que farem un examen mes detallat.
II MORFOLOGIA DEL VERP
1.- Les diferencies comencen ya en la nomenclatura.
En catala: mode, nombre, perfet, imperfet, plusquamperfet
En valencià: modo, numero, perfecte, imperfecte, plusquamperfecte
Es tan diferent la conjugacio valenciana de la catalana que, per donar una idea completa, hauriem de recorrer les conjugacions regulars e irregulars des del principi al fi: seria interminable. Nomes farem mencio de les diferencies generals que constituixen cadascu dels temes de la conjugacio.
2.- No sé si val la pena mencionar el fet de que les gramatiques catalanes fan un sub-grup de la conjugacio regular, que no el te la gramatica valenciana, perque esta particularitat no la considerem relevant. A saber, la segona conjugacio es catala te un sub-grup ab l´infinitiu en -ER tonica, la E de la qual en catala es oberta, quan en valencià es tancada.
Valencià: saber, soler, voler, valer (valdre), haver, poder, en E tancada
Catala: saber, soler, voler, valer, poder, en E oberta
3.- A la terminacio de la 1ª persona del singular del present d´indicatiu, en catala en -O, li correspon en valencià una terminacio en -E, o la perdua de la vocal final, en la generalitat de la regio.
Catala: canto, perdo, temo, sento, serveixo, dormo
Valencià: cante, perc, tem, sent, servixc, dorc.
4.- Hi ha infinitius que tenen distinta forma en catala que en valenciá.
Catala: tenir, venir, veure i sos composts
Valencià: tindre, vore, etc.
5.- En el present de subjuntiu, a una A o E valenciana, correspon en catala una I o una E.
Valencià: prengue, prengues, prenga, prengam, prengau, prenguen
Catala: prengui, prenguis, prengui, prenguem, prenguen, prenguin.
6.- El mateix fenomen reapareix en l´imperatiu plural
Catala: prenguem, prengueu, prenguin
Valencià: prengam, prengau, prenguen
7.- En l´imperfecte de subjuntiu, les formes lliteraries valencianes generalisades (excepte en la zona llimitant en Catalunya) son les en -ARA, -ERA o -IRA, totes les demes son arcaiques o dialectals.
Formes valencianes: en -ARA: cantara, cantares, cantara, etc
en -ERA: temera, temeres, temera, et.
en -IRA: partira, partires, partira, etc.
Formes totes extranyes al catala lliterari.
Formes catalanes: en -ES: donés, donessis, donés, donessim, donessis, donés. Rebés, rebessis, etc.
en -IS: sofris, sofrisis, sofris, sofrissim, sofrissiu, sofrissin.
NOTA.- Hi ha una forma valenciana antiga, que es conserva com a dialectal, la qual té un imperfecte de subjuntiu en -ES o en -IS, distinta del catala. En -IS: sofrisses, sofrisseu, sofrissen.
8.- Diferencia en la formacio dels temps composts (apart les diferencies que naixen de l´us del verp auxiliar SER o HAVER). En la veu passiva el valencia forma els temps ab el verp SER i el catala ab el ESTAR.
Valenciahe segut convidathavia segut convidathagui segut convidathauré segut convidat, etc. Catalahe estat convidathavia estat convidathagui estat convidathauré estat convidat, etc.
A. PARTICULARITATS FONETIQUES DE LA 1ª CONJUGACIO
Com no figuren en el tractat de Fonetica, creem convenient posarles aci, per a que es vegen les diferencies que hi ha, en certs punts, entre el valencià i el catala, originades per la conjugacio. Com es llogic, no farem esment de les diferencies que resulten de la pronunciacio en U de les O atones, aixina com de la pronunciacio per la vocal neutra E catalana de les vocals atones A i E, fet general que se propaga a tota la fonetica catalana. Apart d´aixo, hi ha atres diferencies entre valencià i catala, que son les que volem fer notar. Dir-les totes seria molt entretengut. En direm algunes:
1.- La E neutra catalana, en el curs de la conjugacio passa a E oberta, pero no en valencià, en els casos següents:
a) en els verps acabats en -EAR, com crear (creeu)
b) en els verps terminats en -EJAR, com envejar (envegen)
c) en els verps en -EGAR, com combregar (combreguen)
d) en els verps derivats de noms que en catala tenen E oberta i en valencia E tancada (seques)
e) en un grup determinat de verps com pecar, vedar, remeiar, veremar, semblar, arrencar (en valencià arrancar), trencar, pescar (en valencià, peixcar), abeurar, etc.
2.- Els verps que tenen una O atona pronunciada en catala U, son innumerables. Citarem tan sols uns eixemples: adobar, sofocar, poder, escolar-se, redolar (escrit rodolar), colgar, escoltar, escombrar, sopar, evaporar, destorbar, corcar-se, formar, etc.
En valencià pronunciats tal com estan escrits. En catala
En catala pronunciats: supà, adubà, sufucà, pudé, escular-se, rudulà, escumbrà, evepurà, desturbà, curcar-se, furmà, etc.
B. PARTICULARITATS MORFOLOGIQUES I SINTACTIQUES DE LA 2ª CONJUGACIO
La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valencià i en catala, en moltes ocasions. D´elles, unes afecten al radical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns, i repetirem atres, per a una major sistematisacio.
a) Infinitius diferents.
Catala: neixer, treure, veure, tenir, venir
Valencià: naixer, vore, tindre, vindre,
Apart, els verps catalans, que no té el valencià, o els valencians, que no té el catala, com els catalans sure, asseure, ensopegar, i els valencians sentar-se, entropeçar, etc.
b) Verps que en la 1ª persona del singular del present d´indicatiu en catala acaben en vocal, i en valencia en consonant.
Catala: temo, perdo
Valencià: tem, perc.
c) Verps que en el tema de present, en catala tenen el digraf SC (el qual se traslada als temps derivats del sistema de present) pero en valencià el tenen en XC.
Catala: visc, cresc, cresques, visques
Valencià: vixc, creixc, creixques, vixques.
d) Verps que en valencià tenen E tancada, i en catala la tenen oberta: coneixer, pareixer, mereixer, vencer, ofen, depen, suspen.
e) Intercalacio en catala d´una I antihiatica entre l´arrail i les desinencies, en determinades formes verbals, fenomen que en valencià es sols un localisme.
Catala: caiem, caieu, creiem, creieu,
Valencià: caem, caeu, creem, creeu, etc.
f) Presents de subjuntiu velarisats en valencià, i no en catala, o no ho estan en el present d´indicatiu.
Valencià: perga, pergues, creixca, creixques, etc.
Catala: perdi, perdis, creixi, creixix, etc.
g) Algun participi catala inusitat en valencià, com rigut, per rist.
h) Futurs i condicionals diferents, per ser diferent el tema d´a on procedixen.
Valencià: voré, voria
Catala: veuràs, veuries, etc
i) Verps en radical en NY, la qual en valencià es conserva, i en catala es convertix en N.
Catala: planguí, plangui
Valencià: planyguí, planyga.
j) La terminacio de la segona i tercera persona del plural del subjuntiu i imperatiu de la segona conjugacio, en catala en EM i EU; en valencià, es en AM i AU
Catala: vinguem, vingueu
Valencià: vingam, vingau.
C. PARTICULARITATS MORFO-FONETIQUES DE LA 3ª CONJUGACIO
a) El valencià conserva major numero de verps purs de la tercera conjugacio que el catala. Per eixemple,
el valencià diu gruy, muny, cruix, lligc;
el catala diu grunyeix,munyeix, llegeixo (pronunciat "llegeixu")
Pel contrari, verps que en catala nomes conserven la forma pura, en valencià tenen les dos formes, la pura i la incoactiva. Per eixemple:
catala: acut, presum, consum;
valencià: acudix, presumix, consumix.
b) Diferencia fonamental es l´us en catala del increment EIX en els verps incoatius, quan el valencià usa IX. Per eixemple
catala: converteix, pateix, serveix, etc
valencià: comvertix, patix, servix.
c) Hi ha detalls diferents en alguns verps purs, com per eixemple ,
catala: obre, omple
valencià: obri, ompli
d) Participis passats diferents. Per eixemple
catala: sofert, establert, omplert, complert, suplert;
valencià: sofrit, omplit, complit, suplit.
e) Canvis de conjugacio: En valencià al costat de amansir, amansar; acovardir, acovardar; espessir, espessar.
D. PARTICULARITATS EN VERPS IRREGULARS
1. Segona conjugacio. Velarisacio en catala i no en valencià (excepte en zona dialectal).
catala: sapiga, sapigues, capiga, capigues
valencià: sapia, sapies, capia, capies.
2. En catala existencia de una I antihiatica ab diftonc tematic (vocal mes U), que no està en valencià.
catala: veiem, veieu
valencià: veem, veeu
3. Verps irregulars de la tercera conjugacio en tema diferent en el present de subjuntiu.
catala: culli, cullis, culli, etc.
valencià: cullga, cullgues, cullga, etc
El mateix fenomen en imperatiu
catala: culli
valencià: cullga.
Els fenomens de velarisacio del radical son molt freqüents en valencià, sense correspondencia en catala. Eixemples en els verps cosir, tossir, eixir, etc
catala: tusso, tussi, cuso, cusi, cusis, eixo, eixi, etc Imperatiu cusi
valencià: tusc, tusca, tusques, cusc, cusca, cusques, etc.
III SINTAXIS DEL VERP
Les sintaxis valenciana i catalana, al costat de moltes coincidencies, com es natural que´n tinguen, tenen moltes divergencies de les quals vorem algunes a continuacio.
1. El valencia posa la preposicio A davant del complement directe del verp en molts casos en els quals no ho permet el catala. Per eixemple:
catala: he vist mon pare, he vist la Maria, Cesar vencé Pompeu, ¿estimes algu? ¿qui has vist?, busco el meu criat, he vist al ministre.
2. La preposicio A en catala s´ampra per a indicar el lloc a on s´està, inclus davant de nom propi: en valencià en estos casos s´usa la preposicio EN
catala: viuen a Galicia, aixo ha passat a Valencia
valencià: viuen en Galicia, aixo ha passat en Valencia
3. Els verps que indiquen companyia, en catala porten la preposicio AMB, extranya al valencià, el qual porta la preposicio EN en llenguage parlat i AB en llenguage lliterari
catala: vaig amb un amic
valencià: vaig en un amic
Tambe es contruixen en valencià ab EN o AB, i en catala en AMB, els verps que indiquen relacio d´instrument o mig del qual u se vall
catala. arruixar amb una galleda, adornar amb flors, ferir-se amb el ganivet, rodejar amb la ma
valencià: arruixar en un poal, adornar en flors, ferir-se en el gavinet, rodejar en la ma
Igualment diferixen frases que indiquen modo o manera i els verps que indiquen comparacio.
catala: amb prudencia, amb bons modes, amb altres termes
valencià: en prudencia, en bons modos, en atres termens
4. El valencià distinguix molt be entre ser i estar . En catala s´usa el verp estar per ser o viceversa, en moltes ocasions
catala: ya hi som aqui, he estat nomenat secretari
valencia: ya estic aci, he segut nomenat, secretari
5. Molts verps en catala van seguits de la preposicio DE i no en valencià. Eixemples: acordar, aconsellar, assajar, decidir, deliberar, desdenyar, desijar, esperar, exigir, jurar, oferir, permetre, pregar, pretendre, procurar, resoldre, sugerir, etc.
catala: m´agradaria de veure el fill
valencià: m´agradaria vore al fill
6. En valencià (ab precedents classics) es pot possar la contraccio AL davant de l´infinitiu. En catala es fuig d´eixa construccio, posant en son lloc EN
catala: en vindre, pel cami he trobat un amic.
valencià: al vindre, pel cami he trobat a un amic
7. En catala s´introduix una oracio impersonal per mig del reflexiu HOM, cosa que no fa mai el valencià, que usa en son lloc SE o ES.
catala: hom ha de fer-se correr la veu; hom reconeix
valencià: s´ha de fer correr la veu; es reconeix o se reconeix
8. En catala no es permet l´us de l´articul davant de l´infinitiu mentres que en valencià es usual.
catala: correr massa es el que t´ha perdut
valencià: el correr massa es lo que t´ha perdut
9. En valencià es precisa el valor momentaneu o perfectiu del verp quan la frase porta el verp auxiliar davant d´un participi, cosa que no distinguix be el catala.
catala: el bou ha estat mort pel torero (pronunciat toreru)
valencià: el bou ha segut mort pel torero (accio momentania).
10. El catala usa en molta freqüencia el giro compost TOT i el participi de present o gerundi. Esta construccio no s´usa en valencià.
catala: tot content, tot rient, tot parlant.
valencià: content, rient o parlant encara
11. El catala fa concertar el participi passat, que entra en una frase perifrastica en tots els casos. El valencià no sol concertar-lo quan el participi passat es masculi i plural, referit a un pronom.
catala: no els he poguts vendre
valencià: no els he pogut vendre
IV L´ADVERBI
A. ADVERBIS DE LLOC
Catala:aquienllocdeçà i dellàllunysota, dessotadintre, endintre, endinsenforarere, darrera, enreraendavantendarreraal davant, al darreraal damunt, a dalt, a baix Valencià:aci (dialectal, aqui) enllocen algun lloc o en cap llocd´ença, d´enlla (cap aci, cap allallunt (renegament, lluny)baix, baix dedins, per dinsfora, per fora, aforaarrere, cap arrere, cap a darreredavant, cap avant, per davantcap a rere, darreredavant, darreredamunt, dalt, baix
B. ADVERBIS DE TEMPS
Catalaaleshoresde jornmai noavuid´hora, aviatde nitsde part de vespreal cap vesprea la tarda, cap al tarta entrada de foscentre dues llumsal foscant de la nitun cop, un picdema passatdema passat l´altreabans d´ahirmentreen l´endemig Valenciàentonces (diccionari de Escrig) en aquell moment, araben demati, de matinetno maihui (avui, dialectal)pronte, molt de matide nitcap a de nit, etcal fer-se de nita la vesprada, al finad de la "vespra"a boqueta de nit, al fer-se de nitentre dos llumsal fer-se fosc o al fer-se de nituna volta, una vegadadespus-demadespus-dema l´atredespus-ahirmentresen mig, en l´entre mig
Tambe es distint el modo de contar les hores.
Catala: dos quarts de nou
Valencià: les huit i mija
C. ADVERBIS DE MODO
Catala:aixiendebadesdempeus Valencià:mes freqüent, aixina (tambe aixi)debadesde peu, dret
Entre les locucions adverbials mes freqüents son:
a balquena, a betzefa la babalàa la valentaa rosegonsamb prou feinesamb un girar d´ullsamb un xic mesde bursadade cap i voltade cop sobtede debòde dretde francde mancadade retopde trascantód´un plegaten doinaen sopolsmes aviat en abundanciaal tum, tum; a l´animalàen totes les forcesa rastres, a rastronsen bastants esforçosen un girar d´ullsen un poquet messense perseveranciasens avisarde repentde veresdirectamentlliure, sense pagarque va a menysindirectamentd´improvisd´una vegadaen desordea polsmes pronte, mes be
Ara es tambe el moment d´observar que, quan s´ajunten mes d´un adverbi dels terminats en -ENT, el catala posa la terminacio en -MENT al primer i no al segon, mentres el valencià actual sol fer-ho al reves.
Catala: astutament i sabia
Valencià: astuta i sabiament
D. ADVERBIS I EXPRESSIONS D´AFIRMACIO, NEGACIO I DUBTE
En este punt farem tambe algunes observacions.
a) En catala s´usa la particula francesa PAS per a la frase negativa. En valencià esta paraula no existix per a tal funcio.
Catala: no ha vingut pas; no facis pas aixo
Valencià: no ha vengut: no faces aixo.
b) El catala sol posar l´adverbi NO darrere de les particules MAI, CAP, GENS, NINGU, etc. mentres el valencià sol posar-lo davant.
Catala: Mai no vindrascap home no ho ha conegutgens de por no me faenlloc no s´ha treballat avuini tu ni jo no el coneixem Valencià:No vindras maino ho ha conegut cap homeno me fa gens de porhui no s´ha treballat en cap llocni tu ni yo el coneixem
V PREPOSICIONS
Les llengües neo-llatines han heretat les preposicions llatines, en poques modificacions, pero no han pers el mateix us sintactic en cada una d´elles. Vejam algunes diferencies entre valencià i catala:
a) En catala hi ha prohibicio d´amprar les preposicions A, DE, EN, davant d´una oracio introduida per mig de la conjuncio QUE. Esta prohibicio no existix en valencià.
Catala: ho hem conseguit gracies que; es queixaven que; s´entesta que li donin la pilota
Valencià: ho hem conseguit gracies a que; es queixaven de que...
s´encabota en que li donen la pilota
b) En catala a vegades es posa la particula A davant de l´infinitiu, quan en valencià s´emplea EN.
Catala: pensar a dir-ho
Valencià: pensar en dir-ho
c) El valencià determina millor si es tracta del lloc a on se va o del lloc a on s´està.
Catala: "a Valencia" indica igualment a on se va que a on s´està
Valencià: vaig a Valencia i estic en Valencia
Tampoc s´usa en valencià EN per a la direccio, mentres està permes en catala.
Catala: anar en algun lloc; pujarem en aquella muntanya
Valencià: anar a algun lloc; pujarem a aquella montanya
d) Al parlar del regimen del verp hem indicat la gran quantitat de verps transitius que en catala porten la preposicio DE introduint un complement directe, construccio que no te lloc en valencià.
Catala: prometre d´ensenyar
Valencià: prometre ensenyar
e) En catala es pot igualment introduir per mig de la preposicio DE un infinitiu que va de subjecte d´una oracio que va darrere del verp principal
Catala: no m´era permes d´anar-hi
Valencià: no m´estava permes anar (alli)
f) El catala moltes vegades no aclarix si un PER es final o causal. El valencià estalvia eixa ambigüetat, amprant PER com causal, i PER A com final
Catala: pis per llogar (que no esta llogat o que s´intenta llogar)
Valencià: pis per llogar i pis per a llogar (significat clarament distint)
g) Hi ha casos en que el catala usa A a on el valencia usa PER
Catala: a la tarda, al mati,
Valencià: pel mati, per la vesprada
h) El catala usa el giro DES QUE. El valencià, no
Catala: des que va aço
Valencià: des de que va aço
La preposicio SENSE en catala nomes se convertix en SENS en contades ocasions (sens dubte, sens, perjui). En valencià pot adoptar dita forma sempre que va davant de vocal (sens amo, sens anar)
Les formes BAIX i SOTA, en catala no poden ser usades ni com adjectius ni com adverbis. En valencià SOTA no s´usa, i BAIX pot ser les dos coses; el carrer baix, i estar baix la direccio del mestre
i) Hi ha giros preposicionals que son exclusivament catalans, desconeguts en valencià.
Catala: a sabuda desense sabuda deal davant deal damunt deal darrere deal dessota deal defora deal volt demalgrat Valencià:sabent-hosense saber-hodavant dedamunt dedarrere debaix defora dea les voltes dea pesar de
VI CONJUNCIONS
Ab el fi de simplificar est apartat, direm simplement, enumerant-les tan sols, quines son les conjuncions catalanes i quines les valencianes corresponents.
Condicionals Catala: mentre que, amb que
Valencià: mentres que, en que
Causals Catala: per què
Valencià: per qué ( en E tancada)
Finals Catala: per què, a fi què, per tal com
Valencià: per a que, a fi de que, per a que
Modals Catala: aixi
Valencià: aixi i aixina
Concesives Catala: magrat que
Valencià: a pesar de que
Temporals Catala: mentre
Valencià: mentres
Copulatives Catala: sia ..... sia....
Valencià: siga... siga...
Adversatives Catala: però (en O oberta i accentuada)
Valencià: pero (en O tancada i atona).
A mes d´aixo, en catala PERO sol anar darrere i en valencià davant. Eixemples:
Catala: els homes, però....
Valencià: pero els homens....
Ademes, al catala "altrament", en valencià correspon "d´atra manera".
Atres conjuncions adversatives
Catala: amb tot, mes aviat, aixi i tot,
Valencià: en tot o per tot, en aixo, mes pronte, aixina i tot.
VII SINTAXIS ORACIONAL
La Sintaxis de l´oracio es molt pareguda en totes les llengües neollatines, per sa estructura, pero diferent per les conjuncions que introduixen les oracions coordiandes o subordinades, aixina com per les diferents preposicions que acompanyen al verp. A on hi ha mes diferencia entre catala i valencià és sobre l´us de les preposicions A, EN, DE, PER i la conjuncio QUE. Prescindim ara de fer eixe estudi comparatiu, perque nos portaria a una casuistica massa llarga. Vorem tan sols l´introduccio d´oracions que diferixen en catala i en valencià, no per les diverses conjuncions coordinants o subordinants, sino per la seua construccio.
1. Oracions d´emocio. Estes oracions en catala s´introduixen per giros com "em sap greu" o "em fa pena". En valencià per "me sap mal" o "me dona pena".
2. Oracions de necessitat. En valencià s´usa poc el verp "caldre" en oracions afirmatives. En catala se fa d´ell un us abundant. Eixemple: Catala: caldria que aleshores tinguessis uns mots adients.
Valencià: seria convenient que ara tingueres unes paraules adecuades.
3. Oracions de temor. Regint una oracio de subjuntiu, el catala utilisa les formes catalanes del preterit d´imperfecte, mentres el valencia ampra les valencianes del parlar general en -ARA, -ERA, -IRA (cantara, vinguera, cosira). Eixemples:
Catala: tenia, por que vinguessis
Valencià: tenia por de que vingueres.
4. Oracions negatives. El catala, a imitacio del frances, reforça la negacio ab la particula PAS. En valencià dita construccio es inadmisible, ya es tracte d´oracions negatives, comminatives o interrogatives
Catala: ¿No has estudiat pas?, No vinguis pas; no passegis pas avui
Valencià: ¿No has estudiat?, No vingues, No passeges hui
VIII LES DIFERENCIES LEXICALS
No podem resistir la tentacio de dir algunes paraules sobre el lexic, el qual hi ha qui diu que és tambe una part de la Gramatica. Les diferencies lexicals entre el valencià i el catala les podem vore a traves del llenguage parlat, els llibres escrits i els diccionaris. La llengua viva valenciana la podem oir en qualsevol conversacio dels qui entre nosatros la parlen: la catalana, en els programes de la televisio de Barcelona. Ara be, basta escoltar-la uns minuts per a donar-se conte de que no estan parlant la nostra llengua. Entre els llibres escrits hem volgut seleccionar-ne un, que pren continuament com a model de gramatica catalana el professor Badia Margarit, a saber, la gramatica superior de MARVA (Curs superior de Gramatica Catalana de MARVA pgs 194-198). D´esta obra prenem unes pagines seguides, les corresponents a les funcions difeernts que poden representar els pronoms debils (febles) dins de la frase. Posarém la frase de Marva a l´esquerra, i a la dreta la traduccio valenciana.
MarvaCada dia em llevo a les sisMai no ens agafenNosaltres ens trobem cada dia¿Vols que the renyin?¿Per què t´ajups?No us vestiu tan aviatYa les tres (les gallines)En Pau i En Gil es cartegenAgafeu cireres i feu-vos-en un tipSempre m´arrenco la crestaNosaltres ens fem la feinaMai no et traus la gorraLa Maria us prepara el sopar(pronunciat supà)Vesteix el nen¿Qué es en Pere, o no l´est?Semblaven el teus parents i noels eren Em creia que eren les meves cosines pero veig que no les sonAquest noi es eixerit encara que no sembli¿Es recorda gaire de mi?¿A quina hora tornareu de Tiana? En tornarem a les vuitPuja en aquest vagoJo tambe hi pujareSempre passo per aquest carrer¿Tu no hi passes? Traduccio valencianaTots els dies m´alce a les sisNo nos agarren maiNosatros nos trobem tots els dies¿Vols que te rinyen?¿Per que t´ajupixes?No vos vistau tan pronteYa les tracEl Sr. Pau i el Sr. Gil se cartegenPrengau cireres i assecieu-vosSempre m´arranque la crestaNosatres nos fem la faenaNo te lleves mai la gorraMaria vos prepara el soparVestix el chiquet¿Està Pere, o no està?Pareixien els teus parents i no erenEm creia que eren les meues cosines.... i no son (o no ho son)Este chiquet es dispost encara que no ho parega¿Se´n recorda molt de mi?Tornarem a les huitPuja en o a este vagoYo tambe pujareSempre passe per este carrer¿Tu no passes?
Sol objectar-se la gran cantitat de paraules que son iguals en catala i en valencià. Lo mateix podem dir nosatros del catala i el castella. Lo que les diferencia es la pronunciacio: la fonetica. Anem ara a la prova del Diccionari
Obrim el diccionari de Pompeu Fabra pel mig (edicio de 1981). Ha tocat la lletra F. Escrivim les cinquanta primeres paraules seguides, sens interrupcio: Fa, fabricies, fabaria, fabrica, fabricacio, fabricador, fabricant, faricar, fabril, fabulista, fabulos, fabulosament, faç, façana, faccio (n), faccios, facecia, facecios, faceciosament (e), faceta, facial, facies, facil, facilitacio (n), facilitar, facilitat, facilment (e), facineros (o), facsimil, factible, factici (o), facticiament (e), factiu, factor, factoria, factorial, factotum, factura, facturacio (n), facturador, facturar, facula, facultar, facultat, facultatiu -va, facultativament (e), facundia, facundios, facundiosament (e), fada, fadiga, fador, fadri, (i 4 derivats de fadri), fadristern, faedor. Total, cinc columnes. Ara pregunte: ¿son diferentes eixes paraules de les castellanes? Entre les cinquanta, no n´hi ha mes que tres propiament catalanes: façana, fada (pareguda al castella hada) i fadristern, institucio tipicament catalana.
Les diferencies que hi ha entre el lexic valencià i el catala son tan o mes importants que les que medien entre el catala i el castella. Clar que valencià i catala tenen moltes paraules iguals, ¿com no les ha de tindre si les dos llengües han heretat el patrimoni lexical del llati?. Pero, les paraules han sofrit distinta evolucio fonetica, i aixo es lo que les ha fet diferents. Eixa diferencia es voria millor en seguida si el catala s´escriguera en una transcripcio fonetica i no en l´ortografia actual, que no es correspon en la pronunciacio d´aquella llengua.
IX COLOFO
Per a posar terme ad este llarc i arit estudi, vullc convidar a tots a reflexionar sobre les diferencies morfologiques i sintactiques, entre el valencià i el catala, que hem expost, i a que, despres d´una reflexio sincera, emitixquen el seu veredicte sobre si el valencià té la mateixa gramatica que el catala, o pel contrari te motius sobrats per a alardejar de gramatica propia.
Per ma part, encara que pose tota ´importancia en la Fonetica, per a la diferenciacio de llengües procedents del mateix tronc comu, no deixe de senyalar l´importancia del lexic i de la Gramatica, perque les diferencies en este camp, afegides a les fonetiques, nos confirmen en la autoctonia de la llengua valenciana i la seua independencia de la catalana, en l´estat actual de les dos llengües.
Per a acabar, permitiu-me que aporte aci el testimoni de Josep Pla, premi de les lletres catalanes, insigne escritor, qui en el volum 28 de les seues obres completes, en un articul titulat "Direccio Lisboa", diu textualment: "Els llingüistics tenen rao: tots els dialectes neollatins situats des del Loira fins l´Algarve i els ultims caps de Sicilia, tenen la mateixa construccio: El que els diferencia es la fonetica. Es la fonetica el que crea ( en llenguatges que tenen la mateixa arrel, en aques cas el llati), la inintel.ligibilitat, inintel.ligibilitat que, en definitiva, es total."
Finalment, repetixc una atra autoritat que ya vaig invocar en una atra ocasio: Salvador de Madariaga en el seu famos llibre ESPAÑA (pagina 186) diu: " Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua difiere lo bastante para poder permitirse gramatica y vocabularios propios, si sus literatos quisieran construirselos". I en aixo estem.
citesLa lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
I DIFERENCIES MORFO-SINTACTIQUES II MORFOLOGIA DEL VERP III SINTAXIS DEL VERP IV L´ADVERBI V PREPOSICIONS VI CONJUNCIONS VII SINTAXIS ORACIONAL VIII LES DIFERENCIES LEXICALS IX COLOFO
I DIFERENCIES MORFO-SINTACTIQUES
No es tracta, com indica el titul d´esta conferencia, de fer un estudi complet de les diferencies que hi ha entre les llengües valenciana i catalana, sino de les principals diferencies morfo-sintactiques, o siga, en lo que actualment i en sentit estricte se diu "Gramatica".
Els llingüistes definixen la Gramatica com el sistema de mijos d´expressio, comprenent en ella la morfologia i la sintaxis, deixant fora la lexicografia, o ciencia de les paraules. La Morfologia tracta de les diverses categories de paraules (substantius, adjectius, pronoms, etc) i de les diverses formes de flexio (declinacio, conjugacio). La Sintaxis te per objecte les "funcions" que realisen les unitats llingüistiques. D´eixa manera, Morfologia i Sintaxis se repartixen respectivament les formes i les funcions. Pero esta distribucio es molt ilusoria, perque en la practica es dificil separar una cosa de l´atra. Separar la lexicologia de la Gramatica tampoc es llogic (per la necessitat de reconeixer en moltes paraules una funcio gramatical o equivalent a ella), pero estan tots d´acort en que lo mes practic es prescindir d´ella en un tractat gramatical. Per lo tant, prescindim de la lexicologia, com tambe de la formacio de les paraules, de la Fonetica (la qual li dona ya les paraules fetes a la Morfologia) i de la Ortografia, que no es mes que l´expressio dels sons de la llengua i la seua part mes periferica. La Fonetica, per atra part l´hem estudiada en nostre modest tractat de FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, publicat per Valencia 2000, i l´Ortografia no presenta problemes a partir de la seua normalisacio per l´Academia de Cultura Valenciana.
Ans d´entrar en materia es necessari justificar el tema, perque hi ha qui diu que catala i valencià tenen la mateixa Gramatica, per cert apoyant-se en una frase del P. Fullana.
L´apostol de la llengua valenciana i maxima autoritat en ella, el P. Fullana, en el prolec d´un treball premiat en els Jocs Florals de Valencia (1909) diu lo següent: "Escriure totes les caracteristiques catalanes usades dins del Regne de Valencia, equivaldria a escriure una gramatica catalana i posar en la portada: Gramatica valenciana".
¡Hi ha que vore lo que s´ha abusat d´esta frase per a negar-li al valencia el dret a tindre una gramatica propia!. Naturalment, si la gramatica no conté mes que allo en que coincidixen valencià i catala, sera lo mateix dir gramatica valenciana que catalana: la frase del P. Fullana té una explicacio. (Tal volta no havia en ella mes que unes paraules falagueres per a l´Ajuntament de Barcelona, entitat donant del premi al referit tema). Igualment seria posible un canvi de noms entre dos gramatiques d´atres llengües, si es fera una gramatica purament de coincidencies. ATra cosa totalment distinta haguera segut si el tema s´havera redactat "caracteristiques catalanes NO usades en el Regne de Valencia". Entre el catala i el valencia, com entre totes les llengües romaniques, es precis que hi hagen moltes coincidencies, per ser totes elles derivades del mateix tronc llingüistic, pero lo que compon per a la identificacio d´una llengua no es lo que te de comu ab una atra, sino lo que te de propi i caracteristic o diferenciat. La prova de que el P. Fullana creia en l´identitat de la Gramatica valenciana i de que no va dir aquella desafortunada frase en el sentit que li donen els malevols, es el fet (que te mes força que les paraules) de que despres d´aixo va compondre la seua Gramatica de la Llengua Valenciana, en la que si que figuren les caracteristiques que la diferencien de la gramatica catalana, i que nosatres farem constar en part en el present escrit.
Feta l´anterior digressio, que nos pareixia necessaria, podem entrar ya en materia.
La llengua valenciana, com totes les llengües, compren tres nivells o plans fonamentals: el fonologic, el morfo-sintactic i el lexical, tots ells intimament relacionats, formant unas a manera de circuls concentrics, en mutua dependencia, i tots ells importants. L´element mes important, evidentment, es el fonologic, ya que la fonetica es lo que radicalment diferencia unes d´atres les llengües romaniques. pero deixant de costat la Fonetica i la Lexicologia, encara queda un marge de punts de la llengua, que constituixen l´objecte d´estudi de la Gramatica, i en el que les diferencies entre dos llengües, ben estudiades, poden refermar la seua constitucio diferenciada. Eixa es la faena que hem mampres a l´estudiar les diferencies morfo-sintactiques entre les llengües valenciana i catalana.
Per a major garantia d´objectivitat en l´exposicio d´estes diferencies, compararém el catala segons la preceptiva de l´Institut d´Estudis Catalans, tal com se conté en les gramatiques de Pompeu Fabra, de Antoni Mª Margarit i en la del colectiu "MARVA", una de les mes acreditades en Catalunya. Per al valencià nos servirém, com a punt de referencia, de la Gramatica del P. Fullana, completada pel parlar del poble valencia mes cult, cosa normal tractan-se d´una llengua viva. Mentres anem pel cami, nos abstindrem de fer cap jui de valor. Al final de la carrera sera el moment de parar-se a reflexionar si entre el catala i el valencià, a mes de les radicals diferencies fonetiques hi ha o no una gramatica totalment diferent en morfologia i sintaxis.
Es natural que entre la gramatica catalana i la valenciana hi haja moltes coincidencies, com les hi ha entre cadascuna d´estes llengües i el castella, portugues o italià. Per una part, el llenguage es la manifestacio -i com el vestit- del pensament, i per tant, te que anar sempre darrere de la llogica. En efecte, les gramatiques neo-llatines son revestiment del pensar greco-roma, fins al punt de que es podria palar d´una gramatica general de les llengües neo-llatines. Per aixo es tan facil la traduccio d´una llengüa ad atra dins de la familia neo-llatina. Eixa similitut entre les gramatiques i entre les llengües es tan major quant mes nos remontem als origens, o siga, al llati vulgar. Pero, per atra part, a partir del llati, hi ha una evolucio diferent en cada pais, dels que es erpartixen l´herencia del llati, evolucio que s´estudia en la Gramatia historica, que tambe pot ser "comparada". Nosatres no anem a fer eixe estudi historic, sino que nos limitarem a pendre les dos llengües, que comparem en son estat actual i, empiricament, ascendirem al descobriment de sa respectiva normativa diferenciada.
No volem començar les diferencies pel nom de les lletres: efa, ela, ema, ena, erra, en catala, quan en valencià diem efe, eme, ene, erre, esse, perque esta diferencia nos pareix poc relevant.
Metodo a seguir:
Repassarém una a una les parts de l´oracio, estudiant juntament morfologia i sintaxis, donant al verp un tractament especial, per rao de la seua importancia en la formacio de les oracions, sobre tot de l´oracio composta.
A EL SUBSTANTIU
L´estudi del nom substantiu comprén l´analisis del genro i del numero.
1. El genero. El genero es conserva el mateix, en general, en totes les llengües romaniques: el que tenien en llati. No obstant aço, notarem algunes diferencies entre el valencia i el catala.
-El catala forma el femeni de hereu, jueu, Andreu, etc. en hereva, jueva, Andreva;
-El valencià, en hereua, jueua (o judia), Andreua, etc.
-El catala diu o escriu duquessa, princessa, baronessa; el valencià (excepte "l´apichat"), duquesa, princesa baronesa, alcaldesa, etc.
-Hi ha un lot molt surtit de noms abstractes que el catala te com femenins, tots ells acabats en -OR, que en valencià antic tambe ho eren, pero que no ho son en la actualitat. Son estos: amor, ardor, color, dolor, error, sopor, temor, valor, estupor, rencor, (catala, rancor) rigor, rubor.
-Hi ha substantius de diferent genero en valencia i en catala:
a) Masculins en catala i femenins en valencià.
Catala: la arada
Valencia: el aladre.
Molts noms d´ofici o professio, en catala van terminats en A, sent masculins, mentres que en valencià acaben en E. Catala: el maquinista, el periodista, el caixista, etc. Valencià: el maquiniste, el periodiste, el caixiste.
2.El numero Hi ha tambe diferencies en quant al numero.
No farem mencio de la diferencia que hi ha en el tracte del plural dels noms que en singular acaben en R, la qual perden en catala en el plural, perque la diferencia queda dissimulada per l´ortografia.
Catala: papés, carrés, retós.
Valencià: carrers, papers, retors.
Hi ha paraules terminades en E atona en singular, que passen al plural en catala afegint una sola S, i en valencia, com en epoca classica, afegint NS.
Catala: homes, joves, orfes, termes
Valencia: homens, jovens, orfens, termens.
Noms que en catala fan el plural en OS, perden la O en valencià
Catala: boscos, gustos, presupostos, etc
Valencià: boscs, gusts, presuposts.
Noms masculins terminats en catala en E i en plural en ES, i en valencià en O i OS respectivament.
Catala: generes, quadres, modes, metres, litres, quilometres,
Valencià: generos, quadros, litros, quilometros, etc
Noms que en valencià acaben en OS i en catala suprimixen la O
Valencià: gojos, desijos, passejos
Catala: goigs, desigs, passeigs, (no solen pronunciar la S final)
Noms que en singular en valencià terminen en dos consonants, i als que en plural s´afig una S; en catala en sigular s´afig una E eufonica, que es conserva en plural.
Valencià: assunt, cult
Catala: assumpte / assumptes, culte / cultes
B. L´ADJECTIU
Resumint, direm que els adjectius, en quant al plural, presenten els mateixos fenomens que els substantius.
Catalamillos, pijosariscos, vistos, foscoscomodes, omnimodes, vaguescultes, presumptesroigs, migs, lleigs Valenciàmillors, pijorsariscs, vists, foscscomodos, omnimodos, vagoscults, presuntsrojos, mijos, llejos
1. Adjectius i pronoms possessius.- S´observen diferencies d´orde morfologic i sintactic.
En el femeni, tant en singular com en el plural de adjectius i pronoms personals:
Catala: meva, teva, seva, meves, teves, seves
Valencià: meua, teua, seua, meues, teues, seues
Us de les formes possessives mon, ton, ma, ta, sa, etc.
En catala, us restringit.
En valencià, sense cap llimitacio
Prohibicio en catala de l´us de l´articul neutre LO, sempre, i per tant davant dels pronoms possessius. En valencià, us normal del articul neutre LO davant d´eixos pronoms: lo meu, lo teu, lo seu, lo nostre, lo vostre, lo d´ells.
2. Adjectius demostratius.- Diferencies morfologiques i sintactiques.
En catala s´usen els adjectius arcaics composts aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueixos, aqueixes. En valencià totes eixes formes estan considerades com arcaiques i fora d´us, empleant en son lloc les formes: est o este, eix o eixe, eixa, eixos, eixes.
En catala no esta clara la distincio entre aquest i aqueix. En valencià no pot haver confusio entre este o eixe.
3. Adjectius numerals.- Se presenten notables diferencies en cardinals, ordinals, partitius i colectius.
a) Cardinals
Catala: vuit, dissét, divuit, dinou, seixanta, vuitante, dues centes, milio, bilio, etc
Valencià: huit, désset, díhuit, déneu, xixanta, huitanta, dos cents, millo, billo, etc.
b) Ordinals
Catala: usa les formes d´orige popular: cinqué, sisé, seté, vinté,
Valencià preferix les formes cultes tretes directament del llati: quint, sext, septim, octau, non, decim, undecim, vigesim, etc.
c) Partitius i colectius
Catala: meitat, miler (decim, centesim, milesim ab S sonora)
Valencià: mitat, miller o millar (decim, centesim, etc. ab S sorda).
d) Adjectius quantitatius.- Hi ha diferencies morfologiques i sintactiques.
En catala tenen plural noms com prou, massa i força (prous, masses, forces)
En valencià, prou i massa son invariables, i força no existix en el lexic ni com adjectiu ni com adverbi.
Sintacticament en catala l´us dels quantitatius varia molt, segons vagen en o sense preposicio. Posarém alguns eixemples per a que es veja la diversitat.
Construccio catalanaquant pafa molt fretmenge molta chocolatacullen tant blat com en casatenim poc vibastant de visitesja n´has comprades forçaquanta de neuportava menys de maletes Construccio valencianaquant de pafa molt de fretmenge molt de chocolatecullen tant de blat com en casatenim poc de vibastantes visitesya n´has comprades moltesquanta neuportava menys maletes
5. Adjectius indefinits.- Diferencies morfologiques
Catala: altre, altra, altres; abdues, nombros, nombrosos/es.
Valencià: atre, atra, atres, les dos, numerós, numerosos, etc
6. Atres adjectius.- No existixen en valencià certes prohibicions de la normativa catalana sobre l´us de mateix, demes, varis.
C. L´ARTICUL DEFINIT
Diferencies morfologiques i sintactiques:
1. El catala no usa l´articul neutre LO. El valencià el té com un enriquiment i fa us abondos d´ell.
2. El catala lliterari ha proscrit l´articul masculi en les formes LO i LOS. El valencià els mante vius al costat de EL i ELS ( En algunes comarques, com en el Maestrat, son les formes usades habitualment : lo sinyó retó, los jovens)
Per a que es veja el distint us sintactic d´estos articuls posarém alguns eixemples:
Construccio valencianaNo sabia lo animal que eres¿Saps lo que he pensat?Ara serviran lo atreVine lo mes pronte que puguesLo maravillos d´esta persona Construccio catalanaNo sabia com eres d´animal¿Saps el que he pensat?Ara serviran el atreVine el mes aviat que puguisEl que es maravillos d´aquesta persona
Resumint: en valencià es pot usar l´articul neutre:
a) davant d´un adjectiu: lo bo del cas
b) davant d´un pronom: lo meu, lo teu, lo seu
c) davant d´un adverbi: lo pronte que has vingut
d) davant de tota una oracio: va fer lo que li van manar.
Tots estos giros estan prohibits en el catala normatiu.
A mes, en valencià sol ser incorrecte posar l´articul davant de noms propis (No direm "la Maria, el Jordi"). Tampoc s´usa ya anteposar En o Na als noms propis d´home o dona, respectivament ( No diem ya En Josep o Na Monserrat) En catala s´acostuma fer lo contrari.
D. EL PRONOM PERSONAL
Existixen en este punt diferencies morfologiques i sintactiques:
1. Morfologicament, hi ha que notar l´us en catala de JO i US (primera persona del singular i segona del plural) quan en valencià estes formes estan representades per YO i VOS.
Igualment, s´ha d´observar la preferencia del nostre poble per NOS en relacio a ENS, la unica forma, esta ultima, usada pel catala
2. Molt important es l´ausencia en valencià del pronom reflexiu HOM propi del catala. En valencià en son lloc s´usen indistintament SE o ES (No se dira "jo us desijo", sino "yo vos desige"; ni tampoc "hom diu per tot arreu" sino "se diu o es diu per tot arreu").
3. En quant a diferencies sintactiques, indicarém les següents:
a) En valencià es pot dir, referint-se a persones o coses, A ELL o D´ELL, en catala, quan es referix a coses, hi ha que valdre´s d´algun rodeig per a evitar-ho. Exemples:
Valencià: torném a parlar d´ell (d´algun assunt)
Catala: en tornem a parlar.
b) En catala hi ha frases com "davant meu, davant teu, darre meu, darrere teu", desacostumbrades en valencià. (En valencià direm: darrere o davant de tu o de mi. Igualment, en catala es pot dir "aixo es fet meu, o pintat meu"; en valencià s´ha de dir "aixo esta fet per mi o pintat per tu".
c) En catala el tractament corrent es "VOS";
En valencià, VOSTE
d) El catala està usant constantment el pronom adverbial HI el cual sobra casi sempre en valencià.
Catala: ¿Que no hi es?
Valencià: ¿Que no està?
Mes avant direm quan el valencià usa el pronom HI cosa que ocorre en contades ocasions.
E. EL VERP
En el verp es a on les diferencies entre catala i valencià son mes grans, per lo que farem un examen mes detallat.
II MORFOLOGIA DEL VERP
1.- Les diferencies comencen ya en la nomenclatura.
En catala: mode, nombre, perfet, imperfet, plusquamperfet
En valencià: modo, numero, perfecte, imperfecte, plusquamperfecte
Es tan diferent la conjugacio valenciana de la catalana que, per donar una idea completa, hauriem de recorrer les conjugacions regulars e irregulars des del principi al fi: seria interminable. Nomes farem mencio de les diferencies generals que constituixen cadascu dels temes de la conjugacio.
2.- No sé si val la pena mencionar el fet de que les gramatiques catalanes fan un sub-grup de la conjugacio regular, que no el te la gramatica valenciana, perque esta particularitat no la considerem relevant. A saber, la segona conjugacio es catala te un sub-grup ab l´infinitiu en -ER tonica, la E de la qual en catala es oberta, quan en valencià es tancada.
Valencià: saber, soler, voler, valer (valdre), haver, poder, en E tancada
Catala: saber, soler, voler, valer, poder, en E oberta
3.- A la terminacio de la 1ª persona del singular del present d´indicatiu, en catala en -O, li correspon en valencià una terminacio en -E, o la perdua de la vocal final, en la generalitat de la regio.
Catala: canto, perdo, temo, sento, serveixo, dormo
Valencià: cante, perc, tem, sent, servixc, dorc.
4.- Hi ha infinitius que tenen distinta forma en catala que en valenciá.
Catala: tenir, venir, veure i sos composts
Valencià: tindre, vore, etc.
5.- En el present de subjuntiu, a una A o E valenciana, correspon en catala una I o una E.
Valencià: prengue, prengues, prenga, prengam, prengau, prenguen
Catala: prengui, prenguis, prengui, prenguem, prenguen, prenguin.
6.- El mateix fenomen reapareix en l´imperatiu plural
Catala: prenguem, prengueu, prenguin
Valencià: prengam, prengau, prenguen
7.- En l´imperfecte de subjuntiu, les formes lliteraries valencianes generalisades (excepte en la zona llimitant en Catalunya) son les en -ARA, -ERA o -IRA, totes les demes son arcaiques o dialectals.
Formes valencianes: en -ARA: cantara, cantares, cantara, etc
en -ERA: temera, temeres, temera, et.
en -IRA: partira, partires, partira, etc.
Formes totes extranyes al catala lliterari.
Formes catalanes: en -ES: donés, donessis, donés, donessim, donessis, donés. Rebés, rebessis, etc.
en -IS: sofris, sofrisis, sofris, sofrissim, sofrissiu, sofrissin.
NOTA.- Hi ha una forma valenciana antiga, que es conserva com a dialectal, la qual té un imperfecte de subjuntiu en -ES o en -IS, distinta del catala. En -IS: sofrisses, sofrisseu, sofrissen.
8.- Diferencia en la formacio dels temps composts (apart les diferencies que naixen de l´us del verp auxiliar SER o HAVER). En la veu passiva el valencia forma els temps ab el verp SER i el catala ab el ESTAR.
Valenciahe segut convidathavia segut convidathagui segut convidathauré segut convidat, etc. Catalahe estat convidathavia estat convidathagui estat convidathauré estat convidat, etc.
A. PARTICULARITATS FONETIQUES DE LA 1ª CONJUGACIO
Com no figuren en el tractat de Fonetica, creem convenient posarles aci, per a que es vegen les diferencies que hi ha, en certs punts, entre el valencià i el catala, originades per la conjugacio. Com es llogic, no farem esment de les diferencies que resulten de la pronunciacio en U de les O atones, aixina com de la pronunciacio per la vocal neutra E catalana de les vocals atones A i E, fet general que se propaga a tota la fonetica catalana. Apart d´aixo, hi ha atres diferencies entre valencià i catala, que son les que volem fer notar. Dir-les totes seria molt entretengut. En direm algunes:
1.- La E neutra catalana, en el curs de la conjugacio passa a E oberta, pero no en valencià, en els casos següents:
a) en els verps acabats en -EAR, com crear (creeu)
b) en els verps terminats en -EJAR, com envejar (envegen)
c) en els verps en -EGAR, com combregar (combreguen)
d) en els verps derivats de noms que en catala tenen E oberta i en valencia E tancada (seques)
e) en un grup determinat de verps com pecar, vedar, remeiar, veremar, semblar, arrencar (en valencià arrancar), trencar, pescar (en valencià, peixcar), abeurar, etc.
2.- Els verps que tenen una O atona pronunciada en catala U, son innumerables. Citarem tan sols uns eixemples: adobar, sofocar, poder, escolar-se, redolar (escrit rodolar), colgar, escoltar, escombrar, sopar, evaporar, destorbar, corcar-se, formar, etc.
En valencià pronunciats tal com estan escrits. En catala
En catala pronunciats: supà, adubà, sufucà, pudé, escular-se, rudulà, escumbrà, evepurà, desturbà, curcar-se, furmà, etc.
B. PARTICULARITATS MORFOLOGIQUES I SINTACTIQUES DE LA 2ª CONJUGACIO
La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valencià i en catala, en moltes ocasions. D´elles, unes afecten al radical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns, i repetirem atres, per a una major sistematisacio.
a) Infinitius diferents.
Catala: neixer, treure, veure, tenir, venir
Valencià: naixer, vore, tindre, vindre,
Apart, els verps catalans, que no té el valencià, o els valencians, que no té el catala, com els catalans sure, asseure, ensopegar, i els valencians sentar-se, entropeçar, etc.
b) Verps que en la 1ª persona del singular del present d´indicatiu en catala acaben en vocal, i en valencia en consonant.
Catala: temo, perdo
Valencià: tem, perc.
c) Verps que en el tema de present, en catala tenen el digraf SC (el qual se traslada als temps derivats del sistema de present) pero en valencià el tenen en XC.
Catala: visc, cresc, cresques, visques
Valencià: vixc, creixc, creixques, vixques.
d) Verps que en valencià tenen E tancada, i en catala la tenen oberta: coneixer, pareixer, mereixer, vencer, ofen, depen, suspen.
e) Intercalacio en catala d´una I antihiatica entre l´arrail i les desinencies, en determinades formes verbals, fenomen que en valencià es sols un localisme.
Catala: caiem, caieu, creiem, creieu,
Valencià: caem, caeu, creem, creeu, etc.
f) Presents de subjuntiu velarisats en valencià, i no en catala, o no ho estan en el present d´indicatiu.
Valencià: perga, pergues, creixca, creixques, etc.
Catala: perdi, perdis, creixi, creixix, etc.
g) Algun participi catala inusitat en valencià, com rigut, per rist.
h) Futurs i condicionals diferents, per ser diferent el tema d´a on procedixen.
Valencià: voré, voria
Catala: veuràs, veuries, etc
i) Verps en radical en NY, la qual en valencià es conserva, i en catala es convertix en N.
Catala: planguí, plangui
Valencià: planyguí, planyga.
j) La terminacio de la segona i tercera persona del plural del subjuntiu i imperatiu de la segona conjugacio, en catala en EM i EU; en valencià, es en AM i AU
Catala: vinguem, vingueu
Valencià: vingam, vingau.
C. PARTICULARITATS MORFO-FONETIQUES DE LA 3ª CONJUGACIO
a) El valencià conserva major numero de verps purs de la tercera conjugacio que el catala. Per eixemple,
el valencià diu gruy, muny, cruix, lligc;
el catala diu grunyeix,munyeix, llegeixo (pronunciat "llegeixu")
Pel contrari, verps que en catala nomes conserven la forma pura, en valencià tenen les dos formes, la pura i la incoactiva. Per eixemple:
catala: acut, presum, consum;
valencià: acudix, presumix, consumix.
b) Diferencia fonamental es l´us en catala del increment EIX en els verps incoatius, quan el valencià usa IX. Per eixemple
catala: converteix, pateix, serveix, etc
valencià: comvertix, patix, servix.
c) Hi ha detalls diferents en alguns verps purs, com per eixemple ,
catala: obre, omple
valencià: obri, ompli
d) Participis passats diferents. Per eixemple
catala: sofert, establert, omplert, complert, suplert;
valencià: sofrit, omplit, complit, suplit.
e) Canvis de conjugacio: En valencià al costat de amansir, amansar; acovardir, acovardar; espessir, espessar.
D. PARTICULARITATS EN VERPS IRREGULARS
1. Segona conjugacio. Velarisacio en catala i no en valencià (excepte en zona dialectal).
catala: sapiga, sapigues, capiga, capigues
valencià: sapia, sapies, capia, capies.
2. En catala existencia de una I antihiatica ab diftonc tematic (vocal mes U), que no està en valencià.
catala: veiem, veieu
valencià: veem, veeu
3. Verps irregulars de la tercera conjugacio en tema diferent en el present de subjuntiu.
catala: culli, cullis, culli, etc.
valencià: cullga, cullgues, cullga, etc
El mateix fenomen en imperatiu
catala: culli
valencià: cullga.
Els fenomens de velarisacio del radical son molt freqüents en valencià, sense correspondencia en catala. Eixemples en els verps cosir, tossir, eixir, etc
catala: tusso, tussi, cuso, cusi, cusis, eixo, eixi, etc Imperatiu cusi
valencià: tusc, tusca, tusques, cusc, cusca, cusques, etc.
III SINTAXIS DEL VERP
Les sintaxis valenciana i catalana, al costat de moltes coincidencies, com es natural que´n tinguen, tenen moltes divergencies de les quals vorem algunes a continuacio.
1. El valencia posa la preposicio A davant del complement directe del verp en molts casos en els quals no ho permet el catala. Per eixemple:
catala: he vist mon pare, he vist la Maria, Cesar vencé Pompeu, ¿estimes algu? ¿qui has vist?, busco el meu criat, he vist al ministre.
2. La preposicio A en catala s´ampra per a indicar el lloc a on s´està, inclus davant de nom propi: en valencià en estos casos s´usa la preposicio EN
catala: viuen a Galicia, aixo ha passat a Valencia
valencià: viuen en Galicia, aixo ha passat en Valencia
3. Els verps que indiquen companyia, en catala porten la preposicio AMB, extranya al valencià, el qual porta la preposicio EN en llenguage parlat i AB en llenguage lliterari
catala: vaig amb un amic
valencià: vaig en un amic
Tambe es contruixen en valencià ab EN o AB, i en catala en AMB, els verps que indiquen relacio d´instrument o mig del qual u se vall
catala. arruixar amb una galleda, adornar amb flors, ferir-se amb el ganivet, rodejar amb la ma
valencià: arruixar en un poal, adornar en flors, ferir-se en el gavinet, rodejar en la ma
Igualment diferixen frases que indiquen modo o manera i els verps que indiquen comparacio.
catala: amb prudencia, amb bons modes, amb altres termes
valencià: en prudencia, en bons modos, en atres termens
4. El valencià distinguix molt be entre ser i estar . En catala s´usa el verp estar per ser o viceversa, en moltes ocasions
catala: ya hi som aqui, he estat nomenat secretari
valencia: ya estic aci, he segut nomenat, secretari
5. Molts verps en catala van seguits de la preposicio DE i no en valencià. Eixemples: acordar, aconsellar, assajar, decidir, deliberar, desdenyar, desijar, esperar, exigir, jurar, oferir, permetre, pregar, pretendre, procurar, resoldre, sugerir, etc.
catala: m´agradaria de veure el fill
valencià: m´agradaria vore al fill
6. En valencià (ab precedents classics) es pot possar la contraccio AL davant de l´infinitiu. En catala es fuig d´eixa construccio, posant en son lloc EN
catala: en vindre, pel cami he trobat un amic.
valencià: al vindre, pel cami he trobat a un amic
7. En catala s´introduix una oracio impersonal per mig del reflexiu HOM, cosa que no fa mai el valencià, que usa en son lloc SE o ES.
catala: hom ha de fer-se correr la veu; hom reconeix
valencià: s´ha de fer correr la veu; es reconeix o se reconeix
8. En catala no es permet l´us de l´articul davant de l´infinitiu mentres que en valencià es usual.
catala: correr massa es el que t´ha perdut
valencià: el correr massa es lo que t´ha perdut
9. En valencià es precisa el valor momentaneu o perfectiu del verp quan la frase porta el verp auxiliar davant d´un participi, cosa que no distinguix be el catala.
catala: el bou ha estat mort pel torero (pronunciat toreru)
valencià: el bou ha segut mort pel torero (accio momentania).
10. El catala usa en molta freqüencia el giro compost TOT i el participi de present o gerundi. Esta construccio no s´usa en valencià.
catala: tot content, tot rient, tot parlant.
valencià: content, rient o parlant encara
11. El catala fa concertar el participi passat, que entra en una frase perifrastica en tots els casos. El valencià no sol concertar-lo quan el participi passat es masculi i plural, referit a un pronom.
catala: no els he poguts vendre
valencià: no els he pogut vendre
IV L´ADVERBI
A. ADVERBIS DE LLOC
Catala:aquienllocdeçà i dellàllunysota, dessotadintre, endintre, endinsenforarere, darrera, enreraendavantendarreraal davant, al darreraal damunt, a dalt, a baix Valencià:aci (dialectal, aqui) enllocen algun lloc o en cap llocd´ença, d´enlla (cap aci, cap allallunt (renegament, lluny)baix, baix dedins, per dinsfora, per fora, aforaarrere, cap arrere, cap a darreredavant, cap avant, per davantcap a rere, darreredavant, darreredamunt, dalt, baix
B. ADVERBIS DE TEMPS
Catalaaleshoresde jornmai noavuid´hora, aviatde nitsde part de vespreal cap vesprea la tarda, cap al tarta entrada de foscentre dues llumsal foscant de la nitun cop, un picdema passatdema passat l´altreabans d´ahirmentreen l´endemig Valenciàentonces (diccionari de Escrig) en aquell moment, araben demati, de matinetno maihui (avui, dialectal)pronte, molt de matide nitcap a de nit, etcal fer-se de nita la vesprada, al finad de la "vespra"a boqueta de nit, al fer-se de nitentre dos llumsal fer-se fosc o al fer-se de nituna volta, una vegadadespus-demadespus-dema l´atredespus-ahirmentresen mig, en l´entre mig
Tambe es distint el modo de contar les hores.
Catala: dos quarts de nou
Valencià: les huit i mija
C. ADVERBIS DE MODO
Catala:aixiendebadesdempeus Valencià:mes freqüent, aixina (tambe aixi)debadesde peu, dret
Entre les locucions adverbials mes freqüents son:
a balquena, a betzefa la babalàa la valentaa rosegonsamb prou feinesamb un girar d´ullsamb un xic mesde bursadade cap i voltade cop sobtede debòde dretde francde mancadade retopde trascantód´un plegaten doinaen sopolsmes aviat en abundanciaal tum, tum; a l´animalàen totes les forcesa rastres, a rastronsen bastants esforçosen un girar d´ullsen un poquet messense perseveranciasens avisarde repentde veresdirectamentlliure, sense pagarque va a menysindirectamentd´improvisd´una vegadaen desordea polsmes pronte, mes be
Ara es tambe el moment d´observar que, quan s´ajunten mes d´un adverbi dels terminats en -ENT, el catala posa la terminacio en -MENT al primer i no al segon, mentres el valencià actual sol fer-ho al reves.
Catala: astutament i sabia
Valencià: astuta i sabiament
D. ADVERBIS I EXPRESSIONS D´AFIRMACIO, NEGACIO I DUBTE
En este punt farem tambe algunes observacions.
a) En catala s´usa la particula francesa PAS per a la frase negativa. En valencià esta paraula no existix per a tal funcio.
Catala: no ha vingut pas; no facis pas aixo
Valencià: no ha vengut: no faces aixo.
b) El catala sol posar l´adverbi NO darrere de les particules MAI, CAP, GENS, NINGU, etc. mentres el valencià sol posar-lo davant.
Catala: Mai no vindrascap home no ho ha conegutgens de por no me faenlloc no s´ha treballat avuini tu ni jo no el coneixem Valencià:No vindras maino ho ha conegut cap homeno me fa gens de porhui no s´ha treballat en cap llocni tu ni yo el coneixem
V PREPOSICIONS
Les llengües neo-llatines han heretat les preposicions llatines, en poques modificacions, pero no han pers el mateix us sintactic en cada una d´elles. Vejam algunes diferencies entre valencià i catala:
a) En catala hi ha prohibicio d´amprar les preposicions A, DE, EN, davant d´una oracio introduida per mig de la conjuncio QUE. Esta prohibicio no existix en valencià.
Catala: ho hem conseguit gracies que; es queixaven que; s´entesta que li donin la pilota
Valencià: ho hem conseguit gracies a que; es queixaven de que...
s´encabota en que li donen la pilota
b) En catala a vegades es posa la particula A davant de l´infinitiu, quan en valencià s´emplea EN.
Catala: pensar a dir-ho
Valencià: pensar en dir-ho
c) El valencià determina millor si es tracta del lloc a on se va o del lloc a on s´està.
Catala: "a Valencia" indica igualment a on se va que a on s´està
Valencià: vaig a Valencia i estic en Valencia
Tampoc s´usa en valencià EN per a la direccio, mentres està permes en catala.
Catala: anar en algun lloc; pujarem en aquella muntanya
Valencià: anar a algun lloc; pujarem a aquella montanya
d) Al parlar del regimen del verp hem indicat la gran quantitat de verps transitius que en catala porten la preposicio DE introduint un complement directe, construccio que no te lloc en valencià.
Catala: prometre d´ensenyar
Valencià: prometre ensenyar
e) En catala es pot igualment introduir per mig de la preposicio DE un infinitiu que va de subjecte d´una oracio que va darrere del verp principal
Catala: no m´era permes d´anar-hi
Valencià: no m´estava permes anar (alli)
f) El catala moltes vegades no aclarix si un PER es final o causal. El valencià estalvia eixa ambigüetat, amprant PER com causal, i PER A com final
Catala: pis per llogar (que no esta llogat o que s´intenta llogar)
Valencià: pis per llogar i pis per a llogar (significat clarament distint)
g) Hi ha casos en que el catala usa A a on el valencia usa PER
Catala: a la tarda, al mati,
Valencià: pel mati, per la vesprada
h) El catala usa el giro DES QUE. El valencià, no
Catala: des que va aço
Valencià: des de que va aço
La preposicio SENSE en catala nomes se convertix en SENS en contades ocasions (sens dubte, sens, perjui). En valencià pot adoptar dita forma sempre que va davant de vocal (sens amo, sens anar)
Les formes BAIX i SOTA, en catala no poden ser usades ni com adjectius ni com adverbis. En valencià SOTA no s´usa, i BAIX pot ser les dos coses; el carrer baix, i estar baix la direccio del mestre
i) Hi ha giros preposicionals que son exclusivament catalans, desconeguts en valencià.
Catala: a sabuda desense sabuda deal davant deal damunt deal darrere deal dessota deal defora deal volt demalgrat Valencià:sabent-hosense saber-hodavant dedamunt dedarrere debaix defora dea les voltes dea pesar de
VI CONJUNCIONS
Ab el fi de simplificar est apartat, direm simplement, enumerant-les tan sols, quines son les conjuncions catalanes i quines les valencianes corresponents.
Condicionals Catala: mentre que, amb que
Valencià: mentres que, en que
Causals Catala: per què
Valencià: per qué ( en E tancada)
Finals Catala: per què, a fi què, per tal com
Valencià: per a que, a fi de que, per a que
Modals Catala: aixi
Valencià: aixi i aixina
Concesives Catala: magrat que
Valencià: a pesar de que
Temporals Catala: mentre
Valencià: mentres
Copulatives Catala: sia ..... sia....
Valencià: siga... siga...
Adversatives Catala: però (en O oberta i accentuada)
Valencià: pero (en O tancada i atona).
A mes d´aixo, en catala PERO sol anar darrere i en valencià davant. Eixemples:
Catala: els homes, però....
Valencià: pero els homens....
Ademes, al catala "altrament", en valencià correspon "d´atra manera".
Atres conjuncions adversatives
Catala: amb tot, mes aviat, aixi i tot,
Valencià: en tot o per tot, en aixo, mes pronte, aixina i tot.
VII SINTAXIS ORACIONAL
La Sintaxis de l´oracio es molt pareguda en totes les llengües neollatines, per sa estructura, pero diferent per les conjuncions que introduixen les oracions coordiandes o subordinades, aixina com per les diferents preposicions que acompanyen al verp. A on hi ha mes diferencia entre catala i valencià és sobre l´us de les preposicions A, EN, DE, PER i la conjuncio QUE. Prescindim ara de fer eixe estudi comparatiu, perque nos portaria a una casuistica massa llarga. Vorem tan sols l´introduccio d´oracions que diferixen en catala i en valencià, no per les diverses conjuncions coordinants o subordinants, sino per la seua construccio.
1. Oracions d´emocio. Estes oracions en catala s´introduixen per giros com "em sap greu" o "em fa pena". En valencià per "me sap mal" o "me dona pena".
2. Oracions de necessitat. En valencià s´usa poc el verp "caldre" en oracions afirmatives. En catala se fa d´ell un us abundant. Eixemple: Catala: caldria que aleshores tinguessis uns mots adients.
Valencià: seria convenient que ara tingueres unes paraules adecuades.
3. Oracions de temor. Regint una oracio de subjuntiu, el catala utilisa les formes catalanes del preterit d´imperfecte, mentres el valencia ampra les valencianes del parlar general en -ARA, -ERA, -IRA (cantara, vinguera, cosira). Eixemples:
Catala: tenia, por que vinguessis
Valencià: tenia por de que vingueres.
4. Oracions negatives. El catala, a imitacio del frances, reforça la negacio ab la particula PAS. En valencià dita construccio es inadmisible, ya es tracte d´oracions negatives, comminatives o interrogatives
Catala: ¿No has estudiat pas?, No vinguis pas; no passegis pas avui
Valencià: ¿No has estudiat?, No vingues, No passeges hui
VIII LES DIFERENCIES LEXICALS
No podem resistir la tentacio de dir algunes paraules sobre el lexic, el qual hi ha qui diu que és tambe una part de la Gramatica. Les diferencies lexicals entre el valencià i el catala les podem vore a traves del llenguage parlat, els llibres escrits i els diccionaris. La llengua viva valenciana la podem oir en qualsevol conversacio dels qui entre nosatros la parlen: la catalana, en els programes de la televisio de Barcelona. Ara be, basta escoltar-la uns minuts per a donar-se conte de que no estan parlant la nostra llengua. Entre els llibres escrits hem volgut seleccionar-ne un, que pren continuament com a model de gramatica catalana el professor Badia Margarit, a saber, la gramatica superior de MARVA (Curs superior de Gramatica Catalana de MARVA pgs 194-198). D´esta obra prenem unes pagines seguides, les corresponents a les funcions difeernts que poden representar els pronoms debils (febles) dins de la frase. Posarém la frase de Marva a l´esquerra, i a la dreta la traduccio valenciana.
MarvaCada dia em llevo a les sisMai no ens agafenNosaltres ens trobem cada dia¿Vols que the renyin?¿Per què t´ajups?No us vestiu tan aviatYa les tres (les gallines)En Pau i En Gil es cartegenAgafeu cireres i feu-vos-en un tipSempre m´arrenco la crestaNosaltres ens fem la feinaMai no et traus la gorraLa Maria us prepara el sopar(pronunciat supà)Vesteix el nen¿Qué es en Pere, o no l´est?Semblaven el teus parents i noels eren Em creia que eren les meves cosines pero veig que no les sonAquest noi es eixerit encara que no sembli¿Es recorda gaire de mi?¿A quina hora tornareu de Tiana? En tornarem a les vuitPuja en aquest vagoJo tambe hi pujareSempre passo per aquest carrer¿Tu no hi passes? Traduccio valencianaTots els dies m´alce a les sisNo nos agarren maiNosatros nos trobem tots els dies¿Vols que te rinyen?¿Per que t´ajupixes?No vos vistau tan pronteYa les tracEl Sr. Pau i el Sr. Gil se cartegenPrengau cireres i assecieu-vosSempre m´arranque la crestaNosatres nos fem la faenaNo te lleves mai la gorraMaria vos prepara el soparVestix el chiquet¿Està Pere, o no està?Pareixien els teus parents i no erenEm creia que eren les meues cosines.... i no son (o no ho son)Este chiquet es dispost encara que no ho parega¿Se´n recorda molt de mi?Tornarem a les huitPuja en o a este vagoYo tambe pujareSempre passe per este carrer¿Tu no passes?
Sol objectar-se la gran cantitat de paraules que son iguals en catala i en valencià. Lo mateix podem dir nosatros del catala i el castella. Lo que les diferencia es la pronunciacio: la fonetica. Anem ara a la prova del Diccionari
Obrim el diccionari de Pompeu Fabra pel mig (edicio de 1981). Ha tocat la lletra F. Escrivim les cinquanta primeres paraules seguides, sens interrupcio: Fa, fabricies, fabaria, fabrica, fabricacio, fabricador, fabricant, faricar, fabril, fabulista, fabulos, fabulosament, faç, façana, faccio (n), faccios, facecia, facecios, faceciosament (e), faceta, facial, facies, facil, facilitacio (n), facilitar, facilitat, facilment (e), facineros (o), facsimil, factible, factici (o), facticiament (e), factiu, factor, factoria, factorial, factotum, factura, facturacio (n), facturador, facturar, facula, facultar, facultat, facultatiu -va, facultativament (e), facundia, facundios, facundiosament (e), fada, fadiga, fador, fadri, (i 4 derivats de fadri), fadristern, faedor. Total, cinc columnes. Ara pregunte: ¿son diferentes eixes paraules de les castellanes? Entre les cinquanta, no n´hi ha mes que tres propiament catalanes: façana, fada (pareguda al castella hada) i fadristern, institucio tipicament catalana.
Les diferencies que hi ha entre el lexic valencià i el catala son tan o mes importants que les que medien entre el catala i el castella. Clar que valencià i catala tenen moltes paraules iguals, ¿com no les ha de tindre si les dos llengües han heretat el patrimoni lexical del llati?. Pero, les paraules han sofrit distinta evolucio fonetica, i aixo es lo que les ha fet diferents. Eixa diferencia es voria millor en seguida si el catala s´escriguera en una transcripcio fonetica i no en l´ortografia actual, que no es correspon en la pronunciacio d´aquella llengua.
IX COLOFO
Per a posar terme ad este llarc i arit estudi, vullc convidar a tots a reflexionar sobre les diferencies morfologiques i sintactiques, entre el valencià i el catala, que hem expost, i a que, despres d´una reflexio sincera, emitixquen el seu veredicte sobre si el valencià té la mateixa gramatica que el catala, o pel contrari te motius sobrats per a alardejar de gramatica propia.
Per ma part, encara que pose tota ´importancia en la Fonetica, per a la diferenciacio de llengües procedents del mateix tronc comu, no deixe de senyalar l´importancia del lexic i de la Gramatica, perque les diferencies en este camp, afegides a les fonetiques, nos confirmen en la autoctonia de la llengua valenciana i la seua independencia de la catalana, en l´estat actual de les dos llengües.
Per a acabar, permitiu-me que aporte aci el testimoni de Josep Pla, premi de les lletres catalanes, insigne escritor, qui en el volum 28 de les seues obres completes, en un articul titulat "Direccio Lisboa", diu textualment: "Els llingüistics tenen rao: tots els dialectes neollatins situats des del Loira fins l´Algarve i els ultims caps de Sicilia, tenen la mateixa construccio: El que els diferencia es la fonetica. Es la fonetica el que crea ( en llenguatges que tenen la mateixa arrel, en aques cas el llati), la inintel.ligibilitat, inintel.ligibilitat que, en definitiva, es total."
Finalment, repetixc una atra autoritat que ya vaig invocar en una atra ocasio: Salvador de Madariaga en el seu famos llibre ESPAÑA (pagina 186) diu: " Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua difiere lo bastante para poder permitirse gramatica y vocabularios propios, si sus literatos quisieran construirselos". I en aixo estem.
citesLa lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
Barcelona incluye a los bomberos de Castellón y Alicante dentro de Cataluña
13.07.07 02:00. Archivado en Gent
Ignacio Cabanes (Vh).- Las tretas de los catalanistas para incluir los territorios valencianos en su sueño irrisorio de los ‘Països Catalans’ llega hasta tal punto de aglutinar dentro de la sección de ‘Bombers de Catalunya i Balears’ de la página oficial de los Bomberos de Barcelona, a los cuerpos valencianos de Castellón y Alicante.
Como si fueran un servicio de la Generalitat Catalana, en la lista de enlaces a páginas webs de Bomberos y Protección Civil de Cataluña y Baleares aparecen las webs de: Cos de Bombers d’Alacant, Associació Bombers Muntanya Alacant y Companyia de Bombers de Castelló.
Si entramos en la dirección web: http://www.bcn.es/bombers, página oficial de los Bomberos de Barcelona, dependiente del propio Ayuntamiento de la ciudad condal, observamos que en la parte inferior de la pantalla aparece un enlace llamado ‘Webs d’ Interès’. Si pinchamos en dicho enlace se abre ante nosotros una nueva página en la que se enumeran una serie de direcciones de Internet correspondientes a distintos cuerpos, organismos e instituciones relacionadas con los bomberos y la protección civil.
Todo sería perfecto de no ser porque esta larga enumeración se encuentra subdividida en tres grupos: ‘Bombers i Protecció Civil de Catalunya i Balears’, ‘Bombers i Protecció Civil d’Espanya’ y ‘Parcs i associacions de Bombers de fora d’Espanya’. De forma sutil pero sin cortarse un pelo el Ayuntamiento diferencia claramente entre lo que son los cuerpos de bomberos catalanes y los del resto de España, incluyendo los Bomberos de Alicante y Castellón en la primera de estas subdivisiones.
ignaciocabanes@valenciahui.es
COMENTARIO:
Como podeis observar ya estamos cada ves más inmersos en los PPCC (paisos cacalans).Yo solo os pido que abrais los ojos y valencianos y no valencianos nos unamos en una sola dirección o ambos estaremos perdidos en la oscuridad de los PPCC.
Pues anularan del todo el idioma VALENCIANO y támbien el CASTELLANO por lo que nos quedara solo el cacalan.A y todo ideado por los dos grandes partidos PSOE y PP.
13.07.07 02:00. Archivado en Gent
Ignacio Cabanes (Vh).- Las tretas de los catalanistas para incluir los territorios valencianos en su sueño irrisorio de los ‘Països Catalans’ llega hasta tal punto de aglutinar dentro de la sección de ‘Bombers de Catalunya i Balears’ de la página oficial de los Bomberos de Barcelona, a los cuerpos valencianos de Castellón y Alicante.
Como si fueran un servicio de la Generalitat Catalana, en la lista de enlaces a páginas webs de Bomberos y Protección Civil de Cataluña y Baleares aparecen las webs de: Cos de Bombers d’Alacant, Associació Bombers Muntanya Alacant y Companyia de Bombers de Castelló.
Si entramos en la dirección web: http://www.bcn.es/bombers, página oficial de los Bomberos de Barcelona, dependiente del propio Ayuntamiento de la ciudad condal, observamos que en la parte inferior de la pantalla aparece un enlace llamado ‘Webs d’ Interès’. Si pinchamos en dicho enlace se abre ante nosotros una nueva página en la que se enumeran una serie de direcciones de Internet correspondientes a distintos cuerpos, organismos e instituciones relacionadas con los bomberos y la protección civil.
Todo sería perfecto de no ser porque esta larga enumeración se encuentra subdividida en tres grupos: ‘Bombers i Protecció Civil de Catalunya i Balears’, ‘Bombers i Protecció Civil d’Espanya’ y ‘Parcs i associacions de Bombers de fora d’Espanya’. De forma sutil pero sin cortarse un pelo el Ayuntamiento diferencia claramente entre lo que son los cuerpos de bomberos catalanes y los del resto de España, incluyendo los Bomberos de Alicante y Castellón en la primera de estas subdivisiones.
ignaciocabanes@valenciahui.es
COMENTARIO:
Como podeis observar ya estamos cada ves más inmersos en los PPCC (paisos cacalans).Yo solo os pido que abrais los ojos y valencianos y no valencianos nos unamos en una sola dirección o ambos estaremos perdidos en la oscuridad de los PPCC.
Pues anularan del todo el idioma VALENCIANO y támbien el CASTELLANO por lo que nos quedara solo el cacalan.A y todo ideado por los dos grandes partidos PSOE y PP.
martes, 10 de julio de 2007
El precio de los cítricos marroquies es el triple de los de aquí
Victoria Juan (Vh).- Los precios netos para el los citricultores en Marruecos en la presente campaña 2006-07 han más que triplicado los obtenidos por los productores valencianos, según los últimos datos hechos públicos por la la Asociación de Productores y Exportadores de Cítricos del reino alauí (Aspan), recogidos por el Boletín de Noticias del Exterior del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA), del mes de julio.
Aspan habla de como “unos resultados económicos bastante satisfactorios, obteniéndose unos precios netos al productor, en el caso de las clementinas de 0,38 euros/kilogramos (kg) y en el caso de la clementina Nour de 0,60 euros/kg, mientras que la Maroc Late se ha situado entre 0,12–0,13 euros/kg”.
Estas liquidaciones contrastan con las de la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-Asaja) de la campaña valenciana, recogidas en estas mismas páginas el pasado 30 de junio, que cifraban el precio pagado para las mandarinas extratempranas, Clausellina y Satsuma, “en torno a 0,06 euros/kg, y entre 0,02 y 0,04 euros/kg para las variedades posteriores, clementinas tempranas y de media estación”. Según los datos de AVA en el caso de las naranjas las liquidaciones medias rondan los 0,05 euros/kg en la variedad Navelina, y hasta 0,01 euros/kg en algunos casos para la Navel”.
Preguntado sobre estas diferencias, el presidente de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, manifestó “corroboran el verdadero ‘dumping’ social de una zona productora donde la mano de obra es mucho más barata, ya que no existen ni horarios, ni convenios colectivos con los recolectores y no se paga ni el agua”, aunque también aseguró “dudar” que los precios de la asociación marroquí Aspan “sean una media para toda la producción, porque en ese país hay un gran porcentaje de destrío”.
Según la valoración recogida en el boletín del MAPA, Aspan hace “un balance positivo de la campaña de exportación 2006/07 y la sitúa, a 13 de junio, en 580.000 toneladas (t) con un incremento del 7,4% respecto a la campaña precedente. De esta cantidad, 316.000 t corresponden a mandarinas, destacando el grupo clementinas con 210.000 t y Nour 92.000. La campaña de las naranjas debería terminar con unas cifras de exportación de 260.000 t.
Aspan habla de como “unos resultados económicos bastante satisfactorios, obteniéndose unos precios netos al productor, en el caso de las clementinas de 0,38 euros/kilogramos (kg) y en el caso de la clementina Nour de 0,60 euros/kg, mientras que la Maroc Late se ha situado entre 0,12–0,13 euros/kg”.
Estas liquidaciones contrastan con las de la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-Asaja) de la campaña valenciana, recogidas en estas mismas páginas el pasado 30 de junio, que cifraban el precio pagado para las mandarinas extratempranas, Clausellina y Satsuma, “en torno a 0,06 euros/kg, y entre 0,02 y 0,04 euros/kg para las variedades posteriores, clementinas tempranas y de media estación”. Según los datos de AVA en el caso de las naranjas las liquidaciones medias rondan los 0,05 euros/kg en la variedad Navelina, y hasta 0,01 euros/kg en algunos casos para la Navel”.
Preguntado sobre estas diferencias, el presidente de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, manifestó “corroboran el verdadero ‘dumping’ social de una zona productora donde la mano de obra es mucho más barata, ya que no existen ni horarios, ni convenios colectivos con los recolectores y no se paga ni el agua”, aunque también aseguró “dudar” que los precios de la asociación marroquí Aspan “sean una media para toda la producción, porque en ese país hay un gran porcentaje de destrío”.
Según la valoración recogida en el boletín del MAPA, Aspan hace “un balance positivo de la campaña de exportación 2006/07 y la sitúa, a 13 de junio, en 580.000 toneladas (t) con un incremento del 7,4% respecto a la campaña precedente. De esta cantidad, 316.000 t corresponden a mandarinas, destacando el grupo clementinas con 210.000 t y Nour 92.000. La campaña de las naranjas debería terminar con unas cifras de exportación de 260.000 t.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)